Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chicago. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chicago. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de febrer del 2009

Chicago - Sufjan Stevens. Una de les cançons definitves per una dècada sense nom

















Si els 80 foren de plenitud pel rock i el pop i els 90 de la destrucció nihilista i descomposició progressiva, aquesta dècada sembla que vol tornar a l'inici de tot, com en Dylan i els folksingers dels 40,50, i principis dels 60. Una guitarra i tota la força emocional en les lletres, i si s'escau, altres instruments, però no per fardar-ne, sinó com a recolzament total, no per marcar una diferencia amb la competència. Parlant de les lletres, ja no parlen d'acomplir grans ideals, arrasar-ho tot, o inventar-se himnes. No. Aquesta per exemple parla de com una mena de redempció, de reconèixer un i altre cop les equivocacions i sobretot deixar fluir. Ni milionaris abans dels 30 ni consumisme atroç. Només que passi la vida.