Marc ChagallSupose que Einstein, quan va afirmar que l'atzar no existia, ho va fer amb el pensament avesat a pensar quasi-infinituds, grans o petites, de l'univers, on tot és explicable encara que no sempre coneguem l'explicació. Hi ha un ordre i la ciència el pot conéixer -o això intenta. Evidentment Déu no juga als daus amb l'univers. En realitat no crec que jugue a res ni amb res, probablement ni tan sols hi és... Però jo, minúscula criatura, amb la meua ment ínfima i el pensament a l'entorn més pròxim i quotidià, l'intuesc, de vegades gairebé se'm fa palpable, l'atzar. Un dia qualsevol un tu està on no hauria d'estar i un altre tu hi passa quasi sense voler passar -ja ho diuen Noa i Serrat. I un altre dia qualsevol agraïm, amb la Marçal, els tres dons atzarosos que sentim quasi a tacte de pell: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida i, com diu ella, el tèrbol atzur de ser tres voltes rebels. I, quan volem crear, artísticament parlant, transgredim les convencions i, entre altres elements, dialoguem amb l'atzar. Aquesta reflexió em ve a propòsit d'una lectura que m'acompanya aquests dies, La casa que vull (Arola Editors), amb la qual, Enric Balaguer va guanyar el premi Rovira i Virgili de biografies, autobiografies, memòries i dietaris, dins dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2008. Us en transcric un fragment:
No hi ha cap creació autèntica que no supose un punt de transgressió, perquè sense aquesta, la vida és un mapa insuls. La transgressió és la que genera sorpresa, la que trenca amb el previsible. Per això, en bona mesura, la creació s'oposa al poder d'una manera frontal. Si el poder és ordre, regles i convenció, la creació és, per contra, llibertat i experimentació. Desordre i diàleg amb l'atzar. Obertura. La creació és risc, el poder, càlcul; la creació, joc, el poder, rigidesa; la creació, invent, el poder, repetició; la creació habita en la intempèrie, el poder en el reconeixement, els honors i les medalles.
Per produir art, necessitem un sacseig sensitiu i mental. Es tracta de generar la sensació equivalent a contemplar el món per primera vegada.
Enric Balaguer, La casa que vull.
18 comentaris:
Adoro aquest quadre de Chagall. Si trastoques els papers i em poses a mi de peus i al meu persa volant el 90% del temps i el deixes tal com és la resta de temps, ja em tindràs retratada :)
Un molt bon fragment i jo si crec eb l'atzar i que a mes pot explicar les nostres vides molts cops.
Jo també crec en l'atzar ... i que ens perdoni Einstein... aquesta gosadia. Però el veig en tantes coses... I aquest fragment és una meravella. M'ha encantat llegir-lo, ja buscaré el llibre.
Sí, suposo que és això: "Es tracta de generar la sensació equivalent a contemplar el món per primera vegada". Obrir la raó, però sobretot el sentit, i deixar-se vestir per les grandeses i també pels petits detalls, meravellant-nos de la mateixa manera que es meravellen els ulls d'un infant. I suposo que és aleshores que ens tornem rebels i creiem en el desordre... i també en el diàleg amb l'atzar.
M'apunto aquest títol!
Jo també hi crec en l'atzar... Tantes vegades les coses passen gràcies a l'atzar...
També prenc nota d'aquest títol, no el coneixia.
Gràcies i bon dia!
Hola Carme, soc Sergi Pitarch periodista i autor del bloc www.canviemlarealitat.com. En estos moments estic fent un treball d'investigació per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la importància del la blocosfera en la difusió del valencià a internet. Estic fent un inventariatge de tots els blocs fets al País Valencià o per valencians i valencianes. En un futur passaré una enquesta a tots els blocaires per conèixer les seues motivacions. Si t'interessa col•laborar només hauries de contestar a l'enquesta que us passaré a tots en un futur. Però em faria falta un correu de contacte. Si vols més informació el meu correu spitarchtreballavl@gmail.com
Estic d'acord en el que dius...i aquest fragment ho resumeix molt bé.
Trencar i sorprendre'ns...hi ha moments que cal fer-ho!
L'atzar ens fa pensar amb ell, quan en les seves sorprenents aparicions ens deixa fora de joc. Potser dins la creació, una acurada atenció al seu comportament ens ajuda a suportar la rigidesa d'un acte que de per si és complexe.
... estic convençut que existeix l'atzar de les petites coses ... Einstein no va acabar-se de creure mai la teoria quàntica per què, precisament, donava pas a aquesta atzar a les coses més minúscules ...
... bon principi d'estiu!
preciós.
text, fragment i imatge...
les casualitats són les esquerdes al dia a dia, trenquen amb les causalitats que creiem fermes i inamovibles.
bon estiu ;)
jo crec en l'atzar, en el joc de daus de la vida.
però també crec en la nostra habilitat per a jugar amb les cartes que ens han tocat
l'atzar disposa; nosaltres triem
Uff! Precisament l'alre dia discutia amb la meva germana sobre si l'atzar existeix o no...
No sé pas que dir-te... El fragment del llibre, però, m'agrada força
Sempre contemplem el món
per primera vegada.
Cada instant és irrepetible.
Però estem tan penjats
que no ens adonem.
I l'atzar?
Portem un farcell tan gros
que no ens hi cap res més.
Interesante reflexión sobre
el azar (o lo que llamamos azar)
(casual o causal..?)
"Las mariposas cuando vuelan
no vienen del mercado".
También el texto(Balaguer) que
incluyes sobre la transgresión
en la creatividad.
Ya haría falta un poco de esa
transgresión en el poder.
Cada vez que ha ocurrido ha sido
con un empujón de todos(el pueblo)
y se llama revolución. Creo que
ya pronto toca la próxima.
"Está en el aire"
Abrazos...!!!!
Jo crec el l'atzar...he trobat fantastica la frase " cada dia mirar el mon per la primera vegada"
Precios el fragment del llibre!
"- Se il destino di un uomo è annegare, annegherà anche in un bicchier d'acqua". (Proverbio Yiddish)
Hola, Noves flors. Jo també crec amb l'atzar incondicionalment. Molt més que en allò que en diuen el destí.
M'ha agradat especialment aquest paràgraf d'Enric Balaguer:
"Per produir art, necessitem un sacseig sensitiu i mental. Es tracta de generar la sensació equivalent a contemplar el món per primera vegada".
És a dir, que per produir art del bo i tornar a contemplar em món per primera vegada, potser res millor que estar enamorats com el primer cop...
Els meus desigs d'un bon estiu i una forta abraçada!
Montserrat
Gràcies a tots pels vostres comentaris i bon estiu a aquells que comenceu les vacances.
Bon estiu, Galionar, t'ho dic ací perquè, com ja saps, el teu espai és restrictiu amb altres tipus de blogs i no ens permet deixar-hi comentaris.
Publica un comentari a l'entrada