Bones festes...

Mai m'han agradat...

...ni quan era inevitable de trobar-los a totes les caixes de bombons. Trobo que són el paradigma de la carrincloneria.


Ara mateix, no sé pas que donaria a fi que NOMÉS es podessin trobar a les caixes de bombons, ni que fos a totes!

Sense paraules.

de groc!

No suporto que em retratin i encara menys que el filmin. He arribat al punt de provar de 'colar' les fotos del DI i del permís de conduir d'una versió per a la següent per no haver de passar pel tràngol de la foto. També de dir que no m'ha funcionat massa bé...

Però enguany és diferent.

Aquest cop vull sortir a la foto, a la pel·li, a la tele i al "Lecturas" si convé, que la cosa s'ho val i m'agradarà que se sàpiga que jo també hi era, que caram!

És per això que he decidit que hi aniré vestit de groc!!!!

Amb llicència ortogràfica

˙˙˙ɯǝuɐ ıxıɐ

˙ɐıɹɐɔoʇ ǝnb oıɔɐʇuǝıɹo ɐן ɯǝʌɐuop ıן ˙sǝɯ ɐ 'ıs ʇuǝɯןɐdıɔuıɹd ɹoןןıɯ ʇןoɯ ɐıɹpuǝʇuǝ,s sıןן ı ɐןd ʇoʇ ˙˙˙sʇuǝɔɔɐ sןǝ 'sǝןnɔsnɾɐɯ sǝן ɐɹɐ ɯoɔ sǝıɹossǝɔɔɐ sǝsoɔ ɹıɯıɹdns ɐıɹpuıʌuoɔ 'xıǝʇɐɯ ɐɹɐ ɐʌ ɯoɔ ןɐʇ uoɯ ןǝ ǝɹnıɹɔsǝp ɹǝd

(˙˙˙ɹɐʇsǝ ʇnqɐs ǝɥ,u ǝɥ,ɯ ou oɹǝd nǝuopɹǝd)

100 Relats conjunts! (altre cop...)

Com que he vist que això del centenari de Relats Conjunts  anava de veres i tothom s'hi ha abocat per batre el record de participació hi torno i que sant Francesc de Sales, si encara exerceix, em perdoni...

 

Ho he llegit al "Posa't al dia": si vols una casa moderna has de tirar de contrastos.

S'ha acabat aquell mal son del feng-shui que et feia tenir la paperera a deu metres de la taula i el llit de biaix al bell mig de l'habitació; prou del ridícul ikebana que semblava que les pobres plantes haguessin fet vaga de fam.

Contrastos, això sí que és el darrer crit.

M'ha costat una mica d'arrencar la tela del vell quadre del besavi, que no ens enganyéssim, per molt que digués que el pintor era tan cotitzat i no sé quantes histories més, estar-se tot el sant dia davant d'un parell de perdius mortes i un plat de cebes ha de ser ben depriment. Així va acabar l'home de pansit! Per postres, quan el vaig heretar tots els parents semblaven ofesos per no haver estat ells els afortunats. Ja veus quina fortuna, dues bèsties mortes i un munt de verdura  crua! Ja ho diuen que això dels testaments mai no fa content tothom. El joc de cafè de plata o les arracades de sa mare me'ls hauria pogut vendre però aquest quadre? Va home, qui la voldria una cosa tan trista.

Primer volia posar-hi un pòster del Miró o d'aquell home dels girasols grocs que no em recordo de com es diu però que em penso que era holandès, però a la botiga m'he adonat que això ho té tothom, es veu que ja deu haver estat moda alguna temporada d'aquestes. En canvi aquest no l'havia vist mai. M'ha dit el venedor que és un Joper. Per mi com si és un Fernàndes, jo el que busco es el contrast, l'hi he contestat. Segur que no llegeix el "Posa't al dia" aquell tipus i això que figura que és del ram. Poca professionalitat és el que hi ha avui dia. 

No veig el moment d'ensenyar les reformes a la família. M'imagino la cara que faran. Sobretot la tieta Mercè que sempre m'ha dit que hauria de tenir un sant sopar al menjador que això ha estat sempre costum de la família. Ja ho és això un sopar, oi? A veure si li venc la moto que la tieta Mercè està forrada i no precisament de quadres agònics.