l' arpa i les seves vibracions, 244

Basílica Sant Francesc, interior al capvespre

 GIOTTO DE BONDONE

El miracle de la font

Un home honra a Sant Francesc

Durant la setmana d’estada a Roma, abans d’assistir al Congrés, decidirem fer una escapada de dos dies a Assis, així que el dilluns de bon matí, ens plantarem a l’estació Termini per treure els bitllets. Caos total per  entendre’ns amb els itineraris, horaris, etc. finalment  en el Binario 1, però al final del tren convencional, sortia un altre tren a les 11,28 hores  cap a Ancora, però ens calia fer canvi a Foligno, just dos estacions,  per arribar a Assis, en el tren cap a Perugia. A les 13h. 46 m. finalment, trepitgem l’estació d’Assis on ens rep una pluja i un fort vent  que no ens deixarà  durant  tot el dia i tota la nit; el nostre equipatge era una humil bossa de mà amb el pijama i el raspall de les dents. Xops de tots costats, ens assecàvem la roba  amb el assecador de cabell de l’Hotel Roma, on teníem la reserva per a dormir dues nits, cosa que no férem per la imminent Vaga general italiana, i la por de quedar-nos allí sense retorn,  així que deixarem l’hotel a la tarda següent, per tornar a Roma, aquest cop amb un tren directe en tan sols 2 hores, 35 minuts . Durant el trajecte veiérem les inundacions de la regió del Laci i el mal que havia fet l’aigua als conreus i a les cases. A Roma el Tíber, ( Tevere per ells) anava pujant de nivell amb gran preocupació de les autoritats.

Tots aquests inconvenients no ens amargaren la visita a Assis . Un dels objectius era veure les pintures del Giotto, restaurades fa pocs  anys,  que ens mostraren els colors originals amb tota la seva bellesa. Se li atribueixen a Giotto,com les seves primeres obres, aquests frescos de la Basílica de Sant Francesc. Ell i els seus deixebles, pintaren un cicle de 28 frescos, basats en la història i llegenda de la biografia de Sant Francesc. La seva pintura és considerada  com el naixement de l’art italià, precursora de les innovacions que canviarien la marxa de la pintura des de l’humanisme del Renaixement, fins el segle XX. Deixeble de Cimabue, pren  com a mestre la natura, en escenes en llocs concrets, on les figures s’insereixen d’una manera natural, gestos, moviments, expressions , que trenquen l’estil bizantí que dominava la pintura  a mitjans del segle XIII.  Pocs visitants dins la immensitat de la Basílica, sols un grupet de japonesos, això ens permeté gaudir en calma dels 28 frescos, pintats per Giotto de Bondone,  nascut a Florència el 1267 i mor a la mateixa ciutat el  1337.

L'arpa i les seves vibracions, 216

                                  Els cosacs ucrainesos de Zaparogos escriuen una carat al Sultà

RÚSSIA, 7

Un afegitó a les fotografies i comentaris  d’avui del Salvador  de la visita a la Galeria TretiaKov, ja que em va impactar molt una tela de Iliá Repin, la de la fotografia que us poso. Des de fa molts anys, participo en un taller d’escriptura, d’aquí ve el nom de Lletraferits que triàrem pel bloc compartit,  això fa que tingui especial interès per  tot el que tingui relació amb la ploma i la tinta . Aquí el centre és la carta que escriu un dells.

Expliquen que  aquests quadre d’Illà Repin,  li va ocupà durant molts anys els pinzells, del 1880 al 1891, tot ell fruit d’una exhaustiva investigació portada conjuntament  amb l'historiador  Dmytro Yavornitski, que inclou molts  viatges a la regió dels cosacs zapòrogos.  Repin va concebre aquesta obra com un estudi en clau d’humor, però també pensava que recollia els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat, o sigui el republicanisme dels cosacs ucrainians.

Ilia Replin junt amb Vasili Súrikou ocupen un lloc privilegiat en la historia de les belles Arts de Rússia.  La seva creació va marca la culminació de l’art dels Peredvizhniki (pintors ambulants) . Els artistes de la societat dels pintors ambulants  no es limitaven al desenvolupament de les tradicions democràtiques de la pintura , sinó que l’aixecaven a una categoria social , treien els seus temes de la gent simples, cantaven la bellesa  de la naturalesa russa,  plena d’inspiració poètica i l’ajudaven a mostrar la seva riquesa espiritual. Foren els primers  en evocar amb tota  serietat en les seves teles  els temes de la història de Rússia.

La pintura té a veure amb una llegenda, quan en el 1676 els cosacs ucrainians de Zapórogo van enviar una carta al Sultà de l’imperi otomà, desprès de derrotar a l'exèrcit imperial en una batalla, malgrat això, el Sultà volia dominar-los, ells liderats per Ivan Sirko, replicaren de forma poc corrent, contestaren una carta plena d’insults i obscenitats.