13.000 € (2.163.018 en pessetes), com diuen allà al cantó, "un chollo". Aquesta quantitat (tret de les dietes i d'altres insignificances) és la que cobren els nostres estimats eurodiputats, alguns només per escalfar la poltrona i dir quatre paraulotes. I mentre l'atur s'escampa per Europa, alguns diputats (en el cas de la Gran Bretanya) ho aprofiten i es rebenten les dietes en pornografia o en viatges de creuer. El que necessiten aquests paràsits és que anem a votar aquest diumenge i els hi donem una lliçó. I que la gent asocial (com en Berlusconi o en "Chumari" Aznar) vagin o a la presó o al manicomi. O que passin alguns dies al carrer com algunes persones que es mostren en aquest vídeo. Com veieu, els músics si que es mullen i denuncien les parides i les paranoies dels polítics.
Ho he de dir, em rebenta que cada any o quan toca tinguem de tenir un parell de setmanes d'un bombardeig de polítics sense treva. I si ho mirem d'una manera freda és hilarant. Algú ha vist a candidata pel PSC, que sembla que li hagin posat a dit, recorren sempre als tòpics i a les frases suades. El senyor Tremosa, amb aquesta cara de "pijoteres" insofrible, de que mai ha trepitjat una merda i tot i així sembla que tindrà una carrera reeixida com polític que no fot brot. I que dir del senyor Alejo (per mala sort, ahir va actuar al meu poble, ja sentia una pudor estranya, i no eren fems). El senyor Junqueres, que sembla que a cada discurs, estigui impartint una classe. I el candidat d'Iniciativa, que com ve sent habitual en les campanyes del seu partit, no hi va ni déu o enganxa als despistats que passaven per allà. Aniré a votar, però el meu vot no serà útil per tota aquesta colla d'aprofitats. I els hi dic jo, el capità d'aquesta nau: Mirin, els ciutadans n'estem fins el collons de les seves infules demagògiques. De que aniran vostès al Parlament Europeu a escalfar una cadira que ens costa molts de calers als ciutadans i el poc que els hi interessen els seus votants. El més patètic és el seu pas per les televisions, ni una engruna d'ànim ni d'esperança, respostes buides, reiteratives i que ja cansen, i ocupant part de la informació que ja no ens interessa. I per acabar-ho d'adobar, al final sempre nosaltres en tenim la culpa: Que ens abstenim, que no votem a qui toca i mil parides més de gent que es pensa que té responsabilitat i el que té és ànsia de poder i una visió despota-il·lustrada del que és la massa que els vota. Almenys tenim els músics que apart de mullar-se, denuncien, i que tenen molt més valor que tot el Parlament Europeu. El senyor Young per exemple, el mateix any que el règim totalitari de la Xina esclafava sense compassió la protesta pacifica dels estudiants i tots els cabrons polítics callaven, el vell Neil va posar el dit a la nafra. Que ho gaudiu i NO VOTEU ALS PARTITS MAJORITARIS!
No m'agrada parlar de política però tampoc sóc d'aquells que s'abstenen perquè diuen no saber-ne. Tot és política, malauradament també es un ens viciat, malsà i que esclavitza als ciutadans. Bé, desprès d'aquesta lamentable intro, voldria que la gent se'n adones de l'escòria que ens governa. I vull posar com exemple a aquests quatre criminals, que tindrien d'estar al hotel "garjola". Una guerra inútil amb el cost de vides humanes, un país destrossat, un cost econòmic que ha enfonsat mig planeta, va el màxim responsable d'això i diu que no estaven preparats i que el seu servei secret es va errar. Molta gent de molts països es va alçar i va protestar per aturar aquesta guerra, ja ho saviem que tot el referent a armes de destrucció massiva era mentida des de el principi. No pot ser més clar de com uns governants tindrien de ser jutjats per malversar la confiança dipositada en ells. Jo diria encara més: Que el pròxim ex-president dels Estats Units d'Amèrica era un ninot mogut per entitats de poder reaccionaries. Només demanaria al president entrant que fes investigació, jutges i empresones als responsables d'un desgavell que ens ha conduit a una guerra. Al quartet nefast els hi dedico aquesta cançó:
