Imatge: Maxfield ParrishM’aixecaré del llit per veure l’alba
com si tornàssem junts
de la llum de la nit
el meu cos tot de flors
amb el llençol i l’alba
la fredor d’un racó
una estona trenada amb els dits i la boira
i el meu cos tot de flors
M’adormiré al balcó trenant la boira
com si estiguéssem junts
sota el sol de la nit.
com si tornàssem junts
de la llum de la nit
el meu cos tot de flors
amb el llençol i l’alba
la fredor d’un racó
una estona trenada amb els dits i la boira
i el meu cos tot de flors
M’adormiré al balcó trenant la boira
com si estiguéssem junts
sota el sol de la nit.
[Roda poètica Personatges itinerants (5)]
12 comentaris:
Preciosa composició, Noves Flors...
Petonets!
Noves flors! M'ha encantat! La forma de veure les coses o aquelles sensacions que et pot arribar a transmetre estar a la vora d'aquella persona que tant estimem :)
Doncs mira, que dóna gust llegir-los així, a soles, aquests poemes... allà tot va ser molt divertit i molt emocionant però no donàvem l'abast a gaudir-los amb tranquil·litat. Gràcies!
"el meu cos tot de flors". M'agrada aquest hexasíl·lab.
Salutacions,
S.
Un bosc de sensacions aquest poema...
Preciós, novesflors.
Estic pensant un poc... Tindrà alguna relació aquest poema amb el títol del teu blog?
No sé, no sé... i espere resposta,
No, príncep de les milotxes, no té res a veure en absolut. El títol del meu blog és metafòric: cada post que escric és una nova flor en el camí d'escriure, que és un camí important per a mi. Aquest és el sentit.
Gràcies a tothom pels comentaris. Aquest post és el darrer d'aquesta sèrie: els poemes amb què vaig participar en la roda poètica de "Personatges itinerants". Demà, un post diferent, que ja toca.
Hola, Noves flors, no m'atrevia a comentar res perquè no sabia de què anava això de la roda de Personatges itinerants. Ara que ja sé que els poemes són teus, sí que vull felicitar-te per tots ells, principalment per aquest últim. Has posat paraules als meus sentiments: realment he viscut matinades com aquesta que amb tanta bellesa descrius, i no hauria estat capaç de fer-les entendre a ningú.
Una abraçada!
Montse
Gràcies, Montse, ets molt amable.
Hola Noves flors, les ones m'han portat del blog de Montse al teu,i m'ha agradat molt la teua nova flor al camí. És un poema que transmet una sensació de bellesa molt intensa.
Molt bonic!
Després de 30 dies sense poder inspirar les ràfegues d'aire que corren de blog en blog, xocar amb cadascun d'aquests versos que ens has anat regalant durant el mes de juliol ha estat un petit gran plaer per als meus sentits.
Senzillament potents :).
Gràcies. Ha estat com un buidatge. Ara ja, amb la calor insuportable, les vacances darrere l'orella... uf, no puc pensar en termes poètics, :)
Publica un comentari a l'entrada