Moltes vegades t'identifiques amb una cançó, tan per la lletra com per la música, et recorda aspectes, sensacions o sentiments que t'han passat, i te la fas teva, te la quedes com un tresor i sempre, quan l'escoltes, te'n recordes del perquè te la vas fer teva. 

Però, com tot, també s'evoluciona, i quan l'escoltes t'adones que ja no t'inspira el mateix, bàsicament perquè has evolucionat, canviat, a vegades per millor i d'altres per pitjor, però igualment et remou per dintre, l'expectativa inicial es transforma, en què? enyorança? de qui? o de què? 

Sempre he pensat que t'has d'apartar del que et produeix dolor, sempre i quan aquest dolor no és justificable i sobretot gratuït, desprès ja depèn d'un mateix establir els límits per acceptar-lo o no....

quan arribes aquest punt és important, recordar, recordar la cançó, el perquè te la vas fer teva i el perquè ara no li dónes la mateixa importància,  recordar l'evolució i gaudir-la.

Gaudir de l'enyorança, perquè encara que sembli mentida, l'enyorança també és bona, tan sols cal saber administrar-la bé i no correr el risc que es transformi en unaltre cosa, l'enyorança es bona quan no és qüestiona el perquè de tot plegat.

Gran Liza,

http://youtu.be/ZmR6ozpksGY