Seducció

Ja fa molts anys des que es publicà per primera vegada. El temps passa, les lectures passen i nous llibres ens prenen el pensament mentre hi som, amb ells, llegint-los i -no sempre- gaudint-los. Però hi ha seduccions que sempre les portem amb nosaltres. Malgrat que de vegades semblen oblidades, continuen ocupant el seu raconet al nostre interior. Crim de Germania. Em direu, a bones hores ens véns a parlar d'aquest llibre! No, no tinc intenció de parlar ací d'aquest llibre, però les seues paraules, moltes de les seues paraules m'han acompanyat. Encara m'acompanyen. Només vull deixar constància de la seua seducció. Reproduiré, doncs, un fragment, la darrera pàgina, perquè en aquest blog la presència de les seduccions siga una presència bategant (no sé si ho aconseguiré).

"D'on sou, àngels de la terra? Quin himne de victòria miralleja en el vostre esguard, que m'ompliu els ulls de joia?
Per què les vostres veus de mel adollen, generoses, uns vins plens de flama, si la set ja no és set, el goig ja no és goig, i l'amor no té estampa?
Com un rei orgullós de la seua corona, porteu el secret d'un encís que no puc esbrinar i que abans no ignorava.
On aneu, dofins de la vida, rius torrenters, vencedors de la misèria?
La vostra presència m'inunda d'enyorança."

Perquè no hi haja amors prohibits. Tant de bo!