He de ser sincer, aquests darrers anys tinc debilitat manifesta pels cantautors americans de nova fornada, que sàviament han esquivat la crisi en què està sumida la industria musical i han tornat al principi. Com ho feien en Woody Guthrie, en Hank Williams, i en Bob Dylan, i és agafar una guitarra i la veu i plantar-se en el món. I amb la meva tornada us presento a un cantautor extraordinari que encara que ja fa temps que grava i toca en directe, aquest principi d'any ha sigut la seva desclosa definitiva. Veu potent, cops de bota "metronomenejant" l'espai, i els vells dimonis, exorcitzats.
