Mostrando entradas con la etiqueta infants. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta infants. Mostrar todas las entradas

martes, julio 24, 2007

Un dia d'estiu...


- Tinc, ja fa uns dies, una mica de dolor a l'articulació del genoll dret...
- Ja he près les pastilles que el meu metge em va receptar...
- La meva sogra també té dolor a les cames...
- El meu cunyat pendent de la radioteràpia i l'altre cunyat té dolor del nervi ciàtic.I la seva dona amb el "liquen plas" crònic, a la pell.

- El meu fill i la seva companya ha anat a fer un curset de submarinisme. Pensen anar a Menorca i a unes illes a veure el fons.
- L'altre fill va valorant unes ofertes de treball.
- La meva jove a finals d'agost espera el seu segon fill, l'Oriol.
- La meva dona i jo , dijous, assistirem a la "12a. Escola d'estiu del Voluntariat" a la Seu d'Urgell.

I el meu nét,en Joel, i els seus cosinets...fent boles de terra mullada i fent servir la grua per transportar-les. No paren. No els fa mal res. Millor dit, en Joel babeja perquè li està sortin un queixal. Tot ho estan fent per sortir-se'n del que pretenen. No tenen gaire més perspectives de futur. Tenen el present.

I jo el contemplo, amb totes les xacres meves i de la familia, que comporten els anys viscuts.
I penso que la seva vida futura depèn, per un costat de l'ambient on viuran, dels valors que els trametrem en veure'ns actuar.Confien en els seus pares i gent gran que els envolten...
Quan es facin grans ja optaran, ja decidiran.....Ara només pensen en ells.

I nosaltres els hi escapçarem les ales en les seves ànsies de viure, de llibertat, de somni, d'il·lusions? O els ajudarem a ser lliures de veritat, a assolir els somnis i il·lusions que tenen ?

Penso en l'ordre còsmic que ens envolta... Jo en dic "Projecte de Déu"... I davant d'això penso en la responsabilitat del dia a dia i en la contribució a què estic cridat a fer en l'acompliment del dit "Projecte..." i el dels meus néts i cosinets...

L'estiu, també serveix per això...tot prenent el sol i banyant-nos.

viernes, julio 20, 2007

A qui serveixo...


Hem arribat al camping. El bungalow és maquíssim. Els meus amics també s’han instal·lat en un altre. Van amb les seves nétes...una de quatorze anys, una altra de onze i l’altra de deu.
Les nenes darrera dels nens i nenes de camping. Canviant de modelets de vestir...
La seva única preocupació era fugir de la gent gran i anar a fer nous amics i amigues. Ara és posen un vestit diferent, ara es posen colonia, ara una braçalet, ara les sabates, ara el pentinat, ara el banyador...
Ara els nois hi van al darrera i els proposen coses més o menys atrevides...
Les noies i joves d’avui per què tenen aquestes necessitats? Cal que les experimentin per fer-se madurs?

Els avis preocupats pel que fan les seves nétes...
Quins dies de vacances pobres avis...!
Quines vacances pobres noietes...!

I jo responent preguntes i dient el que penso...
M’adono que són molt maques les il·lusions i els somnis de les nenes...
M’adono que els avis són d’una altre generació i que la seva pedagogía no lliga em la meva manera de fer amb les nenes.
I si es fan més amigues de mi que dels seus avis...? És que els avis no han d’ésser amics seus...i jo , encara que més vellet, sintonitzo millor perquè tota la meva vida he tractat infants i joves...
Com els puc ajudar a tots, nétes i avis....?
I és que les nétes viuen amb el pare i una nova companya... la mare està malalta i internada per addicció a l’alcohol...
Els avis preocupats per sa filla internada i les nétes...amb una altre mare...
Jo també em trobo alguna vegada amb la mare de les nenes, malalta...


Sovint m’he de preguntar a qui serveixo? A mi, als avis, a les nétes, als pares,, a Jesús? I com ho sabré ?

Ja us ho aniré explicant si ho descobreixo