Flix en lluita

Des de la prepotència, l’arrogància i el menyspreu als treballadors i treballadores de la fàbrica i al poble de Flix, la direcció d’Ercros s’està comportant com aquell cacic que pel matí acudia a la plaça del poble a buscar uns quants jornalers per  treballar la seva terra.

Ignorant qualsevol responsabilitat social o mediambiental, Ercros deixarà un macroabocador industrial, més de 20 hectàrees contaminades, més de 700.000 tm de fangs contaminats al riu i alguna sentència condemnatòria (abril de 2003) per delicte ecològic a l’empresa i a algun dels seus directius; a part dels treballadors que han deixat la seva salut i, fins i tot la vida, treballant per l’empresa.

Tancant portes de diàleg, ningunejant a l’alcalde de Flix (escollit democràticament i màxim representant de TOT el poble) o no anant a  l’entrevista amb el secretari d'Ocupació de la Generalitat, Ramon Bonastre, Ercros perd el poc prestigi que li podia quedar desprès de les reestructuracions de plantilles que porta fent des dels anys 90 del segle XX.

Actuant amb premeditació, nocturnitat i alevosia a l’hora de presentar un ERO i a la vegada ser capaços d’afirmar en una emissora de ràdio a través de la senyora Teresa Conesa “nosaltres som Flix i sabem perfectament el drama que viu el poble” mostren una manca de sensibilitat i una barra que els hi hauria de caure la cara de vergonya.

Al llarg dels anys, els seus directius han demostrat la seva manca de sensibilitat cap a la fàbrica de Flix, o potser és la seva manca d’iniciativa o la seva poca visió de negoci, o la seva incapacitat per gestionar una empresa... O potser és tot això. La veritat és que han deixat caure pel seu propi pes la fàbrica: cap inversió, cap innovació, cap millora de la producció, cap diversificació de la seva activitat, posant totes les traves possible a la instal·lació d’altres activitats.

No han fet i no han deixat fer!

El poble està trist, fins i tot resignat, però s’ha organitzat, ha fet pinya i lluitarà. Comité de treballadors, Ajuntament, partits polítics, comerciants, institut, col·legi, associacions locals... Cadascú des de les seves limitacions farà l’impossible per a minimitzar els efectes d’aquest ERO.

Les obres de Flix, ara per al març

L'Ebre digital

Al mes de març, d'aquí a un mes. Aquest és el nou termini que s'ha anunciat públicament per tal de començar a Flix les obres de descontaminació i neteja de les 700.000 tones de fangs amb metalls pesats i radioactius que hi ha dins del riu Ebre, davant l'empresa Erkímia. Així ho publica avui el diari La Vanguardia referint-se a un pacte recent entre representants del govern de l'estat i de la Generalitat a finals de gener. 

Segons aquesta informació la reunió es va celebrar el 25 de gener passat i van acudir-hi representats d’Aquamed, de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, i també de Portecció Civil de Catalunya. En la nova fulla de ruta que s’han establert figuren que els propers 14 i 28 de febrer, com les dos dates clau per a que la desena de municipis que encara no han fet els seus plans d’emergència (com per exemple Móra d’Ebre o l’Ametlla de Mar), els presenten.

Segons els representants de l’estat no iniciar els treballs ara pot provocar l’encariment del projecte, i a més, el mur de contenció que ja està acabat no està dissenyat per a tindre una llarga  vida sinó que és provisional. Si es confirma aquest pacte, la Generalitat hauria tret l’amenaça de denunciar a l’Estat si iniciava les obres (tal i com va dir el l’exconseller Lluís Recoder a finals de 2011), i a canvi obtindria, probablement, la garantia de que l’estat es farà càrrec de l’abastiment d’aigua potable dels municipis riu avall de Flix si hi haguessen problemes per un episodi contaminat.

El desembassament de Mequinensa i Riba-roja eleva el cabal del riu als 1.100 metres cúbics per segon

Ebredigital.

El cabal del tram final de l'Ebre ha experimentat un creixement considerable respecte els valors habituals i s'ha situat aquest dijous al vespre en els 1.100 metres cúbics per segon a l'altura d'Ascó (Ribera d'Ebre) o 751 a Tortosa, segons dades la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).

La crescuda és conseqüència de les maniobres que l'organisme de conca efectua en el sistema de pantans de Mequinensa i Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre), amb un desembassament controlat que generi capacitat de resguard per acollir l'avinguda que baixa per l'eix central del riu arran el temporal de pluja al nord de la península. Protecció Civil ha emès un avís del pla Inuncat informant sobre aquesta situació.

Foto: Fina Masip

Resultats eleccions 2012 per circumscripcions i comarques

Eleccions al Parlament 2012. Resultats de la Ribera d'Ebre

 

 

 

 

 

 

 

 

Eleccions al Parlament de Catalunya 2012. Resultats a Flix

Imminent inici de l'extracció dels fangs

 

Font: Ajuntament de Flix. Diari de Tarragona edició escrita del 2 de novembre de 2012

Flix és l'únic municipi de l'Ebre on es va crear ocupació durant el primer mig any

Ajuntament de Flix

Això es desprèn del Butlletí d'Anàlisi de la Conjuntura Local corresponent al segon trimestre de 2012, que es va presentar al Centre d'Empreses de Flix el passat divendres 5 d'octubre. En la presentació hi van intervindre Juan Antonio Duro, catedràtic del Departament d'Economia i director de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Farré, sots-director del Campus Sud de la URV, el regidor de Promoció Econòmica de Flix, Francesc Barbero i l'alcalde, Marc Mur, que va cloure l'acte.

Durant la presentació es va fer palès que Flix continua la tònica del 2011 i en els dos primers trimestres continua sent l'únic municipi de les Terres de l'Ebre de més de 4.000 habitants (els únics que estudia el Butlletí) on s'ha creat ocupació neta i on va baixar el nombre d'aturats.

Així, el creixement d'afiliats a la Seguretat Social durant el segon trimestre de 2012 va ser a Flix d'un 5,4% (que es suma al 4,3 del primer trimestre) mentre el conjunt del territori patia un descens del -5,1%

Pel que fa l'evolució dels aturats el Butlletí fa servir l'indicador d'atur aparent (aturats en relació al nombre de persones en edat de treballar). Flix és també l'únic municipi on va baixar l'atur durant el període, concretament d'un -4,3, mentre el creixement a Terres de l'Ebre va ser d'un 7,6 i a Catalunya d'un 6,1.

La magnitud d'aturats segons aquest indicador és del 4,3 a Flix mentre al conjunt de l'Ebre i a Catalunya és del 12,3.

El regidor Francesc Barbero va recalcar que el sanejament de l'Ajuntament ha permès mantenir la ocupació del sector públic i el nivell d'inversió, fet que té el seu impacte a escala local en les empreses que hi intervenen. "Flix és clarament una illa dins un entorn que està patint molt. N'hem de ser conscients i valorar-ho molt positivament. El nostre problema no és tan la situació actual com la prespectiva de futur. I en aquest sentit cal seguir treballant per garantir la base industrial que ha caracteritzat Flix, a l'hora que la diversifiquem i obrim pas també a nous sectors".

Per la seua part l'alcalde va voler aprofitar les recents i polèmiques declaracions del Conseller Recoder per defensar l'impacte positiu que les obres de descontaminació han tingut en aquestes dades. "Seria del tot irresponsable que un focus emisor de feina com les obres, justament ara en el pitjor de la crisi, s'intentés aturar per part d'una administració. Amb un procès de contractació en marxa i una perspectiva d'incorporació propera de més d'una vintena de treballadors un cop comenci la nova fase de les obres, farem tot el que calgui per assegurar aquests llocs de treball.", va declarar Marc Mur en la cloenda de l'acte, que comptà amb la presència de nombrosos mitjans de comunicació, organitzacions sindicals i empresaris del municipi.

L'Ajuntament d'Ascó cofinançarà la planta de biogàs a base d'algues fluvials si obté el suport de la Unió Europea

Ascó (ACN).- L'Ajuntament d'Ascó (Ribera d'Ebre) cofinançarà el projecte de planta de generació de biogàs a base d'algues del riu, purins ramaders i biomassa que impulsa la Unió Empresarial d'Ascó si la Unió Europea accepta el projecte en el seu programa Life+. Representants de l'associació han presentat formalment la iniciativa aquest dilluns al govern municipal que durant els pròxims dies l'estudiarà amb detall per tramitar la sol·licitud formal davant Brussel·les abans que expiri el termini el pròxim dia 26. El projecte té un pressupost d'uns 2,7 milions d'euros, la meitat dels quals procedirien el programa comunitari, mentre que el consistori n'aportaria un i la resta aniria a càrrec d'altres socis.

Continuen les Jornades de Patrimoni

Inauguració de les IV Jornades de Patrimoni Històric de Flix

A banda d'aquestes activitats, també cal destacar la xerrada que tindrà lloc el 6 de setembre a les 19 hores a Ca Don Ventura organitzada pel CERE.

En aquesta xerrada es presentaran els treballs premiats al III Concurs de Treballs de Recerca de Batxillerat organitzat pel CERE. 

Els treballs premiats són: "La mosca negra" d'Anna Mur (treball guanyador), "A l'aixopluc de les Balmes" de Berta Treig i "La Ribera d'Ebre. Una font d'energia" d'Àngel Montaña (finalistes)

Programa "Riu Avall" de Tv3 dedicat a l'Ebre: Mequinesa-Miravet

Aquesta setmana, divendres a les 16.15 i a les 22.40, "Riu avall" va presentar el capítol dedicat al riu Ebre. De fet són tres capítols que abracen des de les terres altes de Mequinensa fins a la plana del Delta (uns 130 km). En aquesta primera part es descriu l'Ebre des de Mequinensa fins a Miravet.

Bona Festa Major, Flix 2012

Cliqueu sobre la imatge per a veure el programa de Festa Major de Flix 2012

L'edifici del centre d'informació de la nuclear d'Ascó rep un premi internacional d'arquitectura

Ascó (ACN).- El centre d'informació que l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV) té a la central nuclear d'Ascó (Ribera d'Ebre) ha obtingut el premi internacional d'arquitectura que atorguen conjuntament el Chicago Athenaeum: Museum of Arquitecture and Design i el European Centre for Architecture Art Design and Urban Studies. La instal·lació és un dels 81 projectes, de 28 països, distingit enguany amb el premi, un dels més importants i prestigiosos en l'àmbit de l'arquitectura i el disseny. El jurat ha destacat la vinculació i integració de l'edifici amb la centra nuclear i el paisatge de l'entorn, l'organització d'espais i la seva materialitat, en la qual destaquen textures que evoquen el dia i la nit.

El lliurament de guardons serà a l'octubre durant el simposi anual que porten a terme les institucions organitzadores a Istanbul (Turquia). En el marc d'aquesta biennal, el projecte del centre d'informació també serà exposat, al costat de la resta d'obres distingides, a la mostra 'The City and the World'.

L'edifici és obre dels arquitectes catalans Olga Felip i Josep Camps. 

4a Regata Lliga Catalana de Llagut, Flix

 

Informació de la regata aquí
Quadre de participació sorteig aquí

Berta Treig, guanyadora del I Premi IDECE

Berta Treig, alumna de l'institut de Flix, ha estat la guanyadora del I Premi IDECE (Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre) per fomentar la projecció de les Terres de l’Ebre dotat amb 1500 euros. 

Aquest premi té com a finalitat recompensar la qualitat dels treballs de recerca de 2n de batxillerat i crèdit de síntesi/projecte dels cicles formatius de grau superior, que versin sobre estudis relatius al desenvolupament integral de les comarques de l’Ebre. 

El lliurament del I Premi IDECE per fomentar la projecció de les Terres de l’Ebre va tenir lloc ahir divendres 13 de juliol a les 18.00h a la seu de l’Institut a Tortosa. Hi van ser presents el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, el secretari de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, el vicepresident primer de l’IDECE, Antoni Montagut i Jordi Borràs, director de l’IDECE. 

Berta Treig, amb el seu treball A l’aixopluc de les balmes. Visió antropològica de les coves de Flix, s'ha imposat a 11 candidats més que presentaven treballs relacionats amb el medi ambient, història, fauna, economia, antropologia, etc. de les Terres de l'Ebre.

Els  premis consisteixen en una aportació econòmica. Per al 1r. premi la dotació és de 1.500 €; per al 2n la dotació és de 1.000 €, per al 3r la dotació és de 700 € i per al quart premi la dotació és de 500 €.

Francesc Barbero al Canal 21

Aquest passat dimarts, 10 de juliol de 2012, el regidor de l'Ajuntament de Flix, Francesc Barbero, ha estat entrevistat al programa de televisió Primera Columna del Canal 21.

En aquesta entrevista, que podeu veure sencera més avall, ha donat bàsicament tres titulars.

Primer.  Les obres de neteja del pantà de Flix, amb l’extracció dels sediments contaminats, podrien començar sense risc per a l’abastament d’aigua potable del territori, un cop acabin les obres preliminars a l’embassament, la propera tardor.

Segon: S'està a punt de constituir un consorci amb els altres municipis del nord de la Ribera d’Ebre, excepte Ascó, per unificar les polítiques de promoció econòmica.

Tercer. Després de les retallades del govern de l’Estat a les primes al sector de les energies renovables, l’empresa alemanya Seeger, promotora d’una planta destinada a la producció de sis megawatts d’electricitat, a través de la cogeneració i 100.000 tones de pèl·lets, està reformulat el projecte per fer-lo més viable econòmicament.

El PSC, ERC i ICV afirmen que no cal esperar tots els pous i dipòsits d'emergència per descontaminar Flix

Flix (Marfanta).- El PSC, Esquerra i Iniciativa afirmen que no cal esperar a què estiguen fets tots els pous i els dipòsits d’emergència de les Terres de l’Ebre i del Priorat, abans de començar les obres d’extracció dels sediments contaminats del pantà de Flix. Aquesta és la principal conclusió de la visita que han fet aquest dilluns -a les obres preliminars- una delegació de diputats i diputades del PSC, d’Esquerra i d’Iniciativa, convidats per l’alcalde de la població, el socialista Marc Mur. I és que Mur i els diputats dels partits d’esquerres, a l’oposició, afirmen que amb els diversos plans d’emergència aprovats en els ajuntaments de riu avall, ja no és necessari que estiguen enllestides totes les obres de l’anomenat pla de restitució. Un total de 144 actuacions a les Terres de l’Ebre i al Priorat, amb un pressupost de més de 57 milions d’euros, que l’anterior govern del PSOE i l’anterior govern de la Generalitat, el tripartit, van pactar ara fa dos anys. De fet, la previsió era que les obres del pla de restitució s’acabessen enguany, el 2012. A més a més, en aquell moment tant el govern de l’Estat com la Generalitat van afirmar que si la neteja del pantà de Flix s’havia retardat un total de quatre anys -primer es parlava d'una finalització de les obres per al 2008- era perquè abans de començar a retirar els sediments contanimants calia tenir a punt totes les obres del pla de restitució.

Siga com siga, la incertesa sobre els terminis i l'execució de la descontaminació del pantà de Flix continuen preocupant l'Ajuntament i els partits de l'oposició al Parlament. L'alcalde de Flix, el socialista Marc Mur, ha exigit als governs espanyol i català que complisquen l'últim calendari previst, i que inicien l'extracció dels llots tòxics un cop finalitzin els treballs previs, la propera tardor. En una visita a les obres, Mur i diputats del PSC, ICV i ERC, han subratllat aquest dilluns que, amb els plans d'emergència aprovats en les poblacions de riu avall, ja no és necessari esperar que es completen totes les obres del pla de restitució territorial. A més, han advertit que es poden perdre fons europeus, a més de l'oportunitat de netejar el riu i impulsar l'economia.

llegeix la notícia sencera clicant aquí

Això Sí que NO

Sota el lema "AIXÒ SI QUE NO. SI ENS RETALLEU ENS ABANDONEU", unes 15.000 persones han acudit aquest diumenge, dia 20 de maig, a l'acte en defensa del dret del treball de les persones amb discapacitat i trastorn mental que ha tingut lloc al passeig Lluís Companys de Barcelona.

El motiu d'aquest acte de protesta ha estat la retalla de la partida destinada a la inserció laboral de persones amb discapacitat en els pressupostos del govern espanyol.

Aquesta retallada afecta greument als Centres Especials de Treball (CET) que hi ha arreu del país, a les entitats d’inserció laboral i a les entitats de Treball amb Suport que, sense l’ajuda de l’administració, no podran fer front al pagament de les nòmines.

A Catalunya hi ha 7.300 llocs de treball protegits repartits en 100 entitats sense ànim de lucre. Si la retallada es fa efectiva, les entitats de Treball amb suport han anunciat que tancaran el seu servei, deixant sense atendre a més de 3.500 persones amb discapacitat o trastorn mental i amb més de 300 professionals que perdran el seu lloc de treball. El resultat serà que milers de persones amb discapacitat amb especials dificultats s’hauran de quedar a casa, sense poder treballar, amb el risc d'exclusió laboral i social que això suposa.

Com no podia ser d'una altra manera, l'Associació Jeroni de Moragas de Móra d'Ebre, que fa un servei social molt important oferint un lloc de treball a persones amb discapacitat intel·lectual de les comarques de la Ribera d'Ebre, Terra Alta, Priorat i Baix Camp, ha participat activament en aquest acte. Un autobús i diversos cotxes particulars amb uns 70 usuaris, professionals i familiars s'han desplaçat fins a Barcelona aquest diumenge pel matí.

 

 

Foto satèl·lit de l'incendi de Rasquera

En aquesta foto de satèl·lit de l'agència espacial nord-americana NASA es pot apreciar la columna de fum que deixa l'incendi de Rasquera.
Si cliqueu a sobre el logo del diari LA VANGUARDIA podreu fer un seguiment en directe de l'incendi de Rasquera.