Que el món no pari de rodar

Let the great world spin, 2009
Collum McCann
Traducció d'Anna Turró
La Magrana
464 pàg.
National Book Award 2009

Aquest és un d'aquells llibres que no pararies de llegir, que quan l'acabes el tornaries a començar, cosa que no he pogut fer perquè m'ha agradat tant que l'he recomanat, i deixat, a tort i a dret.

L'agost del 1974, un home va passejar-se per un cable estès entre les torres bessones del World Trade Center, aleshores encara en construcció, durant 45 minuts. Una part de la ciutat es va paralitzar als seus peus, però el món no va parar de rodar i mentre l'equilibrista compleix el seu somni, la seva proesa enllaça diferents personatges i situacions, vides que es creuen. Un grup de mares que busquen consol per la mort dels seus fills al Vietnam, una parella d'artistes que fugen de la ciutat i les drogues, un sacerdot irlandès que vetlla per un grup prostitutes del Bronx, hackers, graffiters; gent molt diferent que tenen en comú doloroses pèrdues i una vida difícil. Un calidoscopi de l'època,  de la ciutat i de la seva gent.

És una novel·la excepcional, molt recomanable,  la millor que he llegit darrerament.

Man on wire és un magnífic documental que narra l'aventura de Philippe Petit, l'equilibrista.

*****

La fórmula preferida del profesor

Hakase no aishita sushiki, 2003
Yoko Ogawa
Editorial Funambulista
298 pàg.

La senzilla història d'un mare soltera, que treballa com assistenta domèstica, el seu fill de 10 anys i un vell professor de matemàtiques que a causa d'un accident té una memòria que només abasta els darrers 80 minuts. Quan li proposen anar a treballar a casa del professor es tem el pitjor, però tot i les dificultats, serà la millor feina que mai ha tingut, degut a la relació d'amistat que s'estableix entre  el seu fill de 10 anys i el vell professor, ambdós apassionats pel beisbol. Els nombres, i les matemàtiques en general, amaren la fràgil existència del vell professor i li donen seguretat i una especial manera de relacionar-se amb l'entorn.

Una llibre ple de bonhomia i tendresa que ha estat un autèntic fenomen editorial al Japó.

***

Les desventures d'un llibre vagabund

Le pilon, 2006
Paul Desalmand
Traducció de Jordi Roureda
Empúries
140 pàg

Què penseu què diria un llibre si podés parlar? Ho descobrireu si llegiu aquest llibre.

Sabreu que el pitjor malson d'un llibre és la trituradora de paper, que el pitjor que li pot passar és que ningú el llegeixi, les pors que passa al magatzem o el temor d'arribar a una llibreria i que el releguin a un prestatge mig amagat, això si no el tornen abans d'obrir la caixa!. Sabrem la vida secreta dels llibres als prestatges. I dels diferents lectors que ha tingut. El que mai sabrem és qui és, només què és: un llibre. Un llibre que parla de llibres i de lectors

Aquesta podria ser la història de qualsevol llibre.

****

Una educació francesa

o les set vides d'en Bezsonov, 2009
Joan-Daniel Bezsonoff
L'avenç
Premi LLetra d'Or
159 pàg.

Els relats publicats a la revista 'Avenç durant l'any 2008 han servit a l'autor de base per a aquest llibre. Segons el l'autor confessa, no és un llibre autobiogràfic tot i que hi parla molt d'ell mateix.

A petites dosis repassa la seva infantesa i adolescència, els diferents llocs on va viure i les diverses escoles a les quals va assistir. el divorci dels pares, la descoberta de la vida d'un nen viu i inquiet amb una memòria prodigiosa. Una mirada dolça, melangiosa i crítica alhora.

El català de Bezsonoff és preciós, descobrir-hi els girs de la Catalunya Nord és un plaer.

***

La pastoral catalana

Julià de Jòdar, 2009
Edicions Proa
Premi Carlemany 2009
393 pàg.

Amb tants escriptors com hi ha es fa difícil llegir-los a tots, Julià de Jòdar era un dels que tenia pendents i per qui sentia una gran curiositat. No sé si m'he equivocat de llibre o m'equivocava quan sentia curiositat.
Una parella viatja als Estats Units per ajudar una amiga que hi viu des de fa anys, el viatge els hi serveix de pretext per fer repàs a la seva vida i a als darrers anys  del seu país, Catalunya.
No m'ha agradat aquesta novel·la, l'he trobat pretensiosa;  no m'ha agradat l'estil, el trobo ampul·lós, abarrocat i en excés grandiloqüent.

**

Ni de Eva ni de Adán

Ni d'Ève ni d'Adam, 2007
Amélie Nothomb
Traducció de Sergi Pàmies
Editorial Anagrama

L'Amèlie torna al Japó on va viure la seva infantesa, torna al Japó que ha idealitzat i que la fascina. Per poder -se pagar les despeses dóna classes de francès i viu una tendra història d'amor amb un jove japonés fascinat per la cultura i la llengua francesa. Una dolça mirada europea sobre un Japó força tradicional. Les tremolors vindrien més tard
Una novel·la amable, amb certs tocs de parodia.
Fantàstica traducció.

***

La habitación de invitados

The Spare Room, 2008
Helen Garner
Traducció de Isabel Ferrer Marrades
Salamandra Editorial
155 pàg.

Nicola, malalta de càncer, demana a la seva amiga Helen que l'aculli a casa seva mentre se sotmet a un tractament alternatiu. Helen, en primera persona, narra els  sentiments contradictoris entre el desig d'ajudar a  Nicola i els desgast físic i emocional que suposa cuidar un malalt. La novel·la transcorre a Austràlia, però podria ocórrer a qualsevol lloc.  Quins són els límits de l'amistat? Es necessari sacrificar-se a qualsevol preu? Cal encoratjar les falses esperances d'una persona malalta?

Tot això, i una mica més, és el que pregunta i intenta respondre aquesta magnifica novel·la. 

****

Mans de fang

Francesca Aliern, 2010
Cossetània Edicions
221 pàg.

Història de l'amistat de dues noies joves als anys 50 a les terres de l'Ebre, un món gris i amb poques esperances d'una vida més enllà del camp  i la llar.
He trobat una mica carregós l' ús excessiu del llenguatge localista.

***

La isla de los perros

The Isle of Dogs, 2008
Daniel Davies
Traducció de Federico Corriente
Editorial Anagrama
236 pàg.

Sexe a l'aire lliure i amb desconeguts, un recorregut pels pàrquings de l'Anglaterra rural tot buscant els punts no vigilats per les càmeres, les illes dels gossos. 

Soledat, morbositat? Què empeny als protagonistes d'aquesta novel·la? 

Per al meu gust, innecessària i excessivament explícita, un seguit de descripcions d'escenes de sexe i poca cosa més.

**

Moriré, pero mi memoria sobrevivirá

Jag dör, men minnet lever, 2003
Henning Mankell
Traducció del suec de Carmen Montes Cano
Tusquets Editores
130 pàg.

Reflexions de l' escriptor  sobre l'impacte que la SIDA té a l'Africa, continent que coneix bé. Tot recorrent poblets d'Uganda parla amb malalts i malaltes i amb els seus fills, pobles on gairebé només hi viuen nens i vells, perquè la generació del mig està sent delmada. Al primer món els malalts són tractats amb èxit, però a l'Àfrica moren per manca de recursos i fàrmacs. Ens parla dels Memory Books, llibres de records, que els malats creen perquè els seus fills els recordin. Un llibre cru que ens obliga a mirar de cara una realitat esgarrifosa.

***

La llegenda del sant bevedor

Die Legende vom heiligen Trinker, 1939
Joseph Roth
Traducció de Judith Vilar
El cercle de Viena
93 pàg.

Sentia curiositat per llegir al que per a mi és l'altre Roth, el Joseph Roth, considerat per la crítica com un dels  millors escriptors centreeuropeus del segle XX. M'he estrenat amb l'última novel·la (curta) que va escriure, Andreas, un clochard que viu sota els ponts de Paris, un vespre rep de mans d'un desconegut una almoina de 200 francs i es compromet a tornar-los a Santa Tereseta de Lisieux tant aviat som li sigui possible, però passen les setmanes i, malgrat la seva bona voluntat, no aconsegueix  tornar els diners tot i que, miraculosament, la seva butxaca no es buida mai. Ironia, tendresa i sentit de l'humor amaren aquest relat.

Una  pel·lícula basada en aquest novel·la va guanyar un Lleó d'Or de Venècia l'any 1988.

Un cop més, felicitar a l'editorial per l'acurada edició i el magnífic disseny.

***

L'última nit a Twisted River

Last nigth in Twisted River, 2009
John Irving
Traducció de Francesc Rovira
Edicions 62
650 pàg.

Un pare i un fill fugen d'un campament de llenyataires la nit que el nen mata, involuntàriament, una dona. Hauran de fugir tota la vida per escapar a la persecució de l'amant de la dona morta, un policia local que no es rendirà fins que els trobi i es vengi.

Tràgica, violenta i plena d'aventures, una novel·la que arrossega com el riu de la novel·la per on baixen els troncs.  John Irving  ens ofereix la seva visió d'un món on la infància dura poc, on l'amor d'un pare pel seu fill és inesgotable, on l'amor és una força de la natura i on l'amistat i la fidelitat són valors inestimables. L'autor retrata amb mestria els dos protagonistes, i se supera  en els personatges, suposadament, secundaris que brillen amb llum pròpia. M'ha agradat sobretot el joc de miralls, la construcció d'una novel·la dintre de l'argument de la novel·la. 

Segons confessa l'autor sempre comença a escriure de darrera cap endavant, aquesta és la darrera/primera frase:

"Va pressentir que la gran aventura de la seva vida estava a punt de començar, tal i com ho devia haver pressentit el seu pare enmig de les esgarrifoses circumstancies que havien envoltat la seva última nit a Twisted River"

****

El anorak de Picasso

Jose Antonio Garriga Vela
Candaya Narrativa
136 pàg.

ISBN 978-84-937077-7-4

Hi ha escriptors que per mi són un valor segur, Garriga Vela n'és un d'aquests. Aquest és el seu darrer llibre publicat on revisa un relat que va publicar fa cinc anys, el que dona títol al llibre, i que a més recull quatre relats més que ens porten un altre cop al número 38 del carrer Muntaner de Barcelona, un edifici amb una llarga història al darrera, un edifici que ha viscut.

Com en les seves novel·les, barreja realitat i ficció, és difícil destriar-ne una de l'altra, però i què?  tant em fa si és cert que va conèixer Picasso quan el seu pare que era, o no, sastre li va portar un anorak que el pintor li havia encarregat vint i tants anys enrere, el que m'emociona i em complau és llegir el que escriu, les seves fantasies, els seus somnis, les seves històries i el seus records, siguin certs o no. Escriure bé com ho fa ell, és un art.

Clar que haver viscut la infantesa en un pis on es va fundar el Cau Ferrat deu ajudar a ser artista i veure cada dia al entrar a casa els forats de les bales que no van tocar als germans Badia  deixa empremta.

Un llibre fet de peces soltes que formen un conjunt, si ja heu llegit Muntaner,38, no us podeu deixar perdre aquest, i si no l'heu llegit, llegiu-lo. Llegiu-los tots dos.

****

Plaga de palomas

The plague of doves, 2008
Louise Erdrich
Traducció de Susana de la Higuera Glynne-Jones
Editorial Siruela
379 pàg.
Finalista del premi Pulitzer 2009
Llibre de l'any Publishers Weekly

El 1897, un crim va canviar per sempre la vida de algunes de les famílies que vivien a Pluto (Dakota del Nord), una ciutat de majoria blanca situada al costat d'una reserva d'indis chipewa. Amb els pas dels anys, els descendents d'aquella  tragèdia han anat creant lligams ignorant el passat comú.

En Mooshum explica velles històries a la seva néta  Evelina, ella ens conta les  seves vivències i  juntament amb els records de molts altres personatges es teixeix una història que s'allarga tot el segle XX, basculant entre el realisme màgic i la crònica històrica dels primers assentaments blancs a la zona fronterera entre els EEUU i Canadà.

Novel·la pausada, cal entrar-hi poc a poc, fer-se amb els personatges, conèixer-los de mica en mica i ajuntar les peces que semblen inconnexes, l'autora dosifica la informació que ens dona per arribar  a un desenllaç inesperat.

La recomano, tot i que no és fàcil de llegir, deixeu-vos endur per les paraules i no us decebrà.

****