Un altre dels massissos prepirinencs ben esquiables aquest any.
Deixem el cotxe allà on trobem neu, en una pista forestal que s'agafa just passat l'ermita de santa Margarida, i comencem a caminar durant 2 kms.
Ens calcem els esquís i ens disposem a enfilar-nos per un bosc transitable amb esquís però molt dret. Les voltes maria són nombroses i sovint en llocs precaris, però ràpidament comencem a guanyar alçada.
Al cap de poc, el bosc va desapareixent i el relleu es suavitza. La neu també hi és més constant i bona, i és que ja estem superant els 2000 mts.
Ja ens falta poc desnivell però la distància encara és considerable. Seguim endavant entre prats i arbres escassos fins arribar al Cap del Verd... Bones vistes i una mica de menjar.
Ens espera una baixada maca pel Torrent Fosc, un racó esquiable dret al principi però que despres es suavitza.
La resclosa ens marca el final de l'esquiada i el retorn al camí, que, si no hi ha neu, cal fer-lo a peu. Ara seràn tres els kms que haurem de fer amb esquís a la motxil.la, però res a veure amb l'última patejada del Comabona.
Pep i Lluís
Deixem el cotxe allà on trobem neu, en una pista forestal que s'agafa just passat l'ermita de santa Margarida, i comencem a caminar durant 2 kms.
Ens calcem els esquís i ens disposem a enfilar-nos per un bosc transitable amb esquís però molt dret. Les voltes maria són nombroses i sovint en llocs precaris, però ràpidament comencem a guanyar alçada.
Al cap de poc, el bosc va desapareixent i el relleu es suavitza. La neu també hi és més constant i bona, i és que ja estem superant els 2000 mts.
Ja ens falta poc desnivell però la distància encara és considerable. Seguim endavant entre prats i arbres escassos fins arribar al Cap del Verd... Bones vistes i una mica de menjar.
Ens espera una baixada maca pel Torrent Fosc, un racó esquiable dret al principi però que despres es suavitza.
La resclosa ens marca el final de l'esquiada i el retorn al camí, que, si no hi ha neu, cal fer-lo a peu. Ara seràn tres els kms que haurem de fer amb esquís a la motxil.la, però res a veure amb l'última patejada del Comabona.
Pep i Lluís