Ahir, finalment, vam entregar el famós TFC (treball de fi de carrera) que tants mals de cap ens ha donat en els últims mesos. El cas és que l'Alexis, el Toni i jo ens hem embarcat en un complicat projecte radiofònic que pretén donar a conèixer la vida i obra de diversos poetes catalans emblemàtics. Per això, hem elaborat dos episodis "pilot" de 22 minuts sobre la figura medieval de Guillem de Berguedà i la de l'avantguardista Joan-Salvat Papasseit. Moltes hores de treball, suor i llàgrimes que finalment han pres una bonica forma. El treball ha arribat a la seva fi i n'estem prou orgullosos. Ara només resta esperar la nota... la setmana vinent sabré si sóc o no llicenciada en Comunicació Audiovisual! ;-)
Us deixo, ara, amb un tast d'un dels poemes de Papasseit que més em captiven:
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
2 comentaris:
Què engrescador el que expliques... molt bé!
Vaig dedicar un post a Papasseit, si t'interessa un cop d'ull...
http://cucadellum.blogspot.com/2007/08/una-mica-de-joan-salvat-papasseit.html#links
Abans que tu arribessis, se la recitava
Publica un comentari a l'entrada