Milfulles

Milfulles. Herba de tall. Camamil·la vera. Castellà: Milenrama. Milefolio. Hierba de las heridas. Aquilea. Alcanfor. Alhucema. Cientoenrama. Gallego: Herba da rula. Herba dos carpinteiros. Èuscara: Millorria. Occità: Milafuèlhas. Milo-fueio. Trunija roge. Èrba dau charpentier. Portuguès: Erva-das-cortadelas. Milefolio. Francès: Achillée millefeuille. Millefeuille. Italià: Achillea millefoglio. Erba dei tagli. Anglès: Bloodwort. Yarrow. Staunchweed. Alemany: Garbenkraut. Gemeine Schafgarbe. Gewöhnliche Schafgarbe. Neerlandès: Gewoon Duizendblad. Grec: Αγριαψιθιά. Αχίλειον το χιλιόφυλλον. Χιλιόφυλλον. Xinès: Shi.

NOM CIENTÍFIC: Achillea millefolium L.

SINÒNIMS: Chamaemelum millefolium (L.) E.H.L. Krause  

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç, rizomatosa, de distribució eurosiberiana, poc ramificada, amb tiges erectes acanalades, cobertes de pèls i amb medul·la esponjosa blanca, de fins 70 cm d’alçada. Les fulles basals de fins 25 cm de llargària, 2-3 pinnatisectes, molt dividides en folíols linears, semblant a una ploma d’ocell. Les caulinars iguals però més petites. Flors petites agrupades en corimbe dens formats per petits capítols amb les flors externes amb lígula blanca curta i tridentada, embolcallats per bràctees amb el marge escariós (Hi ha subespècies amb les flors rosades). Té una prolongada floració entre maig i octubre. Fruit en aqueni comprimit i sense papus.

ATENCIONS: És una planta molt rústica. Creix a ple sol, en substrat ben drenat no massa sec, i clima temperat, tot i que suporta una sequera moderada i tolera les gelades. Vegeta bé en sòls lleugerament àcids o calcaris pobres però ben drenats perquè no suporta els sòls amb excés d’aigua.

CONSELLS: Es conrea en test, par a flor de tall o al jardí en parterres o entre altres plantes per afavorir la fauna útil. És una planta excel·lent com hostatge d’insectes depredadors de plagues, és a dir d’insectes útils per al control biològic a l’hort i al jardí, especialment per a plagues de pugons i mosca blanca.

Multiplicació per llavor cobrint-les amb una fina capa de substrat, o per divisió del rizoma a la primavera.

Plagues i malalties: No sol patir plagues ni malalties. Els problemes són fisiopaties per excés d’humitat i drenatge deficient.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Achillea està dedicat al mític heroi grec Aquil·les (Achille) que hauria utilitzat aquestes plantes per curar les ferides rebudes en la batalla. Lèpítet específic millefolium deriva del llatí “mille” mil i de “folium” fulla, per les fulles finament dividides.

En medicina popular és usada popularment des de temps antics contra el mal de ronyons o de fetge, les infeccions pulmonars o intestinals i els dolors de la menstruació. També té propietats hipotensores i antihemorràgiques, pel que s'utilitza per tractar varius, hemorroides o cicatritzar ferides. Aplicada com a xampú, estimula el creixement del cabell i evita la formació de caspa.

Achillea millefolium va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 899. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Super testing BV10

Amb motiu del 10 aniversari de Biodiversitat Virtual s’han organitzat, al llarg de tot l’Estat espanyol, una sèrie de testings per divulgar la interessant activitat d’aquesta plataforma ciutadana. I en Vallada també en farem el dissabte 28 d'abril.

S’anomenen “testings” perquè és una manera de “testar” la biodiversitat de la zona en la qual es realitza, mitjançant la participació de fotògrafs aficionats a la natura (plantes, insectes, rèptils, etc.) que pugen les fotos a la plataforma, on experts en cada tema les identifiquen. Els autors de les fotografies mantenen sempre els drets sobre les imatges.  

Què és Biodiversitat Virtual?

Biodiversitat Virtual és una Plataforma ciutadana que recopila dades on line de la biodiversitat a través de la fotografia digital georeferenciada, amb la finalitat de desenvolupar el coneixement de la biodiversitat, divulgar la seua importància i conservar el nostre patrimoni natural.

Tot això necessita de la participació directa i independent de la ciutadania en un projecte finançat i gestionat per l’Associació sense ànim de lucre Fotografia i Diversitat que es regeix per un codi ètic de comportament en el medi natural

Per participar amb aquest projecte només cal omplir un formulari de registre per poder pujar les imatges a qualsevol galeria (plantes, insectes, rèptils, etc.) o pots implicar-te més i fer-te’n soci col·laborador amb una quota de 12 € anuals.

Et convidem, si t’abelleix, a participar en el testing que estem preparant per a l’últim cap de setmana d’abril. Animeu-se !!

Per inscripcions, més informació i opcions d'allotjament envia un e-mail a Fani Martinez: son_vivot@hotmail.com 

en este enllaç esta tota la informació

http://www.biodiversidadvirtual.org/taxofoto/calendario/testing/2848

i en este + info

https://bv10testingxaniversariobv.wordpress.com/colaboradores/

Coronil·la glauca

Carolina. Carolina de jardí. Coroneta. Senet. Castellà: Carolina, Coletui, Coletuy, Ruda inglesa. Italià: Cornetta di Valenza. Francès: Coronille de Valence. Coronille glauques. Anglès: Mediterranean Crownvetch. Shrubby Scorpion-vetch.

NOM CIENTÍFIC: Coronilla valentina L.

SINÒNIMS: Coronilla orbiculata Moench.; Coronilla valentina subsp. valentina  

DESCRIPCIÓ: Petit arbust de fins 1 metre d’alçària amb tiges flexuoses i solcades. Fulles compostes, imparipinnades, formades per 2-4 parells de folíols obovats i el terminal emarginat. Estípules lliure i caduques linear-lanceolades de fins 6 mm. Les flors apareixen en glomèruls axil·lars umbel·liformes amb peduncle més llarg que la fulla axil·lant. Flors hermafrodites, zigomorfes. Calze campanulat, bilabiat, amb el llavi superior més llarg que el inferior. Corol·la papilionàcia de color groc de fins 14 mm, amb l’ungla tan llarga com el calze. Androceu amb 10 estams diadelfs d’anteres grogues. Gineceu d’ovari súper amb estil de 4-5 mm acabat en estigma simple. Floreix de febrer a juny. Fruit en llegum amb segments ben marcats (loment) amb llavors brunenques.

ATENCIONS: creix com subespontània a les roques calcàries. Amb pocs requeriments edàfics, és indiferent a sòls silícics o calcaris, sempre que estiguin ben drenats i siguin lleugers. Resisteix les baixes temperatures i la sequera. Admet la poda de formació, després de la floració, per mantenir-la més compacta.

CONSELLS: És un petit arbust amb una floració abundant i prolongada, ideal per a jardineria xeròfila en llocs secs, pobres i assolellats on no arriba el reg. Bona per a zones litorals i rocalles.

Multiplicació per esqueix de fusta tendra a l’estiu. Les llavors cal posar-les a remulla en aigua ben calenta (sense arribar a bullir) i deixar-les 24 hores abans de sembrar-les.

Plagues i malalties: El principal enemic és l’excés de reg que farà plantes dèbils i obrirà les portes a la botritis  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Coronilla el va prendre Lobelius del castellà (diminutiu de corona) en al·lusió a la forma de la inflorescència. Tournefort el va establir com gènere i Linné el va revalidar. El nom específic valentina, és un epítet geogràfic que fa referència al lloc d’origen, tot i que en aquest cas aquesta espècie no és autòctona del País Valencià.

És una planta tòxica, tot i que té propietats cardiotòniques.

Coronilla valentina va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 742. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)