M'acarona el vent fred
i em sento bé, viva.
Obro els braços
i deixo que m'esvaloti l'ànima.
Alço el cap i els meus ulls
busquen més enllà del vent...
Obro els braços
i deixo que m'esvaloti l'ànima.
Alço el cap i els meus ulls
busquen més enllà del vent...
.
I bufa de tramuntana...
ResponEliminaCasualitat:
Venc de passejar pel Flickr.
Em trobo aquesta imatge de Miquelet:
http://www.flickr.com/photos/miquelet/390988432/
Titulada "vent".
L'afegesc a favorits.
Després entro al teu blog.
I llegesc un poema que titules igual.
No entenc res.
Bufa fort!
Ep, un moment.
ResponEliminaAl teu poema sí que l'he entès i m'ha agradat molt!
:)
El vent arriba arreu Jaqme... i ens esvalota a tots :)
ResponEliminaGràcies artista! :*
Molt maco el poema i la imatge.
ResponEliminaBondiaaaa :)***
El poema precios ninona, oi tant que si i el dibuix es ben curiós, m'agrada, m'agrada molt, gràcies per donar-me un regalet tant maco de bon mati, m'encanta llegir-t'he Elur!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaBon dia bònica!!!!!!!!
Pd40 i Jo Mateixa, moltes gràcies :***
ResponEliminaEl quadre és de Gustav Klimt, es titula "The expectation" i forma part d'un tríptic/quadre que em té enamorada, "the tree of life"
http://www.artinthepicture.com/artists/Gustav_Klimt/tree_of_life.jpeg
Una gran debilitat el Klimt...
Bon dia :*****
aissss... no sé com posar els links perquè surtin :(
ResponEliminahttp://www.artinthepicture.com/artists/Gustav_Klimt
/tree_of_life.jpeg
i a mi que m'emprenya el vent!
ResponEliminai a mi Deric, però a la nit quan bufa amb insistència i vol entrar per on sigui... i no és que m'emprenyi exactament... em posa nerviosa i m'espanta.
ResponElimina:*
Ei, molt maco el poema, i molt millor en Klimt.
ResponEliminaAquí, poca tramuntana. Però ja se sap, a prop de mar sempre bufa, i últimament bufa amb olor a sal.
apa
Moltes gràcies Bumbum :) Mal m'està el dir-ho però tinc bon gust, sobretot per l'art ;P
ResponEliminaDoncs aquí el que feia tu en diries airet, com em deia la J. de Vilabertran "ai neus, si no ho saps tu el que és el vent, un dia a l'Empordà amb la Tramuntana bufant fort hauries de conèixer, el que fa aquí és airet!" i sí... he tastat la tramuntana empordanesa i sí, tenia raó. I la vaig tastar amarada també, a la platja de Sant Pere.
carai, és important que t'ho creguis.
ResponEliminaI, collons, quan bufa a la platja de st. per t'omples de sorra... però et recomano una tramuntanada al Cap de Creus. Que és el lloc que em conec més (vaig currar-hi 4 anys i hi vaig viure 6 anys al Port de la Selva).
Però es pot substituir amb una bona tronada a dalt el puigsacalm. (saps que allà, en un dia clar, em vaig adonar que vivim en un país molt, però que molt petit?)
apa
Osti! una tronada al Puigsacalm?!?!?! envejaenvejaenvejaenveja que et tinc ara!!!!! Ha de ser... ha de ser... per pixar colònia!!! (au, si algú es pensava que era fina ara ja veurà que no).
ResponEliminaI des del Far i la Salut en un dia clar es poden veure Les Medes i Roses, i Montserrat... des del Canigó fins la Mediterrània. Un país petit i preciós.
Jo vull una tronada al Puigsacalm!!!!
Ei, ara torno de figueres. I mentre pasava per camins on mai trobo ningú, he alucinat pepinos!!
ResponEliminaCada 10 o 12 arbres (d'aquells que encerclen els camps); àlbars, pollancres... em sortien picots!!
potser n'he vist 20 en 5 minuts!!
alucinant!!!(o per pixar colònia)
i tant flipant!!!
ResponEliminaPer aquí dalt, darrera de casa, n'hi corre un de negre.
Jo torno de veure el meu preciós, estimadíssim, bonic, petitó, rodanxó, atrapadits, robacors, somrient, he dit preciós? nebodet postís... aisss... ho havia de dir, és que és taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan maco!!! em cau la bava...