COMPARTIR

Avui la meva dona, Assumpció i jo hem asistit a una trobada del "Compartir".
Com cada any per aquestes dates a l'esplai "Muntanyés" de Nou barris de Barcelona.

El tema central: EL MÓN AMB ULLS D'INFANT
"Somos los niños del mundo. Somos los niños de la calle. Los niños de la guerra. Las víctimas y los huerfanos del sida. Somos los niños cuyas voces no son escuchadas. Ha llegado ya el momento de que nos escucheis" Gabriela Azurduy, 13 años. Bolivia

Quin goig escoltar el testimoni d'uns/es joves pertanyen a "Metges sense fronteres" o d'altres organismes que fan 6 o més anys que viuen i treballen al cor de l'Àfrica i a diversos països d'iberoamèrica i en ambients infantils.

Darrerament vaig descobrint grups de joves de totes les edats i que pensen, reaccionen i comprometen la seva vida per millorar la d'altres germans i arreu del món.
I em deia una d'aquestes joves que un gran descoberta que ha fet últimament és que observant la "mirada" d'un infant ja s'adona del que viu, del que espera, del que desitja, del què necessita. A vegades més productiva que moltes atencions que fa com a professional de la medicina...

Crec que aquestes trobades ens preparen veritablement i celebren ja Nadal.
Ja us aniré explicant d'altres trobades que m'ajuden a entendre el Jesús de Betlem: Amor, Misericòrdia, Salvació

Festival de Música de les Cultures

Avui he assistit a un acte promocional del FESTIVAL DE MÚSICA DE LES CULTURES.
A l'Església del Pi de Barcelona.

- Respon a un projecte ambiciós que té com a objectiu aportar un element indiscutible per fomentar la convivència de persones de duiferents orígens i cultures, com és la MÚSICA.
- La sessió d'avui volia ser una mostra redïda del que seran les futures edicions que s'aniran formant amb joves estudiants o professionals de la música que vulguin incorporar-se a les convivències prèvies preparatòries dels concerts que tindran lloc anualment a diferents indrets de Catalunya, al principi de la tardor.
- Avui han actuat el Grup TARAB fent un recorregut per la música àrab de la conca mediterrània
També la ORQUESTRA DE CAMBRA IBEROAMERICANA ha interpretat amb l'instrument "bandoneó" i orquestra de cordes cinc sensacions de Tango d'Astor Piazzolla.
També la ORQUESTRA BARCELONA SINFONIETTA ha tocat tres postals il·luminades per a orquestra de corda de Xavier montalvatge.
I finalment les dues orquestres han interpretat obres de Carlos Maxa i George Gershwin, amb "Tarka", clarinet i orquestra de cordes.

Si coneixeu d'algun grup jove que volgués participar en aquest projecte, ja us adreçaria a l'entitat "Interculturalitat i Convivència" que n'és la promotora.

Somnis...

Ara que s'acosten un dies més tranquils...després de la celebració del Festival dels 25 anys de la meva escola...
Ara que s'acaben els exàmens trimestrals..jeje
I davant d'aquesta fotografia on surten un grup de joves...somnio...i somnio. Què somnio?
- Resulta que a més de les meves relacions i activitats de cada dia de la meva setmana, darrerament he descobert també aquests món de les Noves Tecnologies i les seves possibilitats...
- I resulta que som limitats en la nostra capacitat de fer coses....i també el temps de què disposo...
És per això que estic pensant com aprofitar, el millor possible, el cabal de coses que ofereixen els "Blocs" i les "Webs"
Així és que em vaig especialitzant en la cerca i en la participació en diversoes "blocs" i Webs.
Però també penso...i per què no en construeixes vàries segons els gustos de les persones amb qui em comunico habitualment...?

Somni...penso...somnis...somnis difícils de realitzar...

De moment el que vaig cercant i oferint és:
- adreces de Webs de temàtiques diferents.
- adreces de Blocs diversos: segons temes i interessos, segons edats dels participants, de col·lectius, de ideologies diverses, d'experiències religioses, de joves amb ganes de parlar de les seves creences...
- I fins i tot aquests últimes setmanes hem creat -uns quants mestres- unes estades a la "Second Live" i dimarts que bé farem una festa final de curset i ho celebrarem tots vestits de personatges del "pessebre".

Se t'acut alguna idea per als meus somnis....cibernètics...?

Trenta cinc anys

Enguany la meva escola de sempre celebra el seu 25è. aniversari de la inauguració del seu edifici de titularitat pública.
CEIP Montseny - Sant Just Desvern

Però jo en fa més de trenta-cinc que m'hi bellugo com a Director-mestre.
Primer amb titul·laritat de Escola de l'Ateneu.
Després ver l'escola pública formant part del Col·lectiu d'escoles per l'Escola Pública Catalana -CEPEPC.

- És prou motiu per donar gràcies a Déu per aquesta avinentesa.
- Trenta cinc promocions d'alumnes. Molts dels seus membres n'he perdut el rastre.
- Però enguany, gràcies a les noves tecnologies, gairebé cada dia, retrobo velles amistats fetes entre els exalumnes i llurs pares i familiars.

Quina diferència en la nostra relació!!! Primer marrecs que sovint et feien enfadar.
Ara però, han crescut, i la seva vida també ha canviat.
Quina il·lusió ens fa, mútuament, de saber i comunicar-nos la nostra vida i les nostres peripècies!!!
Quina renovada il·lusió de poder tornar a explicar-nos les nostres vides, els nostres problemes, els nostres dubtes, els nostre projectes, les nostres creences...
I és que n'hi ha que ara tenen 45 anys ja...

Impossible de saber com ha influit el testimoniatge personal en el seu creixement i com,també, en l'acompliment del seu "projecte diví" encara realitzant-se.

Però el camí està fet. I està fent-se encara.
Que serveixi, si més no, per donar gràcies a Déu per l'Amor que ens té, que ens acompanya, que ens perdona,i per anar cercant el nostre "projecte de vida en Ell"

Aprofitant la tardor

- Que n'és de formosa la Garrotxa...
- Et convida a contemplar.
- Què hi fan les muntanyes i les planuries aquí ?
- Què hi fan les persones...que com formigues van i venen?

- Què hi pinto jo aqui el mig de tant formosor?
- Cal tanta formosor? Per a què? per a qui?
- La sé aprofitar per allò que ha estat feta ?
- I la tardor també hi juga els seu paper ?

- Quin és el meu paper en aquest "projecte" creador ?
- Quin és el meu "projecte" ?

Contemplant les muntanyes i després les persones del teu voltant vas descobrint, potser, quin és el projecte creador... A al menys ho haria de ser...

- Per què t'hi quedaries hores contemplant...? Descoberta?...fugida?..confluència?

Aprofitem la tardor

...torneu a Déu els cors que l'han deixat.

Al bell mig del pont....

L'assumpció, la meva dona, i jo en veure un dia tan maco i que feia temps que no havíem estat a Montserrat, ens hem decidit a anar-hi.
Però en arribar al trencall per pujar des de Monistrol...viem un avís P1 del Monestir complet.
I com que feia anys i panys que no agafàvem el "cremallera"..cap a l'estació hem anat.
- Quina estació més bonica,moderna i funcional !!! I parquing gratuït...
- Quantes combinacions de bitllets, d'anada i tornada....funiculars, menjars, museu, vídeo...
- Tretze minuts justos, d'abaix a dalt.
- Oh...i el cremallera arriba a peu pla, a la plaça dels parquings d'abans...
- Llàstima...acabaven de cantar la Salve i el Virolai.

Però què era tanta gent....i molt estrangers!!!
Tothom amb màquines de fotografiar
A cada moment fotografies per aquí, per allà...
Una cua per anar al cambril de la Mare de Déu que arribava a la plaça del monestir...
Oh...i quines botigues més grans i quantes coses es podien comprar...
El menjador no hi havia gairebé lloc per seure i autoservir-te el menjar.
Gent per tot arreu, als bars, a l'avinguda, a la plaça, a la Creu, als funiculars...

Per fer una mica de pregària, inevitablement, has d'entrar a la Basílica...

I penses per què hi ha tanta gent?
Hi han anat a pregar? Cadascú a la seva manera...
La meva dona em diu...això és pur turisme...

Els reclams exteriors són...que vagis al museu, que vagis a veure el vídeo, tot de projectes de millora de la plaça...i d'ajudar econòmicament a fer l'orgue nou que s'hi vol posar a la basílica...

Aquesta ha estat una visió molt superficial i exterior... Un altre dia miraré de viure'n la part més de fe i pregària...

"sien per tots l'escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní."

Hom va pujar al temple a pregar...

- Us dono gràcies Senyor, perquè avui m'he sentit conciutadà santjustenc (Sant Just Desvern).

Els carrers del meu poble estaven de festa:"Sant Just al carrer" perquè són les Festes de la Tardor d'enguany.

Tots els carrers del centre plens de paradetes on persones de totes les edats i interessos oferien el bo i millor de les seves institucions o agrupacions (fins i tot he vist paradetes una al costat de l'altre de Ciutadans pel canvi i la de les Joventuts d'Esquerra Republicana).

Paradetes on se sensibilitzava la gent per ser "solidària amb pobles agermanats"

Paradetes on s'oferia la possibilitat de participar en entitats de lleure i cultura.

He vist també altres comunitats invitades, com la basca, i exhibint la seva traça per trencar troncs amb les destrals.

Paredetes regentades per gent gran i d'altres per nens i nenes en edat escolar en convivència exemplar.

- Us dono gràcies, Senyor, perquè hi hagut animació i gresca per a tothom que en volia:sopar, dinar de germanor, concerts pel jovent, exposicions a la restaurada casa de cultura del poble: "Can ginestar"

- Us dono gràcies, Senyor, perquè per aquesta tan bona harmonia en el nostre poble ens heu concedit el perdó de les ofenses que hem comès, durant l'any, entre els conciutadans del meu poble.

Nosaltres esperàvem

Trasllat de "l'Accent" de la revista "El pregó"

Confiàvem en vós, Senyor. Nosaltres esperàvem que ens estimaríeu més que als altres homes; que no ens creixerien les herbes als vials; que tindríem les llars sempre plenes de fruits ubèrrims; que els fills seguirien els nostres camins.
Nosaltres espèràvem que ens tindríeu en compte la fidelitat; que ens pagaríeu amb escreix les almoines; que ens alimentaríeu amb el blat millor; que els fills ens serien lleials als alliçonaments...
Nosaltres esperàvem que la nostra llar s'assemblaria a la de Natzaret; que no hauríem de fugir mai cap a Egipte; que no tindríem cap Getsemaní ni cap Calvari; que vós regnaríeu en el cor dels que estimem...
Confiàvem amb vós, Senyor, però ens hem equivocat.Hi ha racons de la llar que no són vostres; hi ha racons de la vida que no són vostres; és la vida dels nostres fills-la que estimem fins i tot més que la vida pròpia- que no és pas vostra.
I vós voleu que els homes caminem cap a vós; i vós voleu que no es perdi cap ni un dels nostres fills; i vós voleu ser-nos consol i el company de camí; i vós voleu que tots els homes siguem salvats...

Ens heu parlat, Senyor?
Us hem entés ?
Confiàvem en vós, Senyor!

"Irresoluts de cor, sóc el Déu de la llibertat,
no el Déu de la seguretat;
qui vulgui venir darrere meu
s'ha de portar la creu...
però jo us conec d'un en un i recullo les vostres pregàries; us conec d'un en un i us sé el color dels ulls;
us conec d'un en un i sé que massa sovint només penseu en vosaltres.
No hauríeu de portar la creu que jo mateix he portat?
No hauríeu de sofrir com jo mateix he sofert?
Un segle dels vostres camins no és ni un segon de la meva vida.
Us tinc presents al meu cor i hi tinc presents els vostres fills.
Ni una sola de les vostres llàgrimes es perdrà,
ni un dels que estimeu deixarà de ser amb vosaltres al meu regne".

Manuel Tort

Festes de tardor

Celebraven el comiat de les festes de la tardor a Sant Feliu de Llobregat...
D'aquí un dies les celebraran a Sant Just Desvern...

Tot caminant, per la riera avall, un bon recorregut per anar col·locant les coses al seu lloc. Vull dir contemplar, pregar, reflexionar, aclarir idees i pensaments.
- Un jove solitari....potser no tant...pintava amb el seu sprai la paret on l'ajuntament autoritza a fer pintades a tots els afeccionats als grafitti.
Què hi cercava, aquest jove, a les 8 del vespre, sol, amb el seu sprai, els colors, la paret..? la seva realització personal artística i de comunicació a altres?

- Una rateta, al fons del rec amb poca aigua,fent el seu recorregut de cerca d'aliment personal i potser fins i tot familiar.
Quina casualitat de coincidir amb el meu pas per allà. Que només surt a quella hora? que surt cada dia i quantes vegades al dia.I qui la veu ? I quant de temps, potser annys, fa que fa el mateix? I qui se n'assabenta de la seva existència? i si ve una riuada i es mor...qui se n'assabenta? Té sentit això? Forma part del "Misteri"

- Arribo a la plaça de la Vila. Plena de gom a gom. Quanta gent de totes les edats per veure passar el "correfoc" de les festes.
Quin compromís amb els ciutadans de convivència en aquest esdeveniment un xic burlesc, irònic i un xic barruer també, en ocasió de la presentació a l'inici del correfoc. No sé perquè aquells dimonis i àngels barruers en el seu llenguatge havien de despenjar-se del campanar de la Catedral....Deuen ser costums...
El més bonic...els focs, el jovent ben guarnit i amb un ritual ben estudiat i après alegrant tota la concurrència, des de nens i nenes de bolquers a avis de vuitanta anys...tots a veure l'esdeveniment del foc: amb el tauró, la mulassa, l'elefant, els acompanyants musicals.
En aquella estona, els problemes no hi eren presnets, ni les malalties, ni les baralles, ni la política explícita. Tots erem ciutadans de la mateixa ciutat.
Què no és un model de convivència per a la resta dels dies i dels anys? I per què no ho arriba a ser? És que le vida és compentència? és lluita pel poder? el diner és el que importa? i el treball a les indústries només serveix per enriquir i explotar la gent al servei de l'economia global?
I mentrestant aquest xivarri espectacular...a la catedral es deia la missa vespertina per aquells....no sé qui exactament...que celebraven l'acció de gràcies dominical, que vigilaven de complir un precepte, que demanaven pau, amor, justícia i germanor.

BONES FESTES DE TARDOR...

Ben trobats!!

“Quan vaig sortir de Vallirana, vaig dir:”Adéu!” Ara, amb tot goig i sinceritat, dic en arribar a St. Just: Ben trobats!”

Amb aquests paraules el nou rector de la Parroquia de Sant Just i Pastor de Sant Just Desvern (Baix Llobregat/ Bisbat de Sant Feliu de Llobregat) saludava a tots els feligresoss en el seu “Full informatiu de la parroquia”

“Cal no perdre de vista que Jesucrist és el mateix ahir, avui i sempre; que la fe de l’Església està unida per la comunió amb el bisbe; que els sagraments són els signes de la fe de la comunitat reunida; que la paraula de Déu és proclamada davant tothom, sigui qui sigui i a on sigui. Ara, l’important és tota la comunitat que va continuant en el camí de la fe amb el camí de la història en el nostre poble de St. Just.”

Que siguem “testimonis” de Jesucrist, en la cursa de “relleus” que els nostre bisbe en ha invitat a fer aquests darrers mesos proveint diverses parròquies del bisbat. Però els "testimonis" sense els "corredors" no poden arribar a la fita de la cursa: Jesucrist. Ens ha dit el nou rector en les seves paraules a la feligresia.

La comunitat cristiana de Sant Just ha rebut el nou rector, Mn. Joaquim Rius i Adell, en la celebració de l’Eucaristia que ha presidit el nostre bisbe Monsenyor Agustí Cortès, acompanyat de Mn. Joaquim i de Mn. Antón Roca (rector sortint), i també d’altres acompanyants.

- Li ha fet donació d’un llibre històric de Mn. Antonino Tenes (àntic i emblemàtic rector de Sant Just )
- El llibre “1000 anys de la població de Sant Just Desvern” editat pel centre d’estudis santjustencs.
- I una olivera per plantar-la a l’hort de la rectoria


Els altres aspectes de la celebració tot molt rituals, lectures protocolàries, canòniques d’uns i d’altres i també perquè quedi ben clar...el que creu, la disposició fidel a obeir el bisbe i la santa mare Església...pel bé dels fidels...

Benvingut doncs, Mossén Joaquim Rius i Adell

A la tardor, ni fred, ni calor

Avui va de refranys de la TARDOR...Ja tocava
I perquè diumenge ve el bisbe a la meva parròquia a presentar el nou rector...Ja us comentaré l'esdeveniment...!!!

- Tardor i hivern, per al vell temps d'infern
- Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca
- Pluja de tardor, fa bona saó
- Tardor serena, hivern ventós
- Tardor ventosa, hivern seré
- Verdura per la tardor, per a tu i per ami, no
- Flors per la tardor fan el bo i millor
- Malalties tardorals, llargues i mortals

-Trona a Mallorca, pluja a la costa
- Si a l'octubre plou el rovelló es mou
- El bolet i el moixernó, de l'octubre és el millor

D'aqui uns dies més....

Trobada de blocaires cristians

Jo, a una trobada de persones que tenen un "bloc" i al mateix temps agrupats en una "globosfera cristiana", iniciada i acollida per la Revista Foc Nou, era la primera vegada que hi assistia. Era també , la primera vegada que se'n feia una.

Ha estat una grata sorpresa conèixer realment, en persona, aquells, ja en podem dir amics, que més o menys ens coneixíem, però virtualment.

Tal com estava previst en Jordi Llisterri, en Ramon Bassas i n'Eloi Aran ens han parlat dels orígens, experiències i orientació testimonial cristiana de la "Globosfera Cristiana".

Tot i el nombre reduït d'assistents - 9 persones - l'intercanvi de punts de vista a estat molt enriquidor.

El que m'ha agradat més de la trobada ha estat:

- El clima de sinceritat en totes les exposicions i comentaris de les persones presents.

- Les ganes de millorar i precisar l'àmbit i les expectatives de la globosfera.

- L'ajut i aportació de suggeriments de les diverses experiències en aquest camp tan actual de les noves tecnologies i dels diversos enfocaments, ja que pertanyem i provenim d'àmbits i professions diverses.

- La necessitat, les dificultats, els projectes de cara el futur de poder, sense por, donar testimoni de la nostra fe cristiana, ens els diversos estils de blocs que cadascú treballa.

Jo hi veig un camp immens de possibilitats i que degut a la manca de temps forçosament es veu molt limitat.

Però jo crec en allò de que "allà on hi ha dos o més reunits en nom meu....allà hi sóc jo també".

Un dels exercicis que a mi personalment em convé d'anar fent freqúentment és el de revisar la meva feina i preguntar-me : què és el creix? la meva persona, la meva satisfacció de la feina feta? o creix el coneixement de Jesús...del seu Amor, de la seva Misericòrdia...?

Això crec que cal revisar-ho, ja sigui ens els grups cristians on pertanyem i potser també en properes trobades de blocaires cristians que es facin.

"La meva carta sou vosaltres..." (2Cor 3,2)

Amb aquestes paraules s'ha acomiadat el meu rector de Sant Just i Pastor de Sant Just Desvern Mn. Anton Roca i Roig.

El comiat amb la celebració de l'Eucaristia ha durat d'onze del matí a tres de la tarda. Ha estat un comiat molt sentit i emotiu. No es pot resumir en poques línies.
Molts records, molta gent coneguda, molts lligams d'amistat, molta gent acollida, molta gent gran entristida per la marxa de mossén Anton.
Feia setze anys que n'era el pastor. Ara va a la Catedral de Sant Feliu de Llobregat.

Jo li vaig escriure unes línies de comiat: "Jahvé digué a Abraham: Veste'n del teu país, de la teva parentela i de la casa del teu pare cap a la terra que et mostraré." (Gen 12,1)

I efectivament la nostra vida, la nostra existència és un peregrinar vers el cim...
La nostra vida, la nostra existència és una "carta vivent" . De qui ? De Crist, clar.

Em fa pensar la diada d'avui...
Els que estàvem a la celebració eucarística som "cartes vivents" ?
L'església estava plena de gom a gom... Si no som cartes...què som ?
On som cartes...? a la família?, al treball?, al veïnat?, al poble?

Crist...qui és per poder-ne ser carta vivent?

AMOR - MISERICÒRDIA - GRÀCIA - PERDÓ

Només paraules...?

,,,hi haurà més alegria per un descregut convertit...

PARE: AMOR - SALVADOR - MISERICORDIÓS
ALEGREM-NOS I FEM FESTA

- "Encara era lluny que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà".
- "Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo..."
- "I es posaren a celebrar-ho"

- "Llavors sortí el pare i el pregava"
-"Fill tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu.Però ara hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha reviscut; ja el donàvem per perdut i l'hem retrobat"

PARE: AMOR - SALVADOR - MISERICORDIÓS
ALEGREM-NOS I FEM FESTA

- "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no em mereixo que em diguin fill teu"

( I el pare....no el contesta...."Però ell digué als criats")

EL PARE EL VEIÉ, ES COMOGUÉ I CORREGUÉ A TIRAR-SE-LI AL COLL

PARE: AMOR - SALVADOR - MISERICORDIÓS
ALEGREM-NOS I FEM FESTA

Si algú vol venir amb mi...

En ocasió de l'Evangeli d'avui:(Lc 14,25-33) pensava que en som de tossuts...

Què hi ha que no sigui "misteri"...?

No cal fer cap tesi doctoral per esbrinar-ho.
Només cal aturar-se uns minuts i observar...el MISTERI

- Aquest nét meu que ha nascut fa uns dies.
- Aquesta mare que l'ha engendrat amb el concurs del pare
- Aquesta cara d'admiració que fan els pares, els avis, tots els familiars.

- Aquest noi, malalt, que diàriament em saluda pel MSN d'internet.
- Aquesta nena que també em veu connectat a l'ordinador i em diu: "què msplikes"
- Els meus ulls que miren, observen, admiren, desitgen i parlen.
- El meu aparell digestiu que uns dies funciona bé i d'altres no tant.
- Aquest ordinador, que havent combinat uns xips funciona a vegades si i avegades també.
- Com és que la meva àvia té un "glaucoma" a l'ull i jo no..?
- Per què a la meva dona li han trobat tres inicis de càncer-al pit, a la matriu, al colon - i també un inici d'infart, que ja ha superat i a mi un infart...també superat i esperant que comencin les altres coses...?
- Per què a una amiga meva des de petita els nervis el porten pel camí de l'amargura i li surten tota mena de pupes a la pell?

- Per què en P troba la seva parella, tan bonica, tan interessant, tan plena d'estimació..i són tan feliços i na M no hi ha manera que li durin els seus nois ideals, perfectes , amb totes les qualitats..?
- Per què aquella parella se separa i l'altra dura tota la vida..?
- Per què aquell jove de 26 està del tot convençut que Déu el crida per a ell "per tota la vida" i aquell altra de 45 diu que l'escànner de la seva vocació li diu "que és ben pla" i no batega?
- I en D. que està apunt de començar el curs escolar amb tota la il·lusió i pensant que aviat podrà iniciar una carrera que el portarà a la felicitat i la plenitud de la vida.
- O na S. de 17 anys que no se'n surt del càncer que té a la cara i que si va deformant per les operacions quirúrgiques...i no pot fer excursions, no confia que pugui estudiar res...no pot dormir pensant en la vida futura que l'espera.?

- I les muntanyes, que continuen allà i el dia i la nit se succeeix, amb els terratremols, sunamis, i morts i el canvi climàtic segueix el seu curs...
- I les flors, les plantes, els bonsais, els incendis, els aiguats....

No esgotarem...el MISTERI

"Si algú vol venir amb mi i no m'èstima més que el pare i la mare, que l'esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu."

Pelegrins per Europa

N'hi me n'havia assabentat que aquesta setmana se celebra la...

III ASSEMBLEA ECUMÈNICA EUROPEA, SIBIU, ROMANIA, 2007
del 4 al 9 de setembre.
que això no és notícia...? és que no interessa...? ja no cal pregar...? És que són encara vacances...?
Per si us interessa...

LA LLUM DE CRIST IL·LUMINA TOTHOM
ESPERANÇA DE RENOVACIÓ I UNITAT A EUROPA
( III AEE )

Per pelegrinar amb la III AEE, en coincidència amb els dies de les seves sessions, el Centre Ecumànics de Catalunya (CEC) us invita a les pregàries interconfessionals que tindran lloc, a 2/4 de 8 del vespre, a la Capella Ortodoxa Romanesa de Sant Jordi (Parròquia de Sant Ferran, Gran Via de les Corts Catalanes, 406, 08015 Barcelona)
- 6 de setembre, dijous, fòrums 1-3:Unitat-Esperitualitat-Testimoniatge amb el Col·lectiu de Dones en l'Església.
- 7 de setembre, divendres, fòrums 4-6: Europa-Religions-Migracions amb Acció dels Cristians per l'abolició de la tortura (ACAT).
- 8 de setembre, dissabte,fòrums 7-9: Creació-Justícia-Pau amb el Moviment dels Focolars.

A més: "Sibiu 2007, esdeveniment i compromís". Taula rodona, Pompeia-Grups, riera de sant Miquel,1bis, dimecres 26 de setembre, a 2/4 de 8.

TOT...

Després de les vacances....Després dels naixements...Després de carregar les piles us escric un text que m'agrada molt i que segons m'han dit és de la doctora Na Martha Morris:
TOT
Tot el que saps
Tot el que ets
Tot el que fas
Tot el que tens
Tot el que creus
Tot
Ha servit per arribar fins aquí...

Com seguir?

Com fer per anar més enllà?
Tal vegada hagi arribat el temps d'utilitzar
Tot el que encara no saps
Tot el que encara no ets
Tot el que de moment no fas
Tot el que afortunadament no tens
Tot allò en què encara no hi creus

Oi..que anima, en tots sentits humans i i de testimoniatge cristià ?

Una nova vida...

El passat dia 24 d'agost a les vuit del vespre va nèixer el meu segon nét. En ORIOL
El seu germanet de dos anys es diu JOEL.
I oh coses de la vida !!!els dos han nascut al mateix dia: 24 d'agost...

Què n'estem de contents!!!
Que n'estan, també, els seus pares, en Marc i la Imma. FELICITATS

- Quina meravella...!!!una NOVA VIDA
I després de tot l'enrenou que comporta ,de preparació, espera, quiròfan...sabeu què és el que em va emocionar molt...?
- El meu fill Marc, el pare d'en Joel i de n'Oriol...ens diu a mi i a la meva dona que anem veure el nounat cap al tard, a les deu de la nit... I doncs..per què, li dic?
- Perquè el primer que el vegi ha de ser el seu germà, en Joel, i ho ha de fer sol, amb el pare i la mare....Hem esperat tant de temps perquè naixès que ara....ha de ser ell que conegui el seu germà acabat de nàixer, en Oriol.

Dir-me això i posar-me a plorar, emocionat, va ser tot u.
No perquè no pugués ser jo el primer de veure'l....sinó per l'encert que tenien a fer aquest gest tan maco i privilegiar el seu germà.
Sort que tenia al costat l'altre fill meu, en Pau, que per acabar-ho d'adobar... em diu:
- Hauries d'estar feliç..perquè és això el que ens has ensenyat a fer a tots dos. Gràcies per l'educació rebuda...

Quina responsabilitat!!! Què és educar? Com hem d'educar? Ja saps que sempre estem educant...?
Què bonic aquell anunci de la televisió, on surten els fills d'una família que van fent el que han vist fer als seus pares...ajudar, netejar...llegir..i creuar les cames!!!

"Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo totes les nacions.
El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor dura per sempre" salm 116,1,2.

Ah...i per respecte a la voluntat dels pares d'en Joel i de n'Oriol ,no poso la fotografia del seu fill al Bloc (tampoc saben que faig un blog...jeje)
La foto que he posat vol significar la tasca que ens espera per a què esdevingui lliure de les "marques comercials" que l'esperen i que sàpiga que si de cas ve "marcat" per a un projecte diví.
No li diguessiu pas, això va dirigit a vosaltres, els meus amics "bloguers" cristians.

Amics per sempre...

Avui dedico el meu Bloc als meus amics...

Amics de totes les edats, de totes les maneres de pensar, siguin dones o homes. només poso com a condició que siguin honrats, que siguin sincers, que siguin oberts, que siguin bones persones, que vulguin expressar i compartir els seus sentiments, les seves experiències....és a dir la seva vida.
He dit dones i homes...Qui diu que no hi pot haver una bona amistat entre una dona i un home sense..... No és cert. Ho tinc comprovat i tornat a comprovar.
Un dia a una mare...força preocupada per la drogoadicció de la seva filla a l'alcohol, li proposava que potser les noves tecnologies i l'internet podria ajudar la seva reinserció al món laboral i real. Em va respondre: Ui! l'internet té perills!!! I jo li vaig respondre...què hi ha a la vida que no sigui perillós..?Tot depèn de l'ús que se'n faci...(com el cine, la Tele...etc).
Tenir amistat amb persones d'altre sexe...com enriqueix..!!! ((Ui...té perills..!!)
Jo prefereixo pensar en la riquesa que comporta, la plenitud que dóna i l'ajut mutu que pot comportar per a la plena realització dels projectes de vida a què som cridats per Jesús... O no?.
I t'ho dic jo de 73 anys i que tinc amics d'ambdós sexes desde dels 10 anys fins als 65 anys..Més grans en tinc algun però resulta que les noves tecnologies se'ls hi han avançat tot i que alguns s'hi esforcen també a fer-les servir.
La relació amb els més petits, cal això sí, supervisar-la amb els pares. Amb els més grandets...ja és seva la responsabilitat d'ús.

En fi per a tots ells/elles Bon final de vacances i reingrès a la feina dels "dia a dia"....i AMICS PER SEMPRE!!!

Estiu i encara estiu...

Avui, amb poques ganes d'actualitzar els blocs a causa de la calor imperant, tot i haver plogut... Però relatar el que un ha viscut no costa gaire... Heus ho ací:

- Una trentena de persones d'una mitja d'edat de 70 anys.Dues noies d'uns quinze anys sudmericanes, un xic avergonyides però decidides a col·laborar amb el rector a fer la Col·lecta de la missa.
- Dues noies discapacitades en companyia dels seus familiars.Dos infants, un dos anys i una altra de set anys amb els seus pares.
- A la meva dona li feia mal la cama i amb aquesta excusa s'ha quedat a casa.
- El capellà d'uns 70 anys anava recitant lentament, amb una cantarella molt típica, tots els textos rituals de la celebració.
- En el poble molta tranquil·litat. Uns, mentre es deia la missa de "precepte" com ha recordat el capellà, també pel proper dimecres dia 15 d'agost, al bar fent la xerradeta. Altres a la placeta comentant el dia que feia avui.
- A la sortida de missa, la gent més gran explicant l'evolució de les seves dolències i malalties. La gent no tant gran comentant els negocis que tenen entre mans. El jovent...res perquè no n'hi havia cap. Aquells sudamericans han marxat depressa, semblava que es trobaven fora del seu ambient.
- Hem anat a comprar el diari del diumenge: Problemes i enfados a Navarra. Embussos a les carreteres.No parlem de la Renfe...i de les explicacions dels polítics i responsables... I d'en Lluís Ma. Xirinachs que se'ns diu que "s'ha deixar morir" en un bosc del ripollès...
- Al reataurant on hem anat a dinar hi havia un grup de disset persones - tres generacions-que celebraven el 86è aniversari d'Quim.
- En una taula del costat també tres generacions, i la "iaia"la besàvia amb Alzheimer. Ella només mirava...tot el que passava al seu voltant. La nena més petita dos anys i mig només feia coses per cridar l'atenció dels pares...i quins crits no feia!!! i ho lograva...
- Com em fan pensar veure jovent o gent gran discapacitada. Quines ganes de voler saber les coses...saber com Déu...

Puc atrevir-me a judicar la gent de la placeta? O la del bar? O la que estava a missa? O la del capellà recordant "la missa de precepte".I les noies sudamericanes? I la meva dona? O les besàvies, o en Lluís Ma??
I per què aquests ganes o necessitat de fer judicis de valor de les persones i els seus actes?

I avui, no era però, el dia privilegiat on els cristians ens trobem per fer una aturada i celebrar la salvació de Jesús? Com ho havíem d'haver fet això? On ho havíem de fer? al bar, a la placeta, a l'església, al restaurant on hem anat a dinar?
Algú m'aniria bé que m'ho ensenyès a més del meu grup de revisió de vida de l'ACO.

Aquesta és l'Església i aquesta la natura que l'envolta i aquesta la gent.

Estiu...Aran

Uns dies de tranquil·litat...
Uns dies de família...
Uns dies d'haver vist tots els fills dels meus nebots que viuen a Baqueira...
Uns dies de Festa major...
Uns dies de trobades araneses amb els cants i dances genuïnes de l'Aran.

També calia renovar el bloc perquè la festa major del meu poble ja acabada...
I enguany els cursets d'estiu també s'han acabat...

Quantes esglésies romàniques...!

Quanta boira i pluja, darrerament...

Quanta natura per contemplar...

Quant misteri per contemplar...!!!

Voluntaris...a l'estiu

Més de 400 "voluntaris..." de totes les edats...Cadascú amb la seva dèria o ganes de col·laborar a millorar la societat i moltes coses i circumstàncies de la vida... Què bonics aquests 4 dies...Què curts que s'han fet!!! Quants amics nous també he fet...de totes les edats...I a partir d'avui continuarem les converses tingudes. I que és que en qualsevol poble de Catalunya - que és d'on provenien- hi ha gent molt maca i que desinteressadament volen actualitzar la seva formació en l'àmbit on treballen i al mateix temps ...quina alegria que compartien..!!!...Estudiants d'ESO de Batxillertat, universitaris, professionals, jubilats, gent amb discapacitat, etc...
Vinga de mica en mica ja us aniré dient coses que hem après i hem compartit.
Una abraçada
I si voleu veure alguna fotografia més...:

http://picasaweb.google.es/manuel.filella

Un dia d'estiu...

- Tinc, ja fa uns dies, una mica de dolor a l'articulació del genoll dret...
- Ja he près les pastilles que el meu metge em va receptar...
- La meva sogra també té dolor a les cames...
- El meu cunyat pendent de la radioteràpia i l'altre cunyat té dolor del nervi ciàtic.I la seva dona amb el "liquen plas" crònic, a la pell.

- El meu fill i la seva companya ha anat a fer un curset de submarinisme. Pensen anar a Menorca i a unes illes a veure el fons.
- L'altre fill va valorant unes ofertes de treball.
- La meva jove a finals d'agost espera el seu segon fill, l'Oriol.
- La meva dona i jo , dijous, assistirem a la "12a. Escola d'estiu del Voluntariat" a la Seu d'Urgell.

I el meu nét,en Joel, i els seus cosinets...fent boles de terra mullada i fent servir la grua per transportar-les. No paren. No els fa mal res. Millor dit, en Joel babeja perquè li està sortin un queixal. Tot ho estan fent per sortir-se'n del que pretenen. No tenen gaire més perspectives de futur. Tenen el present.

I jo el contemplo, amb totes les xacres meves i de la familia, que comporten els anys viscuts.
I penso que la seva vida futura depèn, per un costat de l'ambient on viuran, dels valors que els trametrem en veure'ns actuar.Confien en els seus pares i gent gran que els envolten...
Quan es facin grans ja optaran, ja decidiran.....Ara només pensen en ells.

I nosaltres els hi escapçarem les ales en les seves ànsies de viure, de llibertat, de somni, d'il·lusions? O els ajudarem a ser lliures de veritat, a assolir els somnis i il·lusions que tenen ?

Penso en l'ordre còsmic que ens envolta... Jo en dic "Projecte de Déu"... I davant d'això penso en la responsabilitat del dia a dia i en la contribució a què estic cridat a fer en l'acompliment del dit "Projecte..." i el dels meus néts i cosinets...

L'estiu, també serveix per això...tot prenent el sol i banyant-nos.

A qui serveixo...

Hem arribat al camping. El bungalow és maquíssim. Els meus amics també s’han instal·lat en un altre. Van amb les seves nétes...una de quatorze anys, una altra de onze i l’altra de deu.
Les nenes darrera dels nens i nenes de camping. Canviant de modelets de vestir...
La seva única preocupació era fugir de la gent gran i anar a fer nous amics i amigues. Ara és posen un vestit diferent, ara es posen colonia, ara una braçalet, ara les sabates, ara el pentinat, ara el banyador...
Ara els nois hi van al darrera i els proposen coses més o menys atrevides...
Les noies i joves d’avui per què tenen aquestes necessitats? Cal que les experimentin per fer-se madurs?

Els avis preocupats pel que fan les seves nétes...
Quins dies de vacances pobres avis...!
Quines vacances pobres noietes...!

I jo responent preguntes i dient el que penso...
M’adono que són molt maques les il·lusions i els somnis de les nenes...
M’adono que els avis són d’una altre generació i que la seva pedagogía no lliga em la meva manera de fer amb les nenes.
I si es fan més amigues de mi que dels seus avis...? És que els avis no han d’ésser amics seus...i jo , encara que més vellet, sintonitzo millor perquè tota la meva vida he tractat infants i joves...
Com els puc ajudar a tots, nétes i avis....?
I és que les nétes viuen amb el pare i una nova companya... la mare està malalta i internada per addicció a l’alcohol...
Els avis preocupats per sa filla internada i les nétes...amb una altre mare...
Jo també em trobo alguna vegada amb la mare de les nenes, malalta...


Sovint m’he de preguntar a qui serveixo? A mi, als avis, a les nétes, als pares,, a Jesús? I com ho sabré ?

Ja us ho aniré explicant si ho descobreixo

"Clarificar els valors és el primer pas essencial cap a una vida més rica, plena i productiva." Carl Rogers

Cal tenir alta "l'autoestima" per seguir Jesús,ser bon cristià i donar-ne testimoni...???
Jo crec que sí!!!
---------------------------------
És per això que em van fer pujar sobre la taula, tots els companys que fèiem el curset de "Promoció de l'autoestima als infants i al jovent" organitzat a l'escola d'estiu de Rosa Sensat.
I van lograr fer-me pujar l'autoestima.... i a veure si me'n serveixo....!!!
Què em van dir, un per un....anònimament?

MANEL, DE TU M'AGRADA MOLT:
- M'encanta com transmets tota aquesta experiència que tens de la manera més juvenil que portes dins. M'has donat il·lusió!
- M'agrada l'energia i la sabiduria que transmets.
- La teva manera tolerant i intel·ligent de conviure amb els altres.
- Les teves ganes d'aprendre i que ets una de les persones amb més vitalitat que conec i perquè ets un bon mestre.
- Que ets molt vital, amb molts interessos i superservicial.
- L'experiència reflexionada que transmets.
- M'encanta el teu esperit jove i les ganes de fer coses joves. De gran vull ser com tu!
- Manel, m'agrada molt la teva humanitat, la teva vitalitat, l'alegria i tendresa. Molta sort en el teu camí!!
- M'encanta la teva juventud, il·lusió i generositat, no les perdràs quan et facis gran, segur. Gràcies.
- Ets molt bona persona, generós, tranquil, ingeniós, alegre!!! vital, enèrgic, humà...!!
- El fet que siguis el més jove de tots i tinguis un bon interès!
- La pau, el desig de seguir ensenyant, aprenent. Manel sempre seràs jove!!
- La teva tranquil·litat i serenitat.
- Ets un artista. Ja m'agradaria estar tant en forma mental i física com tu estàs.
- El teu esperit jovial i que no has oblidat el nen que portes dins que et ser una persona genial. I que es pot confiar amb tu!!!
- La teva forma de ser, la teva naturalitat i el teu entosiasme, transmets alegria i ganes de fer coses!!!

TOT AIXÒ NO PODIA AMAGAR-HO....ELS COMPANYS M'HA FET PUJAR L'AUTOESTIMA A 100 PERQUÈ SÓN ÚNICS I ESPECIALS....COM JO....GRÀCIES

TOT GRÀCIES AL PROFESSOR: JORDI PANISELLO

Autoestima...

És el cas que estic fent un curset que dura dues setmanes, dirigit a mestres i professors sobre el tema...i com que jo sóc professor..m'hi he apuntat...
- Per ara...molt interessant...

* l'autoestima és un estat mental.....
* l'autoestima és el propi sistema de creences i la manera com s'experimenta externament la vida...
* l'autoestima és confiança, valoració i respecte per un mateix...

Sentir-se bé respecte a sí mateix no és un luxe; és una necessitat imperiosa.

..... ja us aniré comentant més endavant.....

Quants mestres i professors interessats per com ajudar-se i ajudar els seus alumnes a millorar l'autoestima!!!

"Ningú que mira enrera...no és apte per al Regne de Déu"

Queden enrera el curs, els exàmens, els comiats, les baralles...el passat

Cal mirar endavant per seguir el Projecte de Déu.

- Aquell pobre mendicant que està cada diumenge a la porta de l'Església on he anat a l'Eucaristia, avui m'ha saludat: "Bon dia...avui plou..."
- Aquella amiga meva -l'Anna- ha acabat la carrera...només li'n queda una assignatura per setembre...
- Demà, dilluns, començo els cursets a les "Escoles d'estiu".
- Demà comença la radioteràpia aquell familiar...durant un mes...
- Avui, el meu cunyat,comença la seva vida de jubilat...
- Demà, en Biel i en Joel, comencen els Casals d'estiu...
- Avui, mossen Anton, comença a fer les maletes perquè el canvien de parròquia...
- Àvui, s'han acomiadat de la meva escola, dues mestres per canvi voluntari d'escola i quatre més per interinatge...
- Assumpció, comença a anar a la platja de 9 a 11.
- Demà he d'anar a buscar el resultat de la "prova d'eforç".
- La meva amiga S el proper dia 4 ha de parlar amb el cirugià...
- Però des de demà ha fet un esforç de llibertat i d'autonomia com mai

"Us seguiré pertot arreu on anireu..."
- El problema és com ho faré això...?
- No és això a què està cridat tot cristià?
- Quin serà el meu testimoniatge..?

Sant Joan

- Ja gairebé no sento cap petard...Fa una estona encara sentia el Castell de focs de la veïna població de Sant Joan Despí... Ara ja puc escriure tranquil·lament...

* Quanta vida he vist al meu voltant aquests dies..
* Quants petards, volcans, coets...tirats per mainada i no tan mainada...
* Fogueres...
* Flama del Canigó...
* La família al voltant de les coques de "llardons" i de fruita confitada.
* I aquells amics mataronins, que com cada any, ens retrobem encara que siguin les dotze de la nit...
* Quanta comunicació en aquesta diada estiuenca... Quants acudits explicats... quantes rialles...quanta felicitat escampada...encara que a la família i entre els amics hi hagi el dolor de l'enfermetat...

I aquest matí tot anant a Missa...els carrer plens de restes de les fogueres i de piules que no havien explotat...
- Em recordaven l'alegria del dia anterior..
Misteri de la vida - Misteri de la comunicació - Misteri de l'amor - Misteri de la família - Misteri de ser "precursos- com Joan" de l'anunci de la Bona Nova.
I m'ha fet pensar què poc "precursos...som....i de què..."

“DES DEL CLAM DELS OPRIMITS L’ENYORANÇA DEL PARE”

+ Dios es un gran misterio
+ Los pobres són un gran misterio...

1- Lo que Dios a unido que el hombre no lo separe.
...................
2- Pobres són los que no viven..los que no existen...los que no tienen nombre...ni calendario(11-IX i 12-X)
Hay que darles dignidad...ponerles nombre...que se les baje de la Cruz
...................
3- Hay que elegir...o por la vida o por la muerte.
Donde está la Iglesia de los pobres ?
Pero si de los pobres nos viene la Salvación !!!
............................
“DES DEL CLAM DELS OPRIMITS L’ENYORANÇA DEL PARE”
(3r. dilluns de mes)
Pregària dirigida pel teòleg: Jon Sobrino
Cristianisme i justícia.
Església dels jesuïtes de Caps

Coses que acaben i coses que comencen...

- Acaba la primavera i comença l'estiu...
- Acaba un curs escolar de molts amics/gues meus/ves i comencen les seves vacances...
- He acabat el curs de formació permanent de la Facultat de Teologia i començo els "cursets d'estiu" del Rosa Sensat i del Voluntariat.
- Acabaré el 2n.any de fer d'avi d'en Joel i començaré a ser-ne de bell nou d'en Oriol...
- Hem acabat la catequesi d'adults de la "Comunitat de Reixac" i comença ... de viure-la.
- Acaba l'estada, després de 16 anys, del mossen-rector de la meva parròquia i començarà una nova missió com a rector a la nova parròquia-Catedral de Sant Feliu.
- Acaba la feina del meu fill en una empresa i en comença en una altra...
- Acaba, un altre fill, d'arribar de Madrid i s'ha de preparar per anar a Milà demà passat.
- Acabo de comentar uns bloc d'uns amics/gues meus/ves i actualitzo el meu...
- S'ha cabat el reforç escolar i hem pogut fer una partida d'escacs...
- L'amic Eloi acaba una tasca en un Esplai i en començarà una altra en un altre lloc...
- Acaba de ser de ser ordenat "diaca" i ara comença el "servei" oficialment...
- El meu cunyat li acaben de diagnosticar un càncer i molt aviat començarà el tractament de radioteràpia...
- La meva dona ha acabat un curset de ceràmica i ara en comença un de macramé...
...
- Ha acabat la lliga de futbol....amb mala sort jejeje

En fi que la vida no s'acaba

Tinc por...?

Tot cercant alguna fotografia que pogués il·lustrar el text, la primera que he trobat ha estat aquesta de "En Pere sense por" i ja em va bé...
Tinc feina a fer "pactes" aquests dies:
- Una colla d'amics estan en temps d'exàmens i de decisions importants i tenen por...
- Avui la gent té por que el "Barça" perdi la lliga.
- En M. té por que no el cridin per a la nova feina.
- Jo tinc por de no encertar el meu lloc en el Pojecte de Déu.
- Tinc por de no saber respondre a aquell amic que li han diagnosticat un tumor maligne.
- Tinc por de no saber ajudar aquells amics meus que passen un mal tràngol familiar.
- Tinc por de no haver escollit bé les vacances d'enguany...
- Tinc por de no haver encertat en les meves dues carreres - ara ja no puc rectificar- sóc massa gran. Ara em dedico al voluntariat.

Com en Pere sense cal fer "pactes":
- Pacte amb Jesús que miraré d'estar ben atent a qualsevol "signe" que em trobi pel camí i així esbrinar quin deu ser el meu lloc en el seu Projecte.
- Amb els profes que estudiaré una mica més per a la "recuperació"
- Que al menys la setmana vinent els dels "Barça" aguantin fins al final la seva enpenta.
- Pacte amb aquell amic que li faré companyia sempre que em necessiti.
- Pacte amb la família que sapiguen les meves possibilitats i les meves disposicions a ajudar-la.
- Pacte amb la meva dona i fills que provarem l'experiència d'enguany d'anar a "bungalows".
- Pacte que en la meva etapa del voluntariat faré el millor que pugui les coses i que sobretot estimaré de veritat totes les persones amb qui tracti.

"Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats"(Mt-5,6)

Biomicidi...

Diuen que les Esglésies estan buides..??? Vols dir...?

El gran amor o el gran dolor fan canviar les coses

Hem de cultivar:
1r - El cervell de l'emoció, de l'estimació enfront de ser "mamífers racionals"
Des dels satel·lits es veu la terra amb la humanitat en ella. Adam era el fill de la terra fèrtil.

2n. - La ètica del "cuidado" (sol·licitud, cura)
Tot allò que estimem ho cuidem... itot allò qur cuidem ho estimem

3r. - Solidaritat i cooperació
Això és essencial al ser humà...

4t. - Compassió (cristiana i budista...)És a dir respectar l'altre i valorar-lo.
El sofriment no és fàcil patir-lo sol....acompanyat...ho és més.

5è. - Responsabilitat col·lectiva.
Som responsables de les nostres accions.

ENTUSIASME= (del grec)DÉU ÉS DINS DE NOSALTRES

Leonardo Boff - Parròquia Sant Maria del Pi (Barcelona)30/05/07
Entrevista de Mònica Terribas al teòleg:Entrevista

APLEC DE L'ESPERIT- Tarragona 26/5/2007

AVUI ENS HA APLEGAT AMB TOTS ELS GERMANS

5000 joves cantant "Marcats per l'Esperit..."

- Com a punt culminant d'una sèrie de dies i trobades de reflexió.
- Després de tot una jornada de Forums, ponències i espiritualitat.
- Acompanyats i presidits pels bisbes de la Tarraconense.

- Tot presentant les pregàries de cadascuna de les diòcesis.
- Durant dues hores continuades de celebració eucarística.

SIGUES LLUM DEL MÓN (2)
QUE NINGÚ POT AMAGAR
LA FE EN JESÚS RESSUCITAT

Més de 500 comensals...

Avui un dia molt ple...

Quan he vist les 500 persones...m'ha fet pensar molt...

I moltes més que no han pogut venir al dinar que hem celebrat en ocasió dels 25 anys de la meva escola "Escola Montseny" de Sant Just Devern.

- Una seixantena dels meus exalumnes no els pas reconegut...Com canvien la gent.

- Sort que han estat ells que s'han anat manifestant i aleshores hem recordat les estones que vam viure plegats en aquelles aules.

- I la festa durarà fins a finals d'any, clar...

- Avui tot eren records, il·lusions, projectes, marits, parelles, fills, filles i també néts...

- Avui tot respirava vida, amistat, companyonia...

- Avui no hi havia "partits polítics", millor dit, campanya electoral... Tots pensàvem amb el poble i les escoles del poble i això que a la meva taula n'hi havia de quatre formacions polítiques.

- Quina satisfacció comportava el saber que els teus exalumnes recordaven anècdotes viscudes plegats i tots els moments bons que van passar a les nostres aules.

Cal en aquestes ocasions...un testimoni explícit de les pròpies creences ?

Tothom coneixia la trajectòria dels seus mestres i com pensava i com pensa actualment.

Es notava una simbiosi de punts de vista, d'enriquiment mutu, de criteris. I això des de les 10 del matí fins les 7 de la tarda....sense parar.

Avui necessito repensar, pair, agafar forces per anar acomplint el meu projecte de vida cristiana.

"Manolo... cuatro avisos"

Avui una anècdota:

- He anat a "Missa" a una parròquia d'un barri de Barcelona, amb força presència de fidels sudamericans.

Al meu costat s'ha assegut en "Manolo"...d'uns 40 anys més o menys...i ja veureu com he sabut el seu nom... i curiosament anava amb la camiseta del "Barça" autèntica...fins i tot amb el mot "Unicef" a la part de davant.

He pensat...potser ha d'anar a fer un partit de futbol tan aviat s'acabi la celebració eucarística.

.....

En acabar la celebració aucarística el celebrant ha dit el següent:

" Hermanos..unos avisos:

1º- el próximo jueves no habrá missa vespertina porque.....

2º- Domingo próximo durante la celebración eucarística , administraremos el sacramento de la Unción de los enfermos a los fieles que lo hayan solicitado

3º- El domingo siguiente administraremos el sacramento de la confirmación a aquellos fieles mayores de 18 años, que previament lo hayan solicitado y hayan asistido a unas charlas preparatorias.

4º- Los menores de 18 años no lo han de solicitar.Ellos se les prepara en la catequesi...etc...

Os habeis dado cuenta hermanos? 4 avisos.

"Manolo...4 avisos....como el partido del Getafe y el Barcelona 4 a 0. Siempre hay ocasión para la resignación, en la vida." Podeis ir en paz.

Així em vaig assabentar que el meu veí del banc es deia Manolo. També em vaig assabentar que el Barça havia perdut (bé això ja ho sabia...) i que podia ser una ocasió de resignació...i això també ho sabia...

Ja us ho he dit...això no succeía a la Catedral..no...sinó en una parròquia popular on el celebrant i el poble sintonitzaven força...

Paraules d'amor...

"..Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres.Per l'estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus"(Jn 13,34-35)

................

- Ring, ring, ring......... però si avui és diumenge. No cal que m'aixequi tant aviat... Però si he de dirigir els cants a la celebració de l'Eucaristia als Caputxins de Sarrià...

* Com estimaria ELL aquesta comunitat que m'espera..? Jesús és la meva norma d'actuació.

- Avui la meva sogra, els meus cunyats, els meus nebots i els seus fills ens esperen a dinar a l'Assumpció i a mi.

* Quin amor podré manifestar-los...però si els veig molt sovint...i ja sé com serà la conversa...les properes eleccions municipals...

- Sento la ràdio... però si els del PP i el PSOE..s'estan acusant mútuament de no fer les coses ben fetes.

* Si vull el benestar dels meus conciutadans a quin partit he de votar...

- Ahir...reunió del Consell pastoral parroquial. Mira que és fa pesat aquell i aquella conseller/a...

* A la propera Assembla parroquial d' enguany quin testimoniatge de "l'amor de Jesús" donarem als nostres germans creients o no..?

- Amb la meva dona hem parlat de les vacances del proper estiu...

* Puc estimar com Jesús...? Però si ens ho sabem tot l'un de l'altre...

- Els meus amics/gues del MSN m'estan esperant que em connecti...

* A qui d'ells prioritzaré en la conversa...? A qui...ho faria Jesús ?

- I els meus amics/gues de la Globosfera cristiana esperen que els posi algun comentari. Però és que en tinc molts a comentar...

* Començaré per aquell que em cau més simpàtic/a o per aquell que està preocupat i demana una opinió o consell ? Qui és per mi la referència o norma d'actuació...

- Avui hauria d'actualitzar el meu bloc...fa dies que no ho faig. De què parlaré i comunicaré als meus amics/gues?

* Ja ho sé... "Tal com jo us he estimat...

- M'aniria molt bé de saber alguna situació on els meus germans cristians han tingut per a "testimoniar" l'amor de Jesús...

Temple virtual...

On t'arribarà el missatge o el comentari. On tu l'agrairàs.
On sovint esperaràs una mostra d'amistat.On tu et sentiràs valorat.
On a voltes un desamor et serà manifestat. On els teus ulls s'humitejaran.
On se't dirà "t'estimo molt". On a voltes se t'insultarà.
On descobriràs que hi ha gent molt maca, que pensa, que reflexiona, que viu i que vol compartir. On sentiràs el batec del cor de molta gent. On descobriràs que les persones tenen sentiments i alegries.
On també hi descobriràs la tristesa, dolor, sofriment i malaltia.
On algú t'informarà que ha fet l'experiència de l'amor de Déu.
On t'adonaràs de la solitud de força gent i també de la companyonia de molts altres.
On descobriràs molt projectes de vida, de servei, d'amor a les persones.
On alguna vegada potser intuiràs odi i enveja.
On descobriràs que som un poble de Déu...poble en marxa....
On existeix també la presència virtual de les persones a més de la seva presència real.
On..... (saps d'alguna cosa...?)

Oh, internet...gran misteri.... Temple virtual gegant!

Rosa d'abril...

- Sí, si..aniré a comprar la "Rosa" per l'Assumpció, la meva muller. Sé que a ella li fa molt il·lusió que li porti i ho faig amb il·lusió i amor.

- Del llibre ja en parlarem...si me'n compra ella un..benvingut sigui..pel significat que podrà tenir el fet de donar-me'l -Estimació-. Però a mi mai m'ha agradat compar-ne per Sant Jordi. Em sembla que m'obliguin a comprar-lo quan menys el necessito.

- Unes paradetes de roses i llibres posades en llocs estratègics per a una major venda:

* per a recaptar alguns calerons per l'esplai del barri

* per la fundació... que anualment en rep una bona aportació.

* per aquelles actuacions solidàries...

* pel viatge de final de curs o carrera

Sí, sí...ja se que molts s'aprofiten i fomenten la dèria consumista

Però també hi trobes - il·lusió

- amor

- espontaneïtat

- transparència de sentiments

- ganes d'dentitat d'una nació o d'una tradició arrelada al poble

I tots aquests motius superen l'afany del consum, crec.

I enguany al meu poble s'hi celebra la FiraDesvern, amb el que comporta d'intercanvi entre els ciutadans.

Benvinguda la Rosa d'abril...

"Feliços els qui creuran sense haver vist..."

Tornem a mirar vers l'horitzó...

Aquest horitzó és: "Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres."

- Després de pregar i intentar convertir-nos...

- Després de veure com preguen els altres... els més grans...els no tan grans...i els joves....

Hom es pregunta com visc, renovadament, l'experiència de la Resurrecció ?

- Ha millorat el meu testimoni d'amor envers els altres...i així els jovent també experimenti la Resurrecció a través nostre ?

- Ha quedat com era abans?

- Aparento una millora?

- Confio en la bona disposició de la joventut a rebre el testimoniatge o en desconfio?

- Cerco d'estimar-los i així descobrirem tot plegats l'Amor i la Misericòrdia

O més aviat cerco justificants de la meva manera de fer.

O judico fàcilment els altres i principalment els joves perquè no fan el que nosaltres voldríem.

O és que ha vingut el Senyor a fer cumplir la Llei...?

O potser que la liturgia és més sagrada i més important que el servei a les persones marginades i necessitades?

No és a ells a qui va dirigit el missatge Pasqual: "Jo us envio a vosaltres..."?

BONA PASQUA:"SIGUEM LLUM"

SIGUES LLUM DEL MÓN...!!!

Aquest era el lema de la trobada de la Pasqua Jove '07

A Torroella de Montgrí (Girona)

Més de 500 joves dels pobles gironins

De les 4 de la tarda fins a les 2 de la matinada

- Qui diu que no hi ha gaire joves que reflexionin...

- Que no cerquin...

Ets jove!

Tens força!

Sents dins com un foc que crema!

Pero dubtes!

I ho deixes!

I et dius que no val la pena

Ofereix la teva vida, no et facis el sord...

Dóna testimoni a tot arreu del meu Amor!

SIGUES LLUM DEL MÓN

QUE NINGÚ NO POT AMAGAR

LA FE EN JESÚS RESSUCITAT

Veus guerra!

Pobresa!

I sents com un foc que crema!

Però et gires!

T'amagues!

I dius: no és el meu problema! Ofereix

Sents l'odi!

I l'enveja!

Dins teu com un foc que crema!

Et tanques!

T'enfades!

I el cor s'esllangueix de pena! Ofereix

OTRA SEMANA SANTA ES POSIBLE... Y NECESARIA

Avui no em veig en cor d'escriure cap text testimonial...

emmatorralba@yahoo.es

ECLESALIA, 02/04/07.- Hay un lugar en el sur de mi imaginación donde cada Semana Santa las cofradías preparan con esmero sus pasos procesionales. Este año me han llamado especialmente la atención tres de ellas. La hermandad de los “mártires de Iraq”, la cofradía del “cuerno de África” y la compañía de “Los Desesperados”.

En la primera destacan unas figuras tremendamente realistas de niños mutilados y casas destruidas. El paso lo llevan a hombros padres desconsolados. Detrás de la carroza desfilan a paso marcial una legión de marines americanos perfectamente alineados y uniformados. El toque de tambor, como único sonido, reverbera en rabia contenida.

La cofradía del cuerno de África no se queda atrás en el realismo de las tallas. Un grupo de mujeres muriendo de meningitis, poliomielitis y sida componen un retablo estremecedor. Este paso no va escoltado por militares engalanados, un ejército de batas blancas lo va siguiendo en un respetuoso silencio. En los bolsillos de los médicos, las patentes de los medicamentos que permitirían acabar con esas enfermedades.

La compañía de “Los Desesperados” cierra la procesión. Un árbol con un ahorcado en el centro del espacio. Una cuerda tejida con las hebras del odio, la discriminación y el rechazo. A los pies del suicida lloran gays y lesbianas. Como es el paso que cierra la procesión va acompañado por las autoridades civiles, militares y religiosas de la localidad. Curiosamente, las cintas y borlas que adornan la vara de mando del alcalde, el sable del general, y el báculo del obispo van enlazadas con el famoso "nudo del ahorcado".

No es esta una Semana Santa apta para menores de edad, pero no se me ocurre otra. Porque qué otra cosa son las procesiones de esta Semana, sino sacar a la luz el sufrimiento de los crucificados de la historia. Rememorar el juicio social, político y religioso que llevó al madero al Crucificado. Esperar que el Domingo de Resurrección, Dios sea fiel a su Palabra y plante su justicia en el mundo, confundiendo la suerte de los malvados.

Es la Semana de las víctimas, son ellas las que esperan que Dios esté de su parte y los resucite a una nueva vida. A nosotras y nosotros, con nuestros pequeños desconsuelos de andar por casa, se nos pide que aguantemos la mirada del sufrimiento radical, que entremos a formar parte de los Cireneos que comparten la cruz del prójimo; para así, al lado de las víctimas, gritar, luchar y esperar una Resurrección necesaria.

BENEÏT SIGUEU VÓS QUE VENIU PLE DE MISERICÒRDIA

- Avui, l'Assumpció, la meva dona ha anat a les paradetes del "mercat" setmanal i ha portat a casa un ram de flors com aquestes.
- Diumenge passat, el rector de la meva parròquia va avisar que enguany per diumenge de Rams no comptessim amb el llorer perquè no n'hi hauria.
Tant el rams de flors com el llorer una mostra d'amor del Creador, no? Igual que el ramatge, les palmes de de l'entrada a Jerusalem.

Ha començat la setmana de la consideració de l'Amor infinit, salvador i misericordiós de Déu vers els homes en la persona de Jesús.

- Però la tia Carme, després de l'hemorràgia cerebral que va sofrir fa uns mesos no pensa gaire amb aquests Jesús, Amor.
- En Ph. , aquesta setmana ha enterrat sa mare, després d'uns mesos de lluita contra un càncer terminal a les cordes bucals i tampoc hi ha pensat perquè es confessa agnòstic.
- El que sí que hi ha pensat, i molt, és en Ll. que tota la setmana ha anat pensant en tot allò que calia preparar perquè la celebració parroquial fos un èxit.
- També aquell grup de joves hi vol pensar tot anant a passar uns dies a la celebració de la Pasqua de les Avellanes, o la Pasqua jove, o la Pasqua urbana...
- Aquell altre grup de joves famílies, amb llurs fills es trobaran en una casa rural per fer-hi una estada de descans i de comunicació. Uns tot pensant amb Jesús Amor i altres pensant que aquesta germanor és importantíssima pel seu projecte i somni de vida.
- Aquells matrimonis buscaran de celebrar-ho en un poblet del Montseny i altres hostatjats en el monestir de Poblet.
- Aquell home anant un dia a la parròquia,un altre dia als caputxins i una altre dia a Verges de l'Emporda.
- Però en R. anirà fins dijous a Caldes de Bohí i els altres dies a casa a descansar.

Per totes i tots, elles i ells , aquest Jesús Amor i Misericòrdia, es vol fer present en totes les seves vides.
Trobarà algun ajudant que amb el seu testimoniatge expliciti aquest Amor Salvador i misericordiós?
Hauria de ser el testimoniatge dels que es consideren creient i seguidors de Jesús, no ?

Després de la Passió i mort, la Resurrecció. PASQUA - ALLIBERACIÓ - SALVACIÓ- AMOR

25 anys + 10 anys + 10 anys+ 25 anys més. Capicua!!!

25 anys en el nou edifici de la meva escola...
+ 10 anys més en l'antic edifici de l'Ateneu...
+ 10 anys en el ministeri sacerdotal...
+ 25 anys de joventut
i es que ara en tinc 73 d'anys, acabats de fer.
amb la meva dona i amb dos fills de mes de 30 anys i un nét i un altre en camí
I penses... amb quantes persones has conviscut en aquests anys...

- més d'un miler d'infants, més llurs pares i germans...
- quants dies i quantes hores venen a ser ?
- quantes ocasions d'acolliment i d'estimació !
- quants patiments, joies i tristors compartits !

- més de 100 companys de professió i mestres !
- quants continguts, procediments, actituds i valors tractats !

- I jo em pregunto... quants testimoniatges els he donat del meu seguiment a Jesús ?
- quants rebutjos a l'Amor de Jesús he provocat per culpa del meu mal testimoniatge ?
- en quantes ocasions he lloat el Senyor?
- en quantes he confiat en Ell ?
- en quantes he celebrat, m'he alimentat i he donat gràcies pel seu Amor i misericòrdia?

Fan pena aquestes estadístiques... Sort que encara estem a Quaresma!!!
S'acosta la Pasqua!!!

"...el seu pare el veié i es commogué..."

- Antonio...té 45 anys...no té ganes de fer la marqueteria que se li ha assignat per al seu tractament de l'alcohol ...s'escapoleig i prefereix venir amb mi a fer una horeta d'informàtica.

- Na Dolors, 40 anys, segueix el corrent, com els seus companys d'equip de la feina. Diu que no hi ha res a fer. L'unic que compte a l'hora de la veritat és l'individualisme, la productivitat i que el supervisor estigui content.

- En Xavier, 32 anys, s'ha separat de la parella. Dos galls en un galliner no podien conviure. Després de l'experiència, de moment, no vol sentir parlar ni de fidelitat ni de projectes en comú.

- Maise ja ha fet els set anys. De cop s'ha posat molt malalta. Els pares no s'havien preocupat de la seva educació ni del seu testimoni cristià. Ara tenen por que es mori... i l'estant preparant i volen que pugui rebre el sagrament del baptisme.

- En Miquel i Na Isabel fa set anys que viuen en parella. S'han compromés a anar junts en un projecte de vida de servei en el seu barri eminentment obrer. No havien registrat enlloc el seu conpromís...però els riscos de la vida i les lleis han fet que ben aviat vagin al jutjat a comunicar que són parella i reconeixeran davant el jutge els seus dos fills.

- El seus fills no els han pas batejat. Volen que quan siguin grans decideixin si es volen batejar. I és que ell tampoc ha estat batejat. Ella sí.

- A mi em sembla que tot el que passa al meu voltant ho controlo tot. Domino la situació. (?)

- Tinc la resposta adequada a cada circumstància. Sigui alegre o trista. Sigui joiosa sigui dolorosa. (?)

- Quan faig revisió de vida amb el meu equip d'ACO, l'Evangeli m'ho aclareix tot...(?)

- En el Consell pastoral de la meva parròquia sé el que cal fer i el que els convé a la resta de la gent del consell i a la resta de feligresos...(?)


*"...i corregué a tirar-se-li al coll i el besà."Lc 15 20

"Cavaré la terra i la femaré..."

Aquesta és la nostra tasca...

El donar més o menys fruit ja no és tasca nostra...

+++++++++++++

+ Com puc cavar la terra?

- Pensant que no sóc l'únic important en aquest món...

- Mirant com estimo els germans...

- Repassant com esquivo les coses i problemes en què viuen les persones que m'envolten...

- Mirant quan de temps dedico a les meves coses i quan als altres...

+ Com puc femar la terra ?

- Instruint-me en el missatge de Jesús...?

- Pouant en l'Antic i el Nou Testament i descobrir quina era l'experiència que vivia el poble d'Israel..?

- Anant a qualsevol de les celebracions quaresmals que es fan per aquests mons de Déu... ?

- Anant a la catequesi d'adults adequada...?

- Assistint a la formació permanent bíblica i teològica...?

- Llegint aquells llibres que mai trobo el temps de llegir...?

....................