Mal d'escola

Títol original: Chagrin d'école, 2007

Autor: Daniel Pennac

Traductor: Joan Casas

Editorial: Empúries

261 pàg.

A mig camí entre novel·la i l'assaig, l'autor vol retre un homenatge als bons mestres, que n'hi ha. També vol encoratjar els "mals alumnes", dient-los que se'n poden sortir, si hi posen ganes i tenen una mica de sort trobant algun dels bons mestres.

Un llibre amb altibaixos, força centrat en el sistema escolar francés, tot i que hi ha valor universals que son aplicables a qualsevol sistema.

El que m'agrada és que l'autor no té cap manía a l'hora de dir les coses pel seu nom i de reivindicar el sentit comú a l'hora d'educar i ensenyar.

Entre limones

Títol original: Driving over lemons, 1999

Autor: Chris Stewart

Traductora: Alicia de Benito Harland

Editorial: Almuzara

299 pàg

.

Entretinguda i divertida crònica de les aventures d'un anglès a la comarca de l'Alpujarra, un peculiar racó prop de Granada.

Retrat amable, a vegades fins hi tot surreal, dels petits pobles i dels seus habitants, dels cortijos i el paisatge, evidentment passat pel sedàs dels ulls d'un cosmopolita empeltat de new age.

El dia de ós

Autor: Joan-Lluís Lluís, 2004

Editorial: La Magrana

107 pàg

.

Novel·la curta, la primera que llegeixo d'aquest autor. M'ha deixat un bon gust de boca, el català en que s'expressa m'ha sorprés, l'esperava diferent, afrancesat, en canvi l'he sentit molt proper.

Bernardette torna a Prats de Molló al cap de d'uns anys de ser-ne fora, tant el seu pare com tot el poble veu de mal ull el seu retorn fa vuit anys la van fer marxar. L'ós també ha tornat després de segles de no ser-hi. La por al perill dels qui son diferents acovardeix un poble pel qual sembla que no hagin passat els anys.

Cometas en el cielo

Títol original: The Kite Runner, 2003

Autor: Khaled Hosseini

Traductora: Isabel Murillo Fort

Editorial: Salamandra

382 pàg

...

Hi ha llibres que els agafes i ja no els pots deixar. Fins que s'acaben. I voldries que que no s'acabessin mai. Aquesta és una d'aquestes històries, una història dura, explicada amb tendresa.

Hi va haver un temps que la ciutat de Kabul era un paradís per a dos nens i els seus pares. La fidelitat i l'amistat els va separar. I la guerra va acabar de reblar el clau.

Quan fallem a un amic, ens fallem a nosaltres mateixos, som nosaltres els qui ens hem de perdonar i no sempre és fàcil. Però quan te'n donen l'oportunitat no la pots deixar passar. Sigui quin sigui el preu, serà barat.

Kabul s'ha convertit en un infern, però Amir hi trobarà la redempció.

Una història que us emocionarà.

Se n'ha fet una pel·lícula d'aquesta novel·la, pel que sé, está força ben aconsseguida.

Hi ha una manera de tonar a ser bo

Per tu ho faria mil vegades

Delicioso suicidio en grupo

Títol original: Hurmaava joukkoitsctnurha
Autor: Arto Paasilinna, 1990
Traductora: Dulce Fernandez Anguita
Editorial: Anagrama
271 pàg

.

Feia temps que anava al darrera d'aquesta novel·la, havia llegit El moliner udolaire y El bosque de los zorros d'aquest mateix autor i m'havien agradat molt, aquest també m'ha agradat.

Podria semblar que amb el suïcidi no se'n poden fer bromes i menys en un pais on la taxa de suïcidis és altíssima, però Paasilinna es permet el luxe de fer-ho i al seu país és un escriptor d'èxit, fins hi tot diuen que des de la publicació de la novel·la aquesta taxa ha disminuït. M'ho crec.

Aquesta novel·la és un cant a la vida i als petits plaers que ens proporciona.

Dos homes decideixen suïcidar-se al mateix lloc, a la mateixa hora, però cap del dos aconsegueix el seu propòsit. Uneixen esforços i busquem més possibles suïcidas per, entre tots, compartir experiències i finalment morir junts. Emprenen viatge al Cap Nord però fracassen en l'últim moment, decideixen travessar Europa per a intentar-ho als Alps i tampoc se'n surten. Només els queda un lloc, Sagres a Portugal, la fi del món durant molts anys.

Aquest grup de finlandesos suïcides que travessa Europa dins un autobús, viu les més delirants aventures per descobrir que tot i que la mort era el més important en la vida, finalment no ho és tant.

De totes maneres, la mort sempre acaba emportant-se el que li pertany.

L'èxit de Paasilinna al seu país demostra que els finlandesos tenen sentit del humor i saben riure-se'n d'ells mateixos.

Una lectura fresca, àgil, divertida.

Vilaniu

Autor: Narcís Oller, 1885

Editorial: Edicions 62

236 pàg

.

Possiblement no hauria llegit Vilaniu si no hagués estat pel club de lectura i perquè vivint on visc, era gairebé un "obligació".

La novel·la del segle XIX em queda molt lluny, no només en el temps, també en la temàtica, en el llenguatge... i això que finalment l'he llegit amb ortografia fabriana, vaig intentar-ho amb una versió "original" i no me'n vaig sortir!

La part més realista de la novel·la, amb la descripció de l'ambient festiu de la vila, és la que ha fet que finalment valgués la pena la lectura, la segona part, més romàntica, l'he trobat .. això, massa romàntica i de fulletó, massa segle dinou.

No vull pas treure mèrit del paper de Narcís Oller en la literatura catalana, el té i els estudiosos ho deixen clar, però per a mi, que llegeixo per plaer, les novel·les d'Oller no m'agraden, el llenguatge és, per al meu gust, excessivament carregat, excessivament adjectivat, excessivament excessiu.