La increïble història de... La tieta terrible

FITXA
=====

Títol: La increïble història de... La tieta terrible
Autor: David Walliams
Il·lustrador: Tony Ross
Edició: Montena, 2015
Edat: 8-12 anys
Temàtica: humor, amistat, solidaritat, superació personal, lluita per la supervivència.


RESSENYA
=========
Un altre llibre de David Walliams que ens fa gaudir amb una història engrescadora, amb gran sentit de l’humor i personatges inoblidables.

La història...

L’Stella és una nena aristòcrata, educada, curiosa, ingènua, tendre i entremaliada, que veu la seva vida abocada al desastre quan ha de conviure amb la seva tieta Alberta, una donota monstruosa, vulgar i dominant, que odia la seva neboda.

Viuen a Saxby Hall, una mansió senyorial que ha pertangut a la família des de fa segles, i de la qual l’Stella n’és l’hereva. Però la tieta Alberta està disposada a totes les maleses i estratagemes més cruels i hilarants per tal de quedar-se la casa i desempallegar-se de la nena.

L’Stella només compta amb l’ajut del Sutge, un fantasma que viu dins les xemeneies de Saxby Hall. Aquest amic especial la protegirà de les envestides salvatges de la tieta i li salvarà la vida.

De què tracta...

M’encanta Walliams perquè toca de manera brillant, directa i, aparentment, senzilla temes complexes. Sap explicar-los als infants de manera entenedora i sense moralitzar.

En aquesta història, l’autor s’atreveix amb la complexitat de les relacions humanes entre persones de classes socials diferents. L’Stella pertany a una família rica mentre que el Sutge és orfe i s’ha criat en un orfenat.

Els dos personatges aprenen a valorar les virtuts de l’altre i s’ajuden. L’amistat que neix entre ells supera les diferències que els separen, tot i l’educació tan contraposada que han rebut.

L’autor posa en boca de l’Stella la frase següent: “Ara sé que no importa que t’hagis criat en una casa d’orfes o en un palau. En realitat tots som iguals”. El Sutge, per la seva banda, conscient que la ingenuïtat de la seva amiga la fa vulnerable davant la villana Alberta, li aporta l’experiència d’una vida de misèria, i li dóna el consell següent: “Cal ser dur per sobreviure”.

Al llarg de la novel·la, l’Stella aprendrà a creure en si mateixa i a valdre’s per ella mateixa. Superarà les adversitats i descobrirà el sentit de la seva vida i trobarà el seu lloc al món.

La influència de Roald Dahl

És coneguda la passió de David Walliams per la literatura del mític Roald Dahl. Els personatges entranyables de l’Stella i la tieta Alberta guarden paral·lelisme amb els personatges de Dahl, la Matilda i la cruel directora de l’escola, la Srta. Trunchbull.

Walliams treballa el binomi tendresa-crueltat amb la filigrana narrativa de l’humor per tal de fer arribar el seu missatge crític. La tieta Alberta, com la Srta. Trunchbull, són terrorífiques, però de tan extremes i absurdes resulten una caricatura divertida, alhora que eficient, per representar literàriament el binomi.

També m’entusiasma la varietat de recursos de Walliams -alguns d’influència Roalhdaniana— per fer riure els infants. Per exemple, els comentaris que el narrador vesa sobre la història; s’hi fica per donar-hi l’opinió i resulta força divertit. O la carta de queixa que apareix annexada al final de la novel·la. La carta, escrita per Raj, el personatge quiosquer de Walliams que apareix a totes les novel·les, s’adreça als lectors per denunciar que l’autor l’ha marginat d’aquesta història, i demana la col·laboració ciutadana perquè signi a favor de que ell sigui tingut en compte i incorporat en el repartiment del proper llibre.

Conclusió

Una història tendre, farcida de moments inoblidables, amb frases que emocionen, habituals de Walliams per tancar les històries, com les que diu el Sutge al final de la novel·la: “Tothom ha de fer-se gran. [...] Promet-me que encara que ja no puguis veure la màgia del món amb el teus ulls, hi creuràs en el fons del teu cor”.

Una novel·la amb el gran sentit de l’humor de sempre, marca de l’autor, absurd i divertidíssim, que s’encarna amb màxim esplendor en Gibbons, el majordom ancià de Saxby Hall, que tant pot regar el sofà, planxar les plantes o rostir el pollastre al motor del Rolls Royce.

La increïble història de... Un amic excepcional

FITXA
=====
Títol: La increïble història de... Un amic excepcional
Autor: David Walliams
Il·lustrador: Quentin Blake
Edició: Montena, 2014
Edat: a partir de 7-8 anys
Temàtica: humor, amistat, solidaritat, bullying, maltractament, crítica social i política


RESSENYA
=========
La Chloe és una nena de bona família, acostumada, però, a que la seva mare i la seva germana no la tractin bé. A l’escola tampoc s’hi troba a gust perquè un grup de nenes li fa bullying. Així és que la Chloe té un refugi infal•lible: la seva imaginació. Li agrada escriure històries, i aquesta curiositat per imaginar la vida d’altres persones l’empeny a conèixer el Sr. Ferum, un vagabund que viu al carrer i que fa molta pudor.

La Chloe i el Sr. Ferum es fan amics i inseparables. Tots dos se senten sols i troben, l’un en l’altre, comprensió i companyia. L’amistat que comparteixen es important perquè els ajuda a retrobar la felicitat que han perdut.

David Walliams, l’autor de literatura infantil i juvenil més llegit d’Anglaterra en l’actualitat, ha escrit una novel•la divertida que tracta temes delicats com el maltractament infantil i la relació dels infants amb persones desconegudes.

Destaca i molt el missatge cru del relat, que aconsegueix atrapar al lector infantil gràcies a una combinació original d’humor escatològic i tendresa. La història manté el lector expectant capítol rere capítol mentre li aporta elements per reflexionar sobre els fets que marquen la vida de la protagonista.

Una novel•la d’estil àgil i directe que narra amb tendresa intel•ligent i cruesa poètica. La crítica compara amb encert David Walliams amb Roald Dahl, precisament, ídol de la infància de Walliams i un dels escriptors més importants del segle XX. Curiosament, Quentin Blake i Tony Ross, il•lustradors dels llibres de Walliams, també ho van ser de Roald Dahl.

Zona Zombi 9: Missió a Nova York

FITXA
=====
Títol:
Zona Zombi 9: Missió a Nova York
Autor: Peter Walker
Il·lustrador: Bié
Edició: Baula, 2014
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures esbojarrades, zombis, espies, humor


RESSENYA
=========
Éssers mutants, agents secrets, zombis, científics, traficants, criatures infernals, depredadors, mutants. I entremig de tant monstre i tanta fauna extravagant, un grup d’adolescents, la Colla AZ, nois i noies aparentment normals, que tenen habilitats extraordinàries. Són experts en el combat per a l’aniquilació d’aquests éssers monstruosos, amb l’objectiu de salvar la humanitat de l’extinció.

Divertida, vibrant, de lectura ràpida, plena de situacions delirants i amb uns diàlegs irònics i enginyosos. El capítol número 9 de les aventures de la Zona Zombi succeeix a la ciutat de Nova York. La narració arrenca amb to i acció cinematogràfics, i la trama enrevessada es desplega divertida a cop d’acudit i d’aparicions estel•lars de personatges absurds i estrafolaris.

Destaca a nivell estètic el joc de canvi de tipografies. És present al llarg de tota la novel•la. Estratègia de l’impacte visual, intermitent i constant, per captar l’atenció dels lectors, nens i nenes ‘zapping’, que tenen una mirada molt ràpida, però poc profunda i de poc anàlisi.

En aquest cas, una estratègia coherent amb una història que es construeix a l’estil de la sèrie d’animació L’inspector Gadget: sorpreses il•limitades; personatges surrealistes; i un ritme narratiu vertiginós. Pur entreteniment, efectiu pel foment de la lectura, sense cap pretensió educativa ni per a la reflexió.

Las aventuras de la bruja Fritanga

FITXA
=====
Títol: Las aventuras de la bruja Fritanga
Autor: Xan López Domínguez
Il·lustrador: Xan López Domínguez
Edició: Edelvives, 2014
Edat: 9 anys
Temàtica: mons màgics, mags, encanteris, amistat


RESSENYA
=========
Las aventuras de la bruja Fritanga és un viatge al món dels mags i de les bruixes. La societat està dividida en un dues categories socials: els Mags Inferiors i els Mags Superiors. La bruixa Fritanga, que pertany a una de les subcategories més inferiors de la classe dels Mags Inferiors, gaudeix, però, d’un estatus de mediadora que li permet entrar als castells dels Mags Superiors.

Fritanga és la protagonista d’una història d’amistat i generositat en què la bruixeta vola arreu cercant la solució al problema del seu amic, el mag Renglong. El mag es fa a sí mateix un conjur per convertir-se en un tipus alt i atractiu, per agradar a l’acròbata Zaqueu Zara de qui està completament enamorat. Però el conjur el converteix en un gegant i l’acròbata l’ignora completament. Fritanga decideix ajudar-lo a recuperar la grandària normal. Visita els Mags Superiors en busca d’una solució i desfer el conjur.

Escrita i il•lustrada per Xan López Domínguez, la història tot just es presenta com la porta d’entrada a un món fantàstic que s’insinua complex, i en què s’hi intueixen petites i complexes trames de relacions entre els mags, les bruixes i els animals que hi conviuen, sense aprofundir-hi.

Escrita amb un estil directe i ric en detalls, els personatges, polidament definits, commouen i entendreixen. Argumentalment, la història avança lleugera cap a un final bonic però obert, que pot no satisfer a tots els lectors.

Les il•lustracions de l’autor embelleixen la història. Aporten riquesa visual i omplen el conte de llum, màgia i color.

La pregunta del elefante

FITXA
=====
Títol: La pregunta del elefante
Autor: Leen van den Berg
Il·lustrador: Kaatje Vermeire
Edició: Barbara Fiore, 2013
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: amor, empatia, gestió i comunicació de les emocions, descobrir el món.


RESSENYA
=========
“Como cada año todos se reunieron en lo alto de la colina”, així comença la història de La pregunta del elefante. Reunits tots, animals, arbres, la mar, el sol, les estrelles, fins i tot, la Blancaneus, junts miren de trobar la resposta a la pregunta que enguany fa l’elefant i que és molt difícil: Com es pot saber si s’estima algú?

Un a un, van explicant què senten estimant i sent estimats. La formiga, que dirigeix l’encontre, va per feina; només l’interessa progressar, i sembla que les qüestions amoroses no l’importen gaire. Però en acabar la reunió comença a sentir-se molt sola. En certa manera, l’experiència d’haver escoltat els sentiments dels altres l’ha transformat.

Aquesta història emotiva i meravellosa té la gràcia d’iniciar els més petits en la reflexió sobre el fet d’estimar, i de que no hi ha una sola manera de fer-ho ni de sentir-ho. El conte evidencia que cada persona viu l’amor segons la seva experiència i circumstàncies, i que totes les maneres són vàlides si estan basades sempre en el respecte. La pregunta del elefante també atrapa els adults que es retroben amb la vessant generosa de l’amor, amb el que implica de donar i rebre.

Escrita per Leen Van Den Berg, la història es construeix delicadament des de la poètica i les paraules sàvies. Presenta un món màgic i una mica misteriós en què la naturalesa, els animals i les persones conviuen en igualtat perquè, de fet, són iguals, tal i com es demostra en l’expressió dels seus sentiments.

Les il•lustracions de Kaatje Vermeire desborden delicadesa en els detalls, textures i barreja de motius i personatges. En general, plans i de tons suaus, els elements del dibuix no destaquen a penes uns sobre els altres. Es mostren amb sensibilitat, però també s’esdevenen com un rebombori d’éssers molt diferents, que acudeixen en massa a la reunió dalt del turó, i que demana temps i delit per a ser mirats i descoberts.

Altres treballs destacats de Vermeire són La Señora y el Niño (BFE, 2009) i Otar (BFE, 2011).

Karl y la torre misteriosa

FITXA
=====
Títol: Karl y la torre misteriosa
Autor: Junzo Terada
Il·lustrador: Junzo Terada
Edició: Barbara Fiore, 2013
Edat: 3-4 anys
Temàtica: creixement personal, conte d’animalets, mons fantàstics, horari endreçat en l’alimentació infantil


RESSENYA
=========
El petit Karl viu en una ciutat en què la campana daurada de l’estrany campanar sona sempre a les mateixes hores. Així, els habitants de la ciutat saben quan és l’hora de menjar. Misteriosament, un dia la campana deixa de sonar i el petit Karl, que és molt curiós i aventurer, és l’únic que s’atreveix a enfilar-se dalt del tot del campanar per descobrir-ne el misteri.

Al final, en Karl resolt el misteri. Tot i així, es trobaria a faltar satisfer una altra curiositat argumental: l’expectativa creada sobre la realitat fantàstica oculta dalt la torre que en karl també descobreix quan hi arriba.

Karl y la torre misteriosa és un conte suau i dolç, com un petit pastisset, amb un missatge contundent que s’explica de manera directa i senzilla.

Junzo Terada ha escrit i il•lustrat aquesta història sobre la curiositat que empeny els infants a explorar el món sense por. A través del protagonista, Terada convida als petits lectors a portar endavant els seus somnis i desitjos, a creure en ells mateixos i en les seves possibilitats, a donar satisfacció a les seves ganes de descobrir el món i de comprendre’l.

Les il•lustracions molt bàsiques desprenen tendresa. Amb colors suaus i formes arrodonides, Terada inventa ambients dolços i amb molta llum, en què els animalets de la història poden sentir-se confortables. Molt de l’estil nipó, els dibuixos desprenen nostàlgia, tant els colors i les textures, evocant l’estètica dels anys 50.

Al Japó, Karl y la torre misteriosa es va convertir en una sèrie infantil de televisió amb molt èxit. La sèrie va comptar amb la participació del mateix Junzo Terada que va crear-hi els personatges i els caràcters televisius.

Els Savage

FITXA
=====
Títol: Els Savage
Autor: Matt Whyman
Il·lustrador: -
Edició: grup editorial 62, 2013
Edat: crossover (joves i adults)
Temàtica: novel·la thriller juvenil, descobrir amb l’adolescència, valors familiars, tradició, identitat, antropofàgia


RESSENYA
=========
Els Savage és un thriller en què els mecanisme del misteri atrapen el lector/a des del primer moment. Escrita amb un llenguatge directe, la trama de la novel•la avança àgil alhora que manté el lector interessat i en alerta respecte una particularitat d’aquesta família aparentment ‘normal’: una dieta alimentària rica en carn..., HUMANA.

Socialment, els Savage són una família tan respectable com qualsevol altra. Són sis: el matrimoni Savage, en Titus i l’Angelica, decidits a mantenir la unitat familiar a qualsevol preu; la Sasha, la filla gran i adolescent, enamorada d’en Jack, un noi fantàstic amb només un petit defecte: és vegetarià; l’Ivan, el mitjà, amb una visió peculiar del bé i del mal, és capaç de portar una guillotina de dits a l’escola i intentar provar-la amb els companys; la petitona és la Katya, un bebè preciós que encara no parla, excepte per dir la paraula ‘carn’.

L’avi Oleg, pare d’en Titus, és el responsable de la tradició carnívora dels Savage. Inspirat en un fet real documentat, la ficció relata que l’avi Oleg va haver de menjar carn humana durant el setge de Leningrad, a la Segona Guerra Mundial. Després, emigrat a Londres, va traspassar l’hàbit al seu fill Titus en considerar la carn humana rica en propietats saludables especials.

A la novel•la hi ha crims però poca sang. L’autor, Matt Whyman, es recrea més aviat poc en descripcions i deixa que sigui la imaginació del lector la que treballi i li procuri imatges d’allò més explícites.

L’humor negre de Whyman es reconeix a la novel•la, sobretot, a través del personatge del fill mitjà que entén l’assassinat de persones amb la mateixa quotidianitat de qui va a comprar vianda al supermercat.

La segona part de Els Savage ja és a la cuina. Promet ser tan impactant com la primera en contraposar els valors positius d’una família estructurada amb el crim i l’antropofàgia. Per als Savage, la família reunida al voltant d’una taula compartint un festí de carn humana és el llegat que la manté unida. Per als patriarques dels Savage l’assassinat és legítim quan la fi justifica els mitjans.

Chispas

FITXA
=====
Títol: Chispas
Autor: Antonio Skármeta
Il·lustrador: Maria Espluga
Edició: Edebé, 2013
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: infantesa difícil, pobresa, lliçó de vida, esperança


RESSENYA
=========
El famós escriptor xilè Antonio Skármeta relata a Chispas el dia a dia d’un nen que viu amb el seu pare en circumstàncies difícils. El pare és a l’atur, i la pobresa ha allunyat el nano de la seva mare.

Malgrat les dificultats, Chispas, que és com es diu el nen, no es resigna. Ajuda al seu pare fent petites feines per tal de portar algunes monedes i menjar a casa. Viuen en una modesta i lúgubre habitació.

El relat d’Skármeta convida a reflexionar sobre la felicitat i l’esperança; sobre quines coses de primera necessitat, enfront de les coses materials, necessiten les persones per ser felices. El llibre comença amb una frase que vindria a resumir el missatge de la novel•la: “Era un chico tan pobre y tan alegre que todo el mundo le parecía rico y triste”.

L’esperança d’una vida millor està representada en la vivesa del color groc. El lluminós groc de Els gira-sols de Van Gogh que li mostra la mare que és mestra de dibuix.

En el llibre, les il•lustracions de Maria Espluga aporten llum. De vius colors, contrasten amb el rerefons d’incertesa que impregna la vida d’aquest nen lluitador.

Mis 10 primeros cuadros

FITXA
=====
Títol: Mis 10 primeros cuadros
Autor: Marie Sellier
Il·lustrador: -
Edició: Océano, 2012
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: art, pintura, joc pedagògic


RESSENYA
=========
El segell Océano Travesía compta amb un variat repertori de títols en què la difusió de l’art i el descobriment de nous mons n’és la finalitat. Molts d’aquests àlbums en format tapa dura són publicacions concebudes com a recolzament a la tasca dels docents: obres educatives per a estudiants de tots els nivells, des de preescolar a universitaris.

Océano Travesía presenta àlbums dedicats a la pintura, a les matemàtiques, a la ciència, amb una edició i maquetació molt cuidades.

En el cas del llibre que centra aquesta ressenya, Mis 10 primeros cuadros, proposa un joc pedagògic. A través de petits orificis a les pàgines, s’observen els detalls d’alguns dels quadres més famosos, com la Gioconda, de Leonardo da Vinci, o La nit estrellada, de Vincent Van Gogh. El text que ho acompanya planteja incògnites sobre la pintura que s’amaga darrera la pàgina. És un text fet de preguntes i pistes que aconsegueix estimular la curiositat per descobrir la pintura que s’amaga rere els orificis.

En passar la pàgina, es descobreix la totalitat de l’obra pictòrica, i una breu descripció formal dels elements que il•lustren el quadre. Alguns dels textos fan petites concessions a la fabulació, i juguen a recrear el que podria ser l’apunt o embrió d’una història, amb els personatges que hi apareixen.

Personalment, considero que el contingut d’aquest text és un punt feble en el concepte de l’àlbum. És un text bàsicament descriptiu que, des del meu punt de vista, no provoca un diàleg íntim amb el quadre. El text no apel•la a que el lector descobreixi quins sentiments li desperta la visió del quadre, o que s’interrogui sobre la temàtica que interessa a l’artista, per posar dos exemples.

Un joc pedagògic interessant per l’expectativa que generen els orificis, però que, posteriorment, no busca la participació activa del lector en el gaudi de l’obra.