Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coques. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de març del 2014

PA DE PESSIC (2º recepta) i el nou cor de casa meva


Després d'una aturada forçada per les obres a casa, estic molt contenta de poder dir, que em sobreviscut dignament a la reforma.

En un principi, la meva intenció era anar explicant l'evolució de l'obra, però a la fi es va quedar en això, una bona intenció. Però com diuen que el que es promet és deute... aquí us presento el meu nou cor de casa meva, la cuina.


Canviar l'antiga caldera atmosfèrica, per una nova de condensació, ens obligava a haver de fer una reforma considerable per tema de normatives, i ja posats a fer enrenou, vàrem decidir tirar l'envà i fer un espai comú entre cuina, saló i menjador. Vaja, com al programa "La casa de mis sueños". :)))



La reforma va anar a càrrec de "Al Punt Reformes" del carrer Torrent de l'Olla, 10 d'aquí Barcelona. Un equip de professionals del tot recomanable. I de la part de la pintura, me'n vaig ocupar jo per poder estalviar uns calerons. Una feina que em relaxa i veure els resultats, fa que em pugi la moral.


I per inaugurar el nou forn, que millor que un pa de pessic. Aquesta recepta ja ha estat publicada anteriorment al blog, però com és la que rep, amb diferència, més visites, avui la repetiré amb unes petites variacions.

Ingredients:

4 ous de pagès
150 g. de sucre blanc
50 g. de farina fluixa o de rebosteria
50 g. de farina de blat de moro (Maizena)
5 g. de llevat químic (Royal)
1 pessic de sal
Ratlladura de llimona o 5 gotes d'essència


Enfornem a 170° amb foc a dalt i baix i a una alçària mitja (no cal tenir el forn preescalfat) durant 40 minuts. Si al cap de 30 minuts veieu que es cou massa per sobre, el podeu cobrir amb un paper de forn. El tutorial amb la resta d'instruccions, el podeu trobar a l'altra recepta de pa de pessic, aquí.


D'altra banda us haig de dir, que de moment i per temes personals, deixo de publicar el blog. No m'agradaria que fos un adéu definitiu, però com no ho sé, de moment em quedaré amb un arreveure.

Pot ser, no ha estat aquest un blog amb record de visites, però durant tot aquest temps m'heu fet feliç, guapes i guapos, amb totes les vostres visites i comentaris.

Petons, petonetspetonassos i una forta abraçada a tots.

Sigueu molt feliços i fins arreveure!!!

divendres, 27 de setembre del 2013

Cóc de poma i pinyons


Sense adonar-me ha arribat la tardor, tot i el bon temps, sembla que el cos comença a demanar alguna cosa més consistent. Tenir un tros de coca casolana per esmorzar és tot un luxe a l'abast de tothom, i si no veieu quina recepta més senzilla i bona.
Aquesta coca, és una recepta del llibre Cuinar per ser feliç, de la mestra cuinera, Carme Ruscalleda, ella l'anomena cóc ràpid i podríem dir, que la base és un pa de pessic. Veureu que els ingredients de la recepta vénen donats a partir del pes dels ous, així la proporció no ens pot fallar mai.
Després li podem posar les fruites que més ens agradin, jo aconsello de tallar-les ben finetes, si les poseu a sobre, per no afegir un pes excessiu al coc o més gruixudes si les preferiu barrejades amb la massa.

Som-hi amb la recepta.





Ingredients per un motlle de 18x27 cm:

4 ous de gallines de corral
El mateix pes de sucre morè(210 grams) més un pessic per posar per sobre
La meitat pes de farina de blat (105 grams)
10 gr. de llevat químic Royal
5 gotes d'essència de llimona
1 poma laminada
Un pessic de pinyons



Batem els ous amb el sucre fins que ens quedi una barreja ben ferma i afegim l'essència de llimona
Ajuntem el llevat amb la farina i els passem per un sedàs.
Anem incorporant la farina a la massa muntada a marxa lenta just fins a afegir-la tota i reservem.


Els que em seguiu, ja sabeu que a mi sempre m'agrada folrar el motlle.
Agafem un full de paper de forn i el dobleguem amb quatre.
Fem coincidir el vèrtex del paper amb el centre de la safata i premem amb el dit la cantonada, per fer-ne un senyal.
Tallem des de l'extrem fins a el senyal i retallem el costat més llarg per igualar-lo amb el més estret.
El posem a la safata i si no és prou a la mida el rectifiquem.


Un cop la mida és la correcta, l'engreixem amb una mica d'oli o mantega. Si ho feu abans de col·locar el paper, us serà més senzill de fer.





Ara ja podem abocar-hi la massa.






Al darrer moment pelem i laminem la poma per què no se'ns oxidi, amb l'ajud d'un pelador, així ens quedaran uns talls de poma ben fins i quasi no hi afegiran pes a la massa. 







Repartim les làmines de poma per sobre, uns quants pinyons i espolsem amb una mica de sucre morè. 







Enfornem amb el forn preescalfat a 180º aproximadament uns 25 minuts. Per assegurar-vos que ja és cuit podeu fer servir el recurs de punxar-lo amb un escuradents. Si no surt net l'haureu de deixar uns minuts més.


Ja tenim preparat el cóc per berenar!

Fins la propera i que vagi de gust.

divendres, 5 de juliol del 2013

COCA DE PASTANAGA amb nous (recepta vegana)


Sempre buscant receptes amb el mínim de colesterol, de sucres i el més naturals possibles, i la Conxita del bloc Te de Ternura va publicar ara fa uns dies aquesta coca que traspua salut per les quatre bandes. Sense fer servir ous, ni mantega podem gaudir d'unes postres la mar de bones, gairebé sense patir remordiments. Només dir què jo hi he fet un parell de canvis; oli d'oliva en comptes del de girasol i gingebre en comptes de canyella, i el resultat final ha estat molt bo. Us animo tant a fer aquesta coca, com a visitar el seu bloc i potser us passarà com a mi, què com totes les coses bones, crea addicció. Per qui sàpiga veure més enllà, descobrirà un espai on les receptes i les vivències diàries van de la ma i on podreu conèixer tot el valor humà que s'amaga darrera la seva autora. 

Som-hi amb la recepta.

Ingredients per un motlle de 20 cm. de diàmetre:
150 gr. de farina integral
135 gr. de sucre morè
150 gr. de pastanaga ratllada
65 gr. de nous
90 ml. de oli d'oliva Verge Extra
100 ml. d'aigua mineral
1/2 cullereta de essència de vainilla
8 gr. de llevat Royal
1/2 cullereta de bicarbonat
1/2 cullereta de gingebre
1 pessic de sal


Primer de tot engeguem el forn a 180º de dalt i baix. Mesurem els ingredients. Barregem la farina tamisada amb el sucre.
                  

Afegim el llevat, el bicarbonat, el pessic de sal, el gingebre, la pastanaga i remenem. Incorporem els ingredients líquids que ja teníem barrejats dins el got de mides.
                  

Finalment afegim les nous esmicolades. Anem a folrar el motlle, jo en aquest cas he fet servir una cassola de fang. Tallem un quadre de paper de forn sulfuritzat i el dobleguem en quatre. 
        

Continuem doblegant i al final tallem l'extrem per què al desplegar ens quedi amb forma de cercle.
                 

Prenem la mida amb el triangle de paper des del centre del recipient fins la vora. La part del senyal fins la  vora és per on hem de tallar per que el paper s'adapti a la cassola.  
                 

Fem els talls i ja el tindrem preparat per pintar-lo amb una mica d'oli.
                 

Folrem amb el paper la cassola, aboquem la massa i espolsem amb una mica de sucre per sobre. Enfornem a alçada mitja i reduïm la temperatura del forn a 170º.
                 

El temps de cocció al meu forn a estat de 45 minuts, tot i que la recepta original indicava 30 minuts. Ja ha quedat clar que cada forn és un mon. Desmotllem amb molt de compte i sense treure el paper, deixem refredar sobre una reixa fins que sigui freda del tot. 
                 

La Conxita indica que esperem entre tres i quatre hores a consumir, i té raó. És una coca una mica fràgil que s'esmicola amb facilitat debut a l'absència de l'ou, però que en cap moment es troba a faltar quan la menges. Una recepta del tot recomanable, pel seu sabor i pel fàcil que és de preparar.

Acompanyada d'un te, cafè o perquè no, d'una copeta de vi dolç, és tota una delícia. Fins la propera i que vagi de gust.

dimecres, 19 de juny del 2013

COCA DE SANT JOAN amb fruites i pinyons


Avui com no podia ser d'una altra manera, toca la coca de Sant Joan, feta a base de brioix, que tan serveix per fer la Mona de Pasqua, com el Tortell de Reis. Una massa que té el seu què, però si seguim unes quantes indicacions ens quedaran unes coques fantàstiques. Jo com sempre, he fet servir la recepta que en el seu dia vaig aprendre en una demostració al Forn Baltà de Barcelona. Amb aquestes mides m'ha sortit un parell de coques que feien 500 g. cada una, un cop cuites.

Per aquesta ocasió vaig adquirir l'11 de maig, dia de Sant Ponç i patró dels herbolaris, aquestes fruites confitades aprofitant que es celebrava aquesta fira de renom aquí al carrer Hospital de la meva ciutat. Un dia a l'any, aquesta via s'omple de paradetes on podem trobar, herbes i remeis naturals, fruites confitades i tot tipus de mel i ruscos, que omplen el carrer de aromes i colors. Tot de temptacions a cada passa.

Començarem fent la massa mare. Fixeu-vos que els líquids van a pes.







Ingredients massa mare:

63 g. d'aigua tèbia de l'aixeta (sense gust a clor)
25 g. de llevat fresc
125 g. de farina de força






En un bol barregem la farina l'aigua tèbia i el llevat esmicolat.
                   

Donem forma de bola i fem una creu a sobre amb un ganivet. Deixem llevar la massa tapada en un lloc allunyat de corrents d'aire, fins que dobli de volum.
                   


Ingredients per la coca:
75 g. de sucre blanc
5 g. de sal
2 ous de pagès refrigerats
93 g. d'aigua freda de l'aixeta
375 g. de farina de força
5 g. de millorant (àcid ascòrbic), opcional
Ratlladura de pell d'una taronja o 8 gotes d'essència
Matafaluga o anís verd
La massa mare
125 g. de mantega refrigerada i tallada a daus

Per decorar:
1 ou de pagès
Fruita confitada
Pinyons
Sucre gebrat

Comencem amb la coca.

Jo per amassar he fet servir la panificadora amb un programa que no escalfa, en el meu cas és la del Lidl, he fet servir el número 7 i amb la tapa aixecada. L'objectiu és que la massa no s'escalfi.
Muntem les pales i posem tots els ingredients de la coca dins la cubeta amb l'ordre enumerat, excepte la mantega. Engeguem i passats 8 minuts afegim la meitat de la mantega. Deixem passar uns altres 7 o 8 minuts i afegim la resta. Un cop finalitzat el procés, aturem la màquina i deixem fermentar la massa fins que dobli el seu volum, aprox. entre 45 minuts i 1 hora, ara sí amb la tapa baixada. Traiem les pales i dividim la massa en dos.
                   

Donem forma ovalada a les coques, les pintem amb l'ou batut i deixem reposar cobertes fins que doblin de volum. Mentre tant amb un parell de cullerades soperes de sucre i 2 o 3 gotes d'aigua, fem el sucre gebrat. 
                   

Anem tallant les fruites per guarnir les coques. Quan hagin fet l'augment (mireu la vora de la coca decorada, és una mica més del doble d'alta que quan l'he pintat amb l'ou) les guarnim amb les fruites, els pinyons i el sucre gebrat. Enfornem a 220º amb el forn pre-escalfat de dalt i baix i a una alçada de la meitat més un, durant 15 minuts. Si abans d'acabar de coure ja es veu torradeta, la tapeu de sobre amb un paper perquè no es cremi.
                   

I ja la tenim a punt. Esperem que es refredi del tot abans de tallar-la.
Ja veieu com queden d'esponjoses aquestes coques. Aquest cop una coca l'he congelat tallada en tres trossos. Al cap d'un parell de dies n'he tret un tros, l'he posat al forn directament sense descongelar durant 7 o 8 minuts i semblava acabada de fer.

El procés de fer brioix pot semblar un pel feixuc i llarg, però un cop es veu el resultat, de debò que val molt la pena i queden unes coques que res tenen que envejar a les de forns i pastisseries.

Felicitats als Joans, les Joanes i a la resta, que gaudiu de la revetlla.

Bon profit i fins la propera.

divendres, 19 d’abril del 2013

BRIOIX de Sant Jordi


A pocs dies de Sant Jordi i no sé si existeix un brioix fet exprés per aquesta festa. Sí que conec el pa de Sant Jordi amb les quatre barres de sobrassada. Com sembla que no hi ha festa que s'ho valgui sense brioix; per les revetlles amb les coques, per Pasqua amb la mona, per Reis amb el rosco... per què no, fer-ne un també per San Jordi? Doncs per aquesta festa catalana que fa que els carrers s'omplin de gent, cultura i roses, vagi aquesta coca!
La base de la recepta és el brioix què he fet servir ja en altres ocasions. 

Primer de tot farem la massa mare.



Ingredients:
63 g. d'aigua tèbia (no mineral)
25 g. de llevat fresc
125 g. de farina de força

Barregem tot, fem una bola amb una creu a sobre i deixem llevar tapat dins d'un bol lleugerament untat d'oli, fins que dobli el seu volum. Depenent de la temperatura ambient, trigara entre 45 minuts i hora i mitja.





Ara anem a preparar la coca.

Ingredients pel brioix:
Massa mare
75 g. de sucre
5 g. de sal
2 ous freds + 1 ou per pintar
375 g. de farina de força
93 g. d'aigua freda (no mineral)
125 g. de mantega sense sal freda tallada a daus
Ratlladura de llimona i taronja, o essència (10 gotes de cada)
Matafaluga o anís verd

Posem els ingredient dins la cubeta de la panificadora per l'ordre enumerat, excepte l'ou per pintar i la mantega. Fem servir un programa que no escalfi, molt important no re-escalfar la massa, tots els ingredients els posarem el més freds possibles i la mantindrem destapada. Al cap de 7 minuts hi tirem la meitat de la mantega i deixem que barregi. Deixem passar 8 minuts i afegim la resta de la mantega que l'haurem mantingut dins del frigorífic, fins aleshores. Deixem que acabi de pastar 8 minuts més i ja ho tindrem.
                      

Si tot ha anat be, el resultat serà una massa flonja, elàstica i gens enganxosa. En un recipient lleugerament engreixat deixarem reposar la massa tapada, fins que hagi doblat el seu volum. Trigara entre 45 minuts i un parell d'hores depenent de la temperatura ambient.
                      

Mentre la massa reposava, he anat per feina i he preparat la crema pastissera tal i com explico aquí. En aquest cas, un cop feta la crema, la separem en dues parts i una de les meitats la tenyim de vermell, jo he fet servir un pols de la marca Sosa color vermell. En general, no m'agrada fer servir aquest tipus de productes, però en aquest cas he fet una excepció; Tot sigui per la festa.
                   
Ingredients per la crema:
250 ml. de llet (jo de soja)
50 g. de sucre blanc
20 g. de Maizena
2 rovells d'ou de pagès (eren tan grocs que no ha calgut colorant)
Pell de llimona
Mitja branca de canyella
Colorant alimentari vermell

                      

Deixem refredar la crema i la reservem dins la nevera.

Primer folrem la base del recipient.
En altres ocasions poso les coques directament sobre un full de paper de forn untat d'oli sobre la safata del forn, però aquest cop, m'he volgut assegurar que el brioix quedés el més rodo possible i el couré dins una cassola de fang, també folrada amb el paper untat d'oli.
                       
Som-hi amb la massa. La treballem una mica per treure-li l'aire i en fem dues parts iguales. Donem forma de bola deixant la part de sobre llisa. 
Introduïm dins la cassola i pintem per sobre amb l'ou batut. Deixem reposar tapat fins que dobli de volum en un lloc lluny de corrents d'aire.

Decorem amb les quatre barres i tirem una mica de sucre pel voltant. Amb el forn pre-escalfat a 220º de dalt i de baix, courem a alçada mitja durant 18 minuts. Primer una coca i en acabat l'altra. Un cop cuites deixem refredar sobre una reixa.


I ja les tenim a punt. Amb aquests ingredients han sortit dues coques de Sant Jordi, l'una amb sucre per sobre i l'altra no, per veure com quedava. Totes dues han quedat prou be, ja ho veieu.

I per dins, com sempre, flonjes i aromàtiques, sense gens de crosta. Fer brioix sempre és un gust. En sí no és difícil, però reconec que és un procés llarg i s'ha que tenir molt en compte el tema de les temperatures al moment de fer la massa. Tinc que donar les gràcies al forn Baltar de Barcelona, ja què sense el seu assesorament, mai me n'hagés sortit (ja ho he comentat en altres entrades).

Ja sol em queda felicitar a tots els Jordis i Jordines. I als demés, espero que rebeu la rosa o el llibre, o totes dues coses.

Un cop més, que vagi de gust i a gaudir de la festa, que ja queda poc.