FELICITATS PEP!!!

I ELS REIS VAN ARRIBAR....

Avui us explicaré una història que em fa molta il·lusió compartir, però que no té a veure amb el blog o si...perquè parlo de mi...i de La Llacuna (LLANNACUNA= Llana+Anna+La Llacuna).

En l'anterior post vaig parlar de lo nerviosos que estàvem perquè venien els Reis d'Orient...doncs vam anar cap a l'esperada cavalgata,  el Nil i el seu inseparable amic Pau, amb la banda del poble (no podia ser d'una altre manera!) acompanyant els Reis cap a la plaça per escoltar el seu discurs anual.

 

La cavalgata va ser molt lluïda, un cop érem a la plaça  vem escoltar atentament els tres discursos dels Reis.  El Nil (que és un seguidor incondicional del Rei negre) em diu:

- Mama avui vull que vingui a casa el Rei Blanc....

i jo li contesto,

- Ostres Nil això no es pot triar, hi ha molts nens i nenes i els tres reis s'han de repartir la feina. Segur que vindrà, però no sabem quin...

- Si ja, però aquest any no sé perquè m'agradaria el blanc, com que l'any passat va venir el negre...

 

I  ves per on, després de sopar una mica, truquen a casa i es presenta el Rei blanc....però aquest any sort en vem tenir dels patges, perquè el pobre Melcior  va venir tant afònic que no podia ni parlar....i el Nil li diu:
- Ha vingut el rei que jo volia!...  saps una cosa?  el meu pare està treballant....jo li donaré els seus regals...
- i el seu pare li contesta (baixet, sense cridar per culpa de la terrible afonia que tenia) ostres Nil quin pare més treballador que tens!

 

A la matinada, quan va arribar el seu pare cansat de tant treballar.......el Nil li diu

-Papa saps que ha vingut el rei blanc? T'ho has perdut, però no et preocupis jo t'he guardat els teus regals! eren les dues de la matinada...

 

És increïble el que fa la il·lusió, oi?  i si durés tota la vida!



Nil

Fa uns dies que tinc el blog preparat, el disseny, els colors, els blogs que segueixo....

Si veieu el meu llistat de blogs veureu que són originals, creatius, àgils, actuals, propers, entranyables, plens de colors, tots i cadascun d'ells són especials per algun motiu o altre i per tant comprendreu ràpidament els meus dubtes de fer la primera entrada... 

Al Pep (al meu company, amic, confident, amor...) cada vespre li deia,  has vist què he fet de nou?, has vist que bé ha quedat? t'agrada? tu com ho posaries? i així anar fent... i no trobava el moment de fer la primera entrada.  Em deia....potser després de Nadal perquè soc molt nova i no sé fer motius de Nadal...(tot i que la Cristina de my world of wool s'hi esforça molt!  gràcies bonica!). Potser el primer dia de l'any......potser quan hagi acabat aquesta manta que estic fent ....potser , ...no sé, no sé. Però ara ho he vist clar!!!

Avui el Nil fa 5 anys!!! i el Pep i m'ha dit: ANNA AVUI ÉS EL DIA!!!.
Per tant i dedicat al nostre fill comencem!.

Espero que aquest sigui un espai on ens trobem de tant en tant, poguem compartir projectes, aprendre i sobretot disfrutar i relaxar-nos llegint-nos als vespres a aquelles hores que els petits de casa ja dormen i trobem una estona (que ens la treiem de dormir) per mirar, llegir, admirar, inspirar-nos i en definitiva somiar.

Em fa molta il·lusió aquest petit racó.

 

preparats.....

llestos......

jaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!

Doncs som-hi!!!.