Raul és Castro però no és Fidel. El nou president de Cuba substitueix el líder carismàtic i omnipresent i ho fa des de la perspectiva de l'home coneixedor de la crua realitat cubana. Raul no és l'home del canvi però si -molt probablement- el primer pas que ha de fer menys traumàtica en el futur una nova direcció que aposti per la reforma.
En el nou Consell d'Estat, Raul s'envolta de la vella guàrdia gerontocràtica de la Revolució, cares totes conegudes per la seva ortodòxia. Però el petit dels Castro, als 76 anys, sap que Cuba no pot seguir vivint dels experiments ideològics del passat. En el primer discurs a l'Assemblea, Raul invoca el seu germà i no li tremola el pols en afirmar que Fidel serà el guardià de les essències i la tutela en tots els temes claus, però en el nou president pesa el pragmatisme per sobre del messianisme. Ho ha demostrat sense tenir el poder quan va intentar posar en marxa reformes del mercat agrícola que Fidel li va tombar i ho ha fet demanant als cubans en els últims mesos, que critiquin sense embuts i que es sotmeti a debat tot el que no funciona.
D'aquestes crítiques, del debat, Raul té a sobre de la taula tot un cúmul de problemes i propostes .
El discurs però segueix essent radical i sense fissures. El postfidelisme ha començat amb un tancament formal de files però se sap que Raul vol resoldre el problema endèmic de la manca de recursos agraris obrint pas a cooperatives i incipients privatitzacions, vol solucionar el dèficit del transport que resulta catastròfic en la pèrdua d'hores de feina, vol optimitzar recursos energètics i reformar el sistema monetari perquè el peso cotitzi i es redueixin les diferències amb el peso convertible. Si en el terreny econòmic la reforma no admet demores per Raul, en l'aspecte polític les coses són més difícils. Considerat pels cubans com un home més proper, està disposat a fomentar més debat popular, a alleugerir les restriccions actuals a la mobilitat de la població, alliberar més presos polítics... però poca cosa més. Es parla d'un model a l'estil xinès amb ortodòxia política i capitalisme econòmic i també d'una tercera via cubana amb solucions mixtes públiques i privades.
Sigui com sigui la Revolució segueix essent el tot en el règim cubà
En el nou Consell d'Estat, Raul s'envolta de la vella guàrdia gerontocràtica de la Revolució, cares totes conegudes per la seva ortodòxia. Però el petit dels Castro, als 76 anys, sap que Cuba no pot seguir vivint dels experiments ideològics del passat. En el primer discurs a l'Assemblea, Raul invoca el seu germà i no li tremola el pols en afirmar que Fidel serà el guardià de les essències i la tutela en tots els temes claus, però en el nou president pesa el pragmatisme per sobre del messianisme. Ho ha demostrat sense tenir el poder quan va intentar posar en marxa reformes del mercat agrícola que Fidel li va tombar i ho ha fet demanant als cubans en els últims mesos, que critiquin sense embuts i que es sotmeti a debat tot el que no funciona.
D'aquestes crítiques, del debat, Raul té a sobre de la taula tot un cúmul de problemes i propostes .
El discurs però segueix essent radical i sense fissures. El postfidelisme ha començat amb un tancament formal de files però se sap que Raul vol resoldre el problema endèmic de la manca de recursos agraris obrint pas a cooperatives i incipients privatitzacions, vol solucionar el dèficit del transport que resulta catastròfic en la pèrdua d'hores de feina, vol optimitzar recursos energètics i reformar el sistema monetari perquè el peso cotitzi i es redueixin les diferències amb el peso convertible. Si en el terreny econòmic la reforma no admet demores per Raul, en l'aspecte polític les coses són més difícils. Considerat pels cubans com un home més proper, està disposat a fomentar més debat popular, a alleugerir les restriccions actuals a la mobilitat de la població, alliberar més presos polítics... però poca cosa més. Es parla d'un model a l'estil xinès amb ortodòxia política i capitalisme econòmic i també d'una tercera via cubana amb solucions mixtes públiques i privades.
Sigui com sigui la Revolució segueix essent el tot en el règim cubà
