Jacint Verdaguer diu:
Per sobres de pensaments
Per sobres de pensaments
un jorn l'amic s'entristia.
L'Amat se posà a cantar
per veure si el sentiria;
l'amic tot se n'alegrà
tan bon punt lo cant sentia.
Al veure alegre l'amic
aprés la gent escatia
què li donà més amor,
la tristesa o l'alegria.
Ramon Llull deia:
En tristícia hac amor mès l'amic per sobres de cogitaments, e cantà l'amat e alegrà's l'amic quan lo hac oït. E fon qüestió qual dels dos fo major ocasió a multiplicar l'amor en l'amic.
Ramon Llull deia:
En tristícia hac amor mès l'amic per sobres de cogitaments, e cantà l'amat e alegrà's l'amic quan lo hac oït. E fon qüestió qual dels dos fo major ocasió a multiplicar l'amor en l'amic.
11 comentaris:
La tristesa crec que poques alegries o poc amic.
Com sempre, arribes donant-nos lliçons de grans mestres...
L'amistat sempre reserva grans moments, cultivar l'amistat és un saber.
Preciosa perla... gairebé cada dia trobo en algun blog alguna cosa per endur-me'n al pensament en anar a dormir. Avui serà aquesta ...
què li donà més amor, la tristesa o l'alegria.
Fa rumiar... no sé si ho resoldré, però és tan bonic!
Molt ocurrent. Penso que tant la tristesa com l'alegria alimenten l'amor. De fet, em sembla que és una combinació inevitable que es dóna en totes les relacions.
Salut,
S.
Bentornada (ja veig que m'he despistat una mica), una perla exquisida, com totes les que ens presentes!
Fa pensar, sí, com diu la Carme, però és bonic...
... Sentiments d'alegria, sentiments de tristesa, íntimament entrellaçats, configuren les envoltes d'aquesta perla recuperada...
L'empatia de Verdaguer amb Llull sembla ser proverbial.
I tu que no en perdones ni una.
Com sempre, magnífica selecció de fragments!
Com la vida mateixa. Instants que es barregen.
Perles de cultiu!Cultivem-les!
Publica un comentari a l'entrada