L'unicorn blau d'Aitana

Aitana, són quasi les sis de la vesprada i ton pare no trigarà en vindre. Mentrestant, pugem a la teua habitació i mirem com de bé ha quedat tot. L’última cosa que hem posat són dues prestatgeries de color taronja. Recordes el conte de Joan-Ratot? Te’l vaig llegir farà cosa d’uns mesos. Doncs, te l’he posat en una balda, junt a un altre anomenat El meu mes: maig. Ah, i també amb La bella i la bèstia, que el va comprar l’àvia. Els llegirem tantes voltes com vulgues.
I l’unicorn que hi ha a la paret? Sí, és el cavallet amb ales, que va volant al castell. És perquè somies que viatges a sobre d’ell, tan amunt, tan amunt que els núvols els veuràs diminuts. Ja sé que no és blau, com el de la cançó que et canta ton pare, però el lila és també un color bonic. Com fa la cançó? Com? Després d’escoltar-la unes quantes vegades, no em digues que encara no la saps sencera! No et preocupes, d’ací a tres setmanes si aplega, l’escoltaràs millor, més a prop encara que quan ton pare s’acosta al meu melic per intentar taral•larejar-la.
Baixem i l’esperem a la terrassa. De moment li faig un bes jo i un altre per tu.
Ja queda menys perquè aplegue el divendres, també cap a les sis de la vesprada, en què jo et porte en braços i et diga “mira Aitana, ja ve el pare”. Ell t’agafarà tendrament i et farà el millor bes del món, tal i com ho he somiat tantes vegades.