RES NI NINGÚ. Text de Carme Garriga Setó, que comparteixo. (Dijous gras. febrer 2018)
Res ni ningú ens prepara per veure com s'apaga la espelma de la persona que més has estimat en tota la teva vida. Els que et van donar la vida.
Veure com els seus ullets van perdent brillantor, aliens a tot el que els envolta, que la seva mirada divaga pels racons del seu subconscient.
Que dur és veure a una mare / pare fer-se petit d'aquesta manera. No hi ha paraules per descriure-ho.
Molta tristesa davant la cura dels nostres pares en la penosa situació de salut mental (demència senil, Alzheimer, ictus, accidents cardiovasculars, estats vegetatius, comes, cap hospital es fa càrrec, de sobte t'has de treure el títol de infermers i / o cuidar tu mateix, o convertir-te en ric per pagar residències exorbitades).
Ja n'hi ha prou! Què desolador que els que han donat tot per la seva família algun dia et preguntin "Qui ets?" o facin tot el dia el mateix ... no per descuit voluntari sinó per deteriorament mental. Que poc a poc veure'ls anar perdent capacitats, mobilitat, fins a arribar als problemes de salut mental, tan devastadors que paralitzen al que ho pateix i fan patir a la gent que els envolta.
A més de la demència, la depressió, la síndrome post-traumàtic, la psicosi, el desordre bipolar i tantes altres circumstàncies que ningú escull. Desordres del cervell que de vegades falla, com ho fa un cor o un ronyó.
Busquem ajuda, és increïble l'absència de recursos, de personal i econòmics, que els governs dediquin per a aquest tipus de malalts, que en ocasions requereixen de tot el teu temps de manera exclusiva !!!
Mai sabrem a qui de nosaltres pot tocar, fins que ens toca un dia.
Tots serem grans, és vergonyós que arribem a estar en una situació tan desemparada.
La manca de salut mental no és "debilitat". És una cosa que tots podem patir. Per això hem de demanar que no retallin més la sanitat pública.
Vaig a fer una petició. M'agradaria que els meus amics posin això al seu mur. Simplement copiar (no compartir). (ho demanava al facebook)
Escriu "fet" (en aquest post) quan ho hagis penjat. (ho demanava al facebook)
És el mes de la consciència de les malalties mentals.
I gràcies per avançat.