Ecotendències Cosmocaixa

El dimarts 12 de març vam ser a Cosmocaixa, participant en l'espai de debat Ecotendències. Hi érem per presentar un projecte de recerca sobre horts urbans, projecte desenvolupat per la Vanessa Prades i jo mateix. Però aquest post no és per parlar del projecte en concret, esperarem que editin el vídeo de la presentació, que serà en els propers dies. Aquí voldria parlar de l'acte en el seu conjunt, no tant per fer-ne un resum, sinó per llançar-ne una reflexió.

Es varen presentar deu projectes relacionats amb l'Alimentació, la Salut i el Medi Ambient, entre els quals el nostre, que va presentar la Vanessa. Eren projectes molt variats, tots ells innovadors, que podeu consultar aquí.

Havent fet les presentacions, es va dedicar mitja hora al debat. Un debat dinamitzat pel moderador de l'acte, en Josep Mª Montfort, director general de l'IRTA. El debat en sí no va resultar massa reeixit, probablement per la manca de temps i la gran amplitud dels temes a tractar. Ara bé, sí que van aflorar elements polèmics, es van assenyalar contradiccions en alguns dels projectes, i es va qüestionar el seu caràcter alternatiu. Alternatiu no tant en el sentit de ser diferents o creatius, que ho éren, sinó pel fet de representar o no projectes generalitzables, que suposessin una alternativa social.

Un dels ponents, coneixedor de la realitat nord-americana, opinava que anàvem cap a una societat dual, americanitzada, on els valors i les pràctiques alimentaries aniríen lligades a la clase social. És a dir, entenc jo, que venia a dir que molts dels projectes allí presentats es dirigien més a una classe benestant o petit-burgesa que no pas a la població general. O sigui, en qüestionava el seu caràcter d'alternativa.

És una llàstima que es va acabar el temps del debat, perquè aquest era un dels nuclis de la qüestió. La qüestió sobre l'alternativa socio-econòmica, és clar. Éren aquells projectes alternatius, socialment i econòmicament parlant? Apuntaven a un canvi real, generalitzable? I si no, què significaven?

Afontar un debat d'aquestes característiques requereria plantejar-lo partint d'una dicotomia o gradient essencial: allò material o econòmic, i allò cultural o simbòlic. Eix important, necessari a tenir en compte, de cara a ubicar més adequadament els objectius de cadascun dels diferents projectes, i alhora legitimar-los tots ells com a útils en la construcció d'aquesta alternativa que tots anhelem.

A què ens refererim, més exactament? Quan en aquest anterior post comparàvem les impressores 3D i les plaques solars fotovoltaiques amb els horts urbans, partíem d'aquesta distinció bàsica: què tenen aquestes tres experiències de simbòlic o cultural, i què ens ofereixen a nivell material o econòmic. Allà deduïem que el valor autoproductiu -simbòlic- era present en els tres casos; ara bé, en l'àmbit de l'econòmic i material, l'hort urbà no representava una alternativa autoproductiva generalitzable, capaç de proporcionar una producció agroalimentària per a la major part de la població. La seva raó de ser residia sobretot en el potencial simbòlic. Cultivant, els hortolans assajaven una alternativa socio-econòmica que materialment encara no estava preparada per generalitzar-se. La innovació i l'abaratiment de la tecnologia, aquí, marcaven un tempo que calia respectar.  

Nosaltres vam trobar a faltar aquest element en el debat d'Ecotendències. Al nostre entendre, tots aquells projectes ens parlaven de l'Alternativa, però cadascun a la seva manera. Que el menjar ecològic sigui més car que el convencional, o que dinar en un restaurant Slow Food sigui prohibitiu per a la butxaca d'un aturat, ens està revelant la dificultat que tenen aquests projectes per representar l'alternativa econòmica que necesitem. Ara bé, no significa tampoc la seva invalidació. També apunten a una nova societat, però potser ho fan des de l'àmbit cultural, a l'hora de difondre valors, assajar alternatives de consum, altres formes de producció, relacions socials solidàries, sostenibilitat ambiental... que ara per ara no sabem com materialitzar-ho a tots els estrats socials, i a totes les societats humanes d'aquest planeta.