Una habitació pròpia

No podrà ser aquella escriptora

si no té una porta per tancar-s’hi a dins

i sap ser valenta per quedar-s’hi fins

haver-se buidat en l’hora darrera.

Un espai propi del que n’és senyora,

on pugui cercar de la ment els camins

deixant fora impertinències i verins,

i a qui la veu com un animal de fira.

Cinc centes lliures a l’any faran falta

i fer les paus amb la pròpia història.

No serà fàcil seguir cada pauta,

i ser tenaç per arribar a la cúria

d’aquelles que han sabut ser de la pasta

de qui no té por a ser memòria. 

...pensant en V.W

... el meu nadal és veure't feliç

fa hivern..avui

Tornen les fires de nadal, per tot arreu...i la neu que sembla aguantar el tipus. No et perdonaré que avui em facis dormir sola..

...m'ho pagaràs en qualsevol paisatge d'hivern.

carnavals

... que bonic tot plegat.

diàleg d'ahir i avui I

Vaig berenar raviolis.

Vaig sopar bossanova, i de postres una creppe que no picava.

Cervesa i licor.

Volies raviolis? No vaig pensar en preguntar-t'ho.

T'he llegit un conte. T'has adormit al final. Quan tot hagi passat te'l tornaré a llegir, no pateixis.

He esmorzat acab.

Al vermut: "Vamos a tener una discusión de enamoradas", pensé. A veces el amor es tan fuerte, tan insoportable, tan absorbente que se necesita una buena pelea para que las amantes vuelvan a ser autónomas, dolorosamente independientes, dueñas de sí mismas".

Fem poesia?

...i dino, ràpid, m'esperen portes.

un dimecres de gener

CIAO BELLA...

(jo també et trobaré a faltar,... molt moltíssim...)

per mi, des de mi, només per mi

(...llàstima de no poder penjar el videoclip...)

em crido, ...em sento, ja no caic...que bonic tot plegat,

"sisdegener"

...la mare ha deixat de creure que allò que llegeixi sigui poesia... no rima suficient, i la quantitat de torrades a fer en el dia d'avui ha baixat o almenys a mi m'ha semblat una tasca menys profunda, l'alt contingut eròtic de les meves lectures quedarà bé amb aquella camisa de dormir que alguns han catalogat de cursi, i que per cert... t'he d'ensenyar..., un dia llegint ja dins el llit... si em dones temps, i després puzzles i teatre, i un excés de sorpreses petites de definir, que no difícils... i demà tornem, i tinc un pla, en forma de poema publicat i d'encàrrec pictòric, d'amics repartits per europa, i de dona per enamorar, i de molt molt d'art camuflat en forma de conte...

(els petits segueixen obrint paquets,

i jo m'enduc tuppers de casa totes les àvies possibles,

demà em quedarà un regust a dia de reis,

i després... el cafè)

poema Dada, a dues mans, de tarda "decadent" a Bilbao

Cortines de vellut de color poc adequat,

verds botella en salons de te.

ES MOVIEN COM DOS PEIXOS INTERMITENTS

FENT PAMPALLUGUES DINS UNA PEIXERA

buida d'aigua, d'absències, de color

només omplen les veus i els acords rovellats

DE FERRO I CIUTAT HIPERMODERNA

QUE CAMINEN EN SILENCI PEL CARRER I

xarboten endins tots els sospirs i les

preguntes, tot en aquella direcció concreta.

I ALESHORES VA SER QUAN TU

MIRAVES AMUNT COM PREGUNTANT SI

... però sempre et desdeies abans d'hora

fent que tot fos un circ i somriures

VERMELLS I GROCS I BLAUS I VERDS

QUE ES MOVIEN COM FORMIGUES CÒSMIQUES

i escarbats narcotitzats, amnèsics, anestesiats

en un món on poc quedava de nosaltres.

(...Venècia oi?...ja et trobo a faltar..gràcies bonica)

/ah.. proximament: Manifest en CONTRA els raviolis!/

...d'aquest amor se'n recordaran els astres.

..(nit de nadal)..

Nines i contes de princeses.

Colorejavem amb retoladors els vestits que no duré mai.

Poppy i ungles vermelles.

Qui es nega als precs d'uns petits ulls blaus?

Olors i essències per casa, meva.

Olor teva, nova, sensual... diu ella.

Tots em sou tan familiars, família.

Que guapos que esteu!

Ell ens deu somriure, dic jo.

Sopa i peix i torrons.

I papers de colors damunt els plats.

I abans, parar una taula no havia estat mai tan divertit.

...tinc tanta sort.

Faré foc a les postals velles, i les remullaré si em deixes. Asseu-te aquí que fa fred i a fora crema. Són magentes tots els records, i no distingeixo els bons dels dolents, només en vull fer cançons... tot el dia. (lalalala)

Per què no véns?

Ah, és veritat, que ara és temps d’això, i no d’allò.

Doncs faré cafè i bufandes, i si un dia vols te’n posaré una de colors que segur que et quedarà molt bé. Faré dibuixos monocromes i pinzellades a les teves fotografies. Et pintaré un somriure, que fa tant..., i vull recordar-me’n. Què bonica estàs…

Ella es posarà botes i sortirà a còrrer per la neu, i em sabrà greu no enamorar-me’n, però és que no ho puc fer tot de cop. I primer he d’enganyar-me, escriure el que vull oblidar per si de cas un dia em ve la dèria per recordar... i després, després t’estimaré. I no ho intentis a casa teva això, que és per grans i es juga a fora.

- I ella torna a entrar, a dins de casa...i sap que m'omple l'espera. Però ets a casa. -