Back in NYC - Jeff Buckley. La versió més aspre

Quan és parla d'en Jeff Buckley, a tothom i alhora els hi ve al cap la versió que va fer del "Hallelujah" d'en Leoanard Cohen. Però en Jeff ja ens posava en avís al "Grace" amb "Eternal Life" o en el seu segon i pòstum treball, on hi han temes que s'allunya totalment de la dolçor, com l'exemple que us poso avui, que és una versió de Genesis, del seu àlbum "The Lamb Lies Down on Broadway". Hi destaco la marea de distorsió, aquest baix repetitiu i polsant com una fresadora industrial i la veu eterna i torturada de l'amic Jeff.

Tears Dry on Their Own - Amy Winehouse. Ecos de la Motown i Genesis!!

Sí, sí, ho dic sobretot per l'efecte de les baquestes que ja l'utilizaren en la canço que interpretaren en Marvin Gaye i la Tammi Terrell (Ain't no Mountain High Enough) i Genesis (The Serpent). Res un detallet, que sempre m'ha cridat la atenció. Malgrat aixó, la cançó de l'Amy es bona, aquí la teniu.

Moribund The Burgermeister - Peter Gabriel. La primera del primer

Aquesta cançó és la primera del primer album del Peter. De fet és hereva de la seva etapa en que va liderar Genesis. Una historia epica i potser la darrera d'aquesta tematica. En els últims concerts l'ha recuperada, cosa que es d'agrair.

Carousel ( Iron and Wine) - Joe Burton. Dolç acustic

Un altre cop ho clava. El Joe Burton fa una excelent versió de Carousel dels Iron and wine, que sona molt propera a la sonoritat que tenia Genesis quant el Peter Gabriel hi feia de capità.