En el nostre món on intentem viure-hi hi ha preguntes difícils de contestar: per què guanya Rajoy les eleccions?, per què la N240 es limita a 90 km/h només a la província de Lleida?, per què hi ha gent que gosa fer la truita de patata sense ceba?, per què la cansalada és dolenta per la salut i l'enciam és bo? per què hi ha vegetarians i no carnivorians? Però una que omple programes de tele, pel·lícules i llibres és la de si hi ha vida (intel·ligent) a l'Univers. De moment, l'únic que podem
fer és plantejar una sèrie de raons que ens ajudin a reflexionar sobre el
tema. Reflexions des d'un punt de vista científic i no des del punt de vista
que ens volen vendre moltes revistes amb fotografies estranyes d'objectes anomenats OVNIS.
Quins requisits
s'haurien de complir perquè existeixi vida en algun planeta?
- Els elements químics bàsics perquè hi hagi vida són el carboni,
l'hidrogen, el nitrogen, l'oxigen, el fòsfor i el sofre. En principi el wifi no seria indispensable.
- Una font d'energia, com el Sol o les xemeneies dels fons marins que
bombegen calor, és fonamental perquè es produeixin les reaccions necessàries
per a l'evolució de la vida.
- Totes les formes de vida que coneixem necessiten aigua en estat líquid. Fins i tot aquelles que surten per l'estiu i que sembla que només consumeixin sangria.
- Els científics fan servir el mètode Goldilocks Test (de Rínxols
d’Or) per determinar si un planeta pot tenir o no formes de vida. No pot estar
ni massa a prop ni massa lluny del seu estel, perquè seria massa calent o massa
fred (com la sopa dels tres ossets, cal que tingui la temperatura adequada!). És el que s'anomena la zona habitable d'una estrella.
Al començament les investigacions es centraven sobretot en el Sistema Solar, més que res perquè és el que ens queda més a prop. Des de 1976 amb les naus Viking que s'explora Mart -l’any 2000 un equip d'investigadors dirigit per professor
Jacek Wierzchos de la UdL va trobar bactèries en un meteorit procedent de Mart- que sembla ser seria el planeta més probable del Sistema Solar en el qual hi puguem trobar alguna cosa.
Molt més pel·liculero és el projecte SETI engegat l'any 1960 per detectar missatges de ràdio des
de l'espai. A més, les sondes espacials Voyager I i II porten un disc a bord que conté sons de la
Terra, inclosa la salutació “hola” en seixanta idiomes, per si de cas alguna
forma de vida intel·ligent trobés les sondes que volten per l'espai
interestel·lar. Si li agrada el tema els recomano la peli Contact.
Des de l'any 1995 els astrònoms han centrat les investigacions en els exoplanetes, és a dir, planetes que són fora del Sistema Solar. El primer en descobrir-se fou 51 Pegasi b -el nom prové de l'estrella a la qual orbita- i des de llavors se n'han trobat centenars i n'hi ha milers en espera de ser confirmats. L'any passat la NASA ens va presentar Kepler 452b, el planeta més semblant al nostre, amb un diàmetre un 60% més gran que el de la Terra, una òrbita de 385 dies i a 1400 anys llum de nosaltres. En aquest llistat n'hi ha una tria de 10 exoplanetes similars al nostre.
Aquests planetes ja no es troben mirant directament al cel o amb un telescopi sinó que es troben mirant pantalles d'ordinador. A partir de les variacions de lluminositat d'una estrella es pot saber si hi ha algun planeta rondant per allà. Quan un planeta passa per davant de l'estrella provoca que la lluminositat que desprèn variï i per tant provoca una variació de l'espectre de llum. Aquest mètode s'anomena espectrometria de Doppler.
I en quants planetes hi podria haver vida sense entrar valorar si és intel·ligent o no? L'anomenada fórmula de
Drake ha estat l'intent més popular de tractar la qüestió de si hi ha vida fora del nostre
Sistema Solar. El doctor
Frank Drake (1960) se va treure de la màniga una fórmula
estadística per calcular la quantitat de civilitzacions que poden existir en la
nostra galàxia. Està basada en factors científicament no
determinables en la pràctica i que només són fonts d'especulacions, aquesta és
la seva limitació científica.
La famosa fórmula té la següents expressió:
Què vol dir cada factor de la multiplicació?
Ns: nombre d'estrelles de la Via Làctia, 200 milers de milions.
Fp: percentatge d'estrelles que tenen planetes al seu voltant,
un 40%
Ne: nombre de planetes per estrella en els que és possible
desenvolupar i mantenir vida, entre 2 i 3.
Fl: percentatge d'aquests planetes en els que la vida arriba a
evolucionar, un 25%.
Fi: percentatge d'aquests planetes en els que es desenvolupa
vida intel·ligent, un 15%.
Fc: percentatge dels planetes anteriors que desenvolupen
tecnologia de comunicació, un 25%.
Fl: fracció de vida del planeta durant la qual la civilització
viu. Es suposa que una civilització es pot sostenir durant 1.000.000 anys. Això
en forma de fracció és 1/1.000.000.
Posem totes aquestes dades a la fórmula fent una simple multiplicació:
Evidentment aquest càlcul es realitza entre unes oscil·lacions dels
diferents valors. Concretament s'estima que el nombre de civilitzacions
tecnològiques oscil·la entre les 320 (càlcul pessimista) i les 6.480 (càlcul
moderadament optimista). Els que són pessimistes del tot es decanten per N=1,
és a dir, que només existiria la nostra civilització. El nostrat Joan Oró fou
qui donà algunes de les aproximacions del càlcul d'aquesta fórmula. A mesura
que passaven els anys el doctor Oró s'anava convertint cap al grup dels
pessimistes. Ara, amb els exoplanetes potser canviaria d'idea.
Per acabar aquest primer article -sempre que intento fer un article me n'acaben sortint més d'un-, només
dir que si existeixen altres civilitzacions a la nostra galàxia, no ens ha
d'estranyar que no ens visitin. A les zones on la formació planetària és més
probable, als braços espirals galàctics, la separació entre sistemes planetaris
és de centenars d'anys llum. Si aquests alienígenes tinguessin una tecnologia
prou bona com per fabricar naus espacials que puguin viatjar a la velocitat de
la llum trigarien centenars de milers d'anys a venir-nos a veure. O potser és que tampoc tenen gaire interès en visitar-nos veient que algú de Ciutadans podria ser ministre d'Educació.
Tot i això ara cal investigar que passa amb la temperatura, amb la rotació, amb els camps magnètics, si té atmosfera... l'efecte atmosfèric és essencial per la protecció dels raigs ultraviolats i per l'estabilitat de la temperatura. Anglada-Escudé creu "que té atmosfera i que la podrem estudiar en un trànsit". L'investigador es proposa ara "buscar-hi vida" perquè "fins ara els buscàvem [els exoplanetes] com pescant, on fos i com fos. ara ja sabem que en tenim un a tocar de nosaltres i podem dedicar-hi molts més esforços". Els de Ciutadans ja estan preocupats per si a Próxima b s'hi ensenya el castellà.
