Rebequeries

L'obliqüitat del trau dels ulls -tan blaus- desmenteix el somriure. Vull dir que alguna tristor aparentment oculta ha hagut de planar per la jove vida d'aquest home de la foto fins al punt d'imprimir-li l'experiència delatora en la part més delicada de les faccions. Ja es diu, que els ulls no menteixen. I no cal ni dir que el resultat és ben seductor. Em fa vergonya confessar-ho, no fa bé per a una dona de mitjana edat, però el ben cert és que l'adore.

Observe la imatge en primer pla a la pantalla, mentre intente escriure uns versos mediocres -sempre m'ho semblen, els meus, versos mediocres com la vida mateixa, la meua-. I m'indigna força que m'importe molt més el fet de no tenir ara aquest rostre ben a prop, que la preocupació per l'abisme a què l'atur ha abocat tantes persones, la repressió policial que ens vexa amb violència arrogant, el feixisme que s'ha instaurat ací i allà com una actitud d'allò més normal en la classe política, que balla movent els peus cada cop més de pressa al so dels trets que els mercats li disparen, ufanosos.

Però jo, ara i ací, vull la seua carn. I la pell i els cabells i l'olor del cos. Vull la seua veu greu parlant-me a cau d'orella, articulant els mots amb una tènue tremolor de fons tan delatora de la seua fragilitat com la inclinació dels ulls tristos. Ho vull com quan un xiquet vol la seua unça de xocolata, la seua volteta a la fira, la seua nina, el seu videojoc. Ara i ací, amb totes les energies posades en l'intent d'eixir-se'n amb la seua, la ploralla, els crits, la rebequeria concentrada en els peus rabiosos que colpegen sorollosament el terra. Fins i tot quan sap que avui no toca ni l'unça de xocolata, ni la fira, ni la nina, ni el videojoc. Que probablement no toquen mai. Que si se'n passa de la ratlla se n'anirà al llit sense sopar.

Mentre desa la llibreta al cofret on sol guardar-la, Sílvia prem les barres i respira fondo. Ha escrit el text a rajaploma. Avui no és un dia on la prudència i l'esperit pràctic tinguen molta cosa a dir. Que callen. Abans d'anar al llit, desconnecta l'ordinador, no sense abans haver fet una última ullada a la fotografia de l'home.