Autor:
Manuel Baixauli Editorial:
Proa /
Moll L'home manuscrit, tercera obra que publica Manuel Baixauli, conta la història d'un misteri: el d'un seguit de missatges que van sortint al pas del protagonista, el qual en segueix el fil a la recerca d'alguna cosa que molt probablement sigui la pròpia identitat. Esquiu i captivador alhora, L'home manuscrit és el relat d'una fascinació, la que neix de la literatura i del propi llenguatge, així com del major enigma al qual ens enfrontem cadascun de nosaltres: el de la vida, la vida pròpia, particular i concreta. Per altra banda, L'home manuscrit, és una novel·la important perquè és sòlidament escrita -i reescrita- per un autor brillant i tenaç que poseeix una fe 
insubornable en la literatura, els somnis i la imaginació, pels quals fa una aposta tan radical com seductora. Novel·la d'acció interna, com n'hauria dit Llorenç Villalonga, L'home manuscrit constitueix una proposta que, a canvi d'un cert grau d'exigència, ofereix un nivell màxim de plaer lector, i converteix Manuel Baixauli en un nom a seguir d'ara endavant pels sibarites de la bona literatura.
...........................................
Si amb una sola paraula hagués de definir aquesta novel·la, cosa impossible per altra banda, seria matriosca, algú dins d'algú altre que en conté un altre i tots son el mateix.
És una novel·la curta, però intensa, on Ell, insatisfet del seu passat se'n crea un de nou per continuar vivint i culminar l'obra que va fer començar a l'home manuscrit. Personatges sense nom propi, nominats en funció del paper que interpreten, que es van perpetuant i mutant al llarg del llibre, tot i ser immutables.
Milers de papers escrits, anys i anys de vida viscuda per ser escrita, parets plenes de paraules escrites, reescrites, corregides ... per ser finalment sintetitzades en un sol llibre que permetrà als personatges seguir vivint per sempre.
No sé si les meves paraules expressen l'entusiasme que sento per aquesta novel·la, us deixo una frase que en certa manera resumeix l'esperit de la novel·la.
-No m'obstine a traure conclusions -digué-. El plaer rau,
precisament, en la recerca. El camí, no el seu terme.
Totalment recomanada. Si compreu l'edició de Moll us sortirà més bé de preu, i en opinió meva la portada és més bonica.
