Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Al Tall. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Al Tall. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de juny del 2013

Concert d'homenatge a l'Estellés


Cartell del concert

         El passat dissabte, 15 de juny, vaig anar al concert que organitzava Escola Valenciana, com a acte de cloenda de les Trobades de l'any 2103, que sota el lema "La veu del teu poble", han tingut lloc enguany al llarg de tota la geografia del País Valencià. El concert va tenir lloc al Teatre "Tívoli" de Burjassot, i va comptar també amb el suport de l'Ajuntament del poble natal de Vicent Andrés Estellés, dins dels actes de l'Any Estellés, que és una iniciativa de l'esmentat consistori per commemorar el 20è aniversari de la mort del poeta.

         Vaig arribar al teatre un poc abans de les 19 hores, en que estava previst començar el concert. Allí a la cafeteria em vaig trobar a Josep Aparicio "Apa", l'artista del meu poble recentment guardonat amb la Insígnia d'or de Godella. Vam estar raonant dels darrers actes en els que havia actuat, com ara en la "V Nit dels Palmitos Blancs", a la que no vaig poder anar a causa del meu treball. També havia estat, segons em va contar, en una mena de "perfomance" que feren pels carrers de Rocafort amb motiu de que el seu ajuntament havia aconseguit acabar amb el dèficit que anaven arrossegant dels darrers anys.

         Em va presentar alguns coneguts seus del món del cant i de "la faràndula" en general, i anàrem a agafar lloc per veure l'espectacle, encara que l'assistència no va ser massa nombrosa, potser perquè va coincidir també amb la jornada de mobilitzacions que havien convocat els sindicats, i que sempre pot minvar els possibles espectadors d'actes com aquest, que sempre assoleixen un tarannà reivindicatiu, com no pot ser d'una altra manera, si veiem la situació de la nostra llengua en l'actualitat.

         El concert va mamprendre amb una mica de retard (com sol passar), i va ser precedit pels parlaments de Jordi Sebastià, alcalde de Burjassot, que va donar la benvinguda als assistents, convidant-los a les celebracions de l'Any Estellés que encara falten,Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, que va fer un breu repàs de les Trobades 2013, que han estat tot un èxit de participació, i que amb la Trobada del Camp de Morvedre, que es celebrava també el mateix dissabte a Faura, i el concert del "Tívoli", tancaven el curs d'enguany. Després va tenir unes breus paraules d'agraïment Carmina Estellés, la filla del poeta, en nom de tota la família.

         A continuació va començar el concert, que reunia a diversos músics i cantants valencians que han musicat part de l'obra estellesiana. La veu esgarrada de Miquel Gil, que va cantar algunes de les cançons, sobre poemes del poeta de Burjassot, que va fer per a l'obra "Poseu-me les ulleres", i que vaig veure també en aquest mateix teatre fa algun temps. Aquesta és la meua preferida:


         La proposta "Sis veus per al poeta", de la que ens feren un tast Eva Dénia, Merxe Martínez i Mª Amparo Hurtado. El cantant Tomàs de los Santos i el guitarrista Borja Penalba, que en un accidentada actuació (per motius tècnics), ens feren alguns dels temes que formaran part del seu primer disc en conjunt, titulat "Dones i dons", i de les que vull destacar la darrera que interpretaren (una vegada solucionats els problemes del so), que duu per títol "Homenatge Anònim XV", i que és un poema del Volum 7è de les Obres Completes d'Estellés (això vaig entendre almenys). Ja per finalitzar, va actuar el músic Ximo Caffarena, que també va ser fa uns quants anys un dels components del grup Al Tall, i que me'n recorde de quan venia als assaigs que feien a casa dels meus pares, de "Ball a Banda", projecte del que va ser un dels principals impulsors, donada la seua condició de músic amb formació de banda (saxofonista). Va presentar alguns dels poemes d'Estellés que ha musicat recentment, amb l'acompanyament d'Aina Sanç, Quim Sanç, i Teresa Segarra (la companya d'Apa), que va tancar el concert amb "L'u i el dos", interpretant l'homenatge que al seu dia li feren al nostre poeta. Vull destacar, per insòlita, la cançó que va fer Ximo Caffarena sobre el famós poema del pimentó torrat, amb uns arranjaments que ens transporten a aquells anuncis radiofònics dels anys seixanta. Ací la teniu:


         I res més, "Pepito" va estar assegut al meu costat tot el concert, del que també vull destacar els magnífics audiovisuals, dels que gaudírem mentre es feia la transició entre uns artistes i uns altres.  En acabar el concert, encara em va presentar uns quants amics seus, dels que destacaria el poeta Carles Cano, a qui ja tenia ganes de conèixer, i que col·laborarà amb ell al proper espectacle "Cançons i Poemes" (Homenatge a Vicent Andrés Estellés) al Teatre Micalet de València, el proper 28 de juny a les 20,30 hores.

***     

divendres, 14 de juny del 2013

El "cantaor" Josep Aparicio "Apa" va rebre la insígnia d'or de l'Ajuntament de Godella.


Josep Aparicio "Apa", l'autèntic protagonista de la nit (Fotos: Andreu Garcia)

         Quan el passat 25 de maig, el Grup de Danses "El Poblet" va lliurar el seu II Guardó, a l'escriptor del nostre poble Vicent Alonso, Teresa Segarra em va comunicar que al seu company Apa (el més important dels artistes que actualment tenim al poble) li havien atorgat la Insígnia d'or de l'Ajuntament, que és la màxima distinció que concedeix el nostre municipi (Godella, (l'Horta-Nord) -País Valencià-). M'ho va comunicar per si volia col·laborar a l'homenatge que li anaven a fer els artistes i els amics, i jo, malgrat que es tractava del passat divendres a les 22,30 hores, i el meu torn de treball era el de la vesprada, li vaig dir que ja m'ho apanyaria per a estar a l'esdeveniment, que tindria lloc al Teatre "Capitolio" del nostre poble.

         Teresa em va donar carta lliure per a que la meua col·laboració fos allò que a mi em semblés, i jo en un primer moment vaig pensar (basant-me en la lectura que acabava de fer a l'acte d'homenatge al Vicent), en llegir el meu poema "VEUS", del meu llibre "L'espill de l'orb", que encara que ja han passat uns anys, al seu moment li'l vaig dedicar a "Pepito", que és com nosaltres el coneguem. Després vaig mamprendre a donar-li voltes al cap (quelcom inevitable) i vaig pensar que no estaria gens malament en rememorar aquells anys de "la paraeta", que tenien els pares de l'Apa, i a més a més, estava gairebé segur de que ningú no ens ho xafaria...

         La següent idea va ser contactar amb el meu amic Francesc-Andreu García "pakiu", a qui considere una persona responsable, seriosa i molt ben preparada (i no ho dic perquè siga el meu amic...). Li vaig passar el guió del que pensava fer, i li vaig deixar ben clar, que ell tenia tota la llibertat per a fer el que volgués.

Francesc-Andreu Garcia... i jo (foto:Andreu Garcia)

         I així ho vam fer. El que ha passat després és tot un reguitzell de circumstàncies, que van mamprendre amb ser els darrers en actuar. Això va estar tot un repte, però el que hagués semblat ésser tot un gran avantatge, al remat ha esdevingut tot el contrari.

         Quan va sortir l'Eduard Marco, va fer una introducció, que ens va sobtar, i aleshores vam dir que això no es podia superar. M'estic referint a quan va dir que uns "f... de p..." (sic) de l'extrema dreta havien assassinat un estudiant espanyol.

         Després van eixir a l'escenari el grup "Al Tall", i em van deixar bocabadat quan van cantar "a capella" la cançó dedicada a Miquel Grau, i després de que el Manolo Miralles va declarar públicament que quan escolta cantar a "Pepito", s'aborrona (com diu sempre el nostre amic Ximo), van interpretar "El cant del maulets", que va estar corejat per tothom. Aleshores, li vaig dir al meu amic "pakiu", que ho teníem magre, doncs, encara no us ho he dit, ja havien sortit: el presentador (Miguel Gago), el Grup de Danses, "Els Claveles Rojos"), els alumnes de l'Escola de Cant d'estil, els músics de Jerez-Texas, la Teresa, la filla de l'Apa, el Josemi Sánchez (el versador), i no sé si em deixe algú... (No m'agradaria, però pense que tan sols mancaria l'alcalde...).

Eduard Marco (La poesia directa i autèntica...) -foto de l'Andreu-

Els "Claveles Rojos" en acció (foto de l'Andreu)

Al Tall cantant "a capella" l'homentge a Miquel Grau (foto de l'Andreu) 

El Grup de Danses "El Poblet" del que Apa és el president (foto de l'Andreu)

Teresa amb els músics que acompanyaran a Apa al seu proper concert (foto de l'Andreu)

"El Negre del Bassot", uns dels alumnes de l'Escola de Cant d'estil (foto de l'Andreu)

         Bé, i ara vull centrar-me en la nostra actuació ("pakiu" i jo). Pense que vam fer quelcom distint, i que el públic ho va gaudir i ho va valorar (sobretot els de la nostra edat)...

Arriba el meu moment... (foto: Andreu Garcia)

         Després hem vist algunes cosetes que no comprenem, com per exemple, que a totes les referències als diaris, haja estat silenciada la nostra actuació. No sé què haurà passat, però...

         Tampoc no està gens clar que, a l'única referència on sortim, la informació no tinga gens de rigor, doncs, no es pot tractar d'amics d'infantesa, a persones que es duen set anys de diferència (com és el nostre cas amb l'Apa, i això que ja ho avisàrem quan vaig dir que nosaltres, encara que semblem tan joves, ja tenim una certa edat. Però la veritat és que cal escoltar el que es parla, i si has de fer les fotos, contracta un altre que faça la crònica, o si no ho tens clar del tot, consulta-ho.

         Ja he vist la rectificació que s'ha fet de l'omissió dels "Claveles Rojos" a la crònica oficial, i pense que a nosaltres també se'ns hauria d'haver valorat d'una altra manera, i no com "amics de la infantesa", perquè sense anar més lluny, jo també li vaig fer un poema a "Pepito", i encara que no fos ta bo com el de l'Eduard i el del senyor alcalde (ho dic de veritat, eh?), ja vaig veure que els seus van restar ben ressenyats a les cròniques:

            "La poesia directa i autèntica d’Eduard Marco"  (sic)

            "Soler va pujar a l'escenari per a destacar la figura de Josep Aparicio, al que va comparar, en una poesia, al garrofer, plantat amb força en el terreny" (sic).
 

         Però pense que si l'hagueres escoltat, també podries haver fet una xicotet ressenya del meu. Ací el tens, i encara que el pots llegir al meu llibre "L'espill de l'orb" (pàg. 13), vaig canviar la darrera quarteta per a l'ocasió. (sobretot per Apa), i encara que parle en primera persona, la veritat és que no sé a qui m'estic dirigint...


         I ara dedicat a ell, un poema del meu llibre. Un llibre que, potser sense el seu suport, mai no s'hagués publicat:


VEUS


Dedicat al Josep Aparicio "Apa"
una veu prodigiosa en un País on abunda la sordesa...

Hi ha veus com trons de fortes.
Hi ha veus com pous de fondes.
Hi ha veus com nits de fosques.
Hi ha veus com rius de llargues.
Hi ha veus com mars d’extenses.
Hi ha veus com focs d’ardents.
Hi ha veus com mels de dolces.
Hi ha veus com plors d’amargues.
Hi ha veus com gels de fredes.
Hi ha veus subtils com vents...
Hi ha veus, com la de APA,
que és més que una veu.
I quan l’escoltes penses:
Si canta com els déus!


***

Francesc Arnau i Chinchilla
(Teatre Capitolio de Godella, divendres 7 de juny del 2013)


El públic entregat amb el nostre gran artista (foto de l'Andreu Garcia)

***    

Nota: Li deixe al meu amic "pakiu" la primícia (després de veure que no s'ha enregistrat en pel·lícula) de publicar una aproximació de tot el que diguérem en la nostra intervenció: 

dimarts, 28 de maig del 2013

Lliurament del II Guardó "El Poblet" a Vicent Alonso


Vicent Alonso amb el II guardó "El Poblet" (Fotos: Andreu García)
                  El passat dissabte, el Grup de Danses "El Poblet" va atorgar al teatre "Capitolio" de Godella, el II Guardó que duu el nom del col·lectiu a Vicent Alonso. Amb aquesta distinció, que van crear l'any passat, volen distingir un personatge o entitat del poble, per la seua tasca dins del món de les arts, les ciències, o de la Cultura, en general. El primer guardó va ser concedit per l'entitat que presideix Josep Aparicio "Apa", al Taller d'Història Local, i enguany han decidit fer un reconeixement públic a la figura de Vicent Alonso, per la seua obra literària (Poesia, assaig, crítica, articles d'opinió, etc.), així com per la seua dedicació a l'ensenyament, com a professor a la Universitat de València, en la Facultat de Filologia, i per la seua tasca d'agitador cultural, sense oblidar la gran qualitat humana que atresora, i que he pogut comprovar en la meua relació personal amb ell, arran de la publicació del meu llibre de poemes, del que Vicent és l'autor del pròleg.

Llegint el poema "Arbre" del llibre de Vicent "En l'aspre vent del nou món"

         L'acte va consistir en una lectura de poemes de l'autor guardonat a càrrec d'uns quants amics, entre els que em trobava, i diferents pinzellades biogràfiques a càrrec d'Eduard Marco, que es va encarregar de coordinar la part literària de l'acte. Vaig coincidir amb el Manolo Miralles, membre del grup Al Tall, que també va llegir un poema del Vicent, i a qui no tenia el plaer de conèixer personalment. I, com no podia ser d'una altra manera, tractant-se del Grup de Danses, hi hagué entre
lectura i lectura, actuacions del grup, amb cants i balls diversos, entre els que no faltaren albaes dedicades al Vicent. 

El Grup de Danses "El Poblet" en plena acció...

        Ja per finalitzar va ser lliurat el guardó, que consisteix en una litografia que representa un arbre amb les seues arrels, amb una emotiva dedicatòria dirigida al Vicent. Aleshores, va pujar a l'escenari i després d'agrair al Grup de Danses la distinció de la que havia estat objecte, i a tots els presents la seua presència, va llegir uns quants poemes dels darrers que ha fet (encara són inèdits), i que estan basats en alguns quadres de Pinazo.

Tots els que participàrem a l'acte, a la finalització del mateix

        Després va haver a la recepció del teatre un vi d'honor, gentilesa del Grup de Danses "El Poblet", i uns quants dels que havíem participat a l'acte ens acomboiaren per anar-se'n a sopar tots junts, Com tots els restaurants del poble eren plens (i això que hi ha crisi) al remat anàrem al Casino de Massarrojos, on sopàrem la mar de bé per un mòdic preu, i després férem una raonada d'aquelles que paguen la pena.

Al sopar de després, amb Pepito (Apa), Teresa i Manolo Miralles (Foto meua)

        Pròximament faré una crònica una miqueta més extensa a la meua secció "Al Sud del Gran Riu..." de la revista digital "Lo Càntich", on de tant en tant col·labore.

La "faixeta" de rnbonet de la pròxima crònica

***

dissabte, 21 de maig del 2011

Jornada de reflexió


Imatge pressa de la xarxa: Concentració a la Plaça de Catalunya

            Avui estem en plena jornada de reflexió, abans de les Eleccions municipals i autonòmiques de demà. Crec que els que més hauran de reflexionar seran els polítics, després de tot el que ha passat des del darrer 15-M:


            Però, també és veritat que als votants ens vindrà molt bé la reflexió... Què hem de fer demà? Molta gent està indignada, cabrejada, fotuda... I pensen en l'abstenció o el vot en blanc (opcions tan democràtiques com qualsevulla altra), tanmateix, crec que haurien de veure aquest vídeo, i després obrar en conseqüència:

         
             Per als que ho tenen clar, i van a anar a votar, també els vindria bé escoltar la darrera cançó del grup Al Tall. La música de vegades ajuda a reflexionar...

         
            Ací teniu la lletra, per a aquells que sou més de lletres que de música... (també ajuda, no cregueu):

ROMANÇ CONTRA CAMPS

Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.

Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.

Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.

Amb rabia i obstinació
va espentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.

TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita

Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.

Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.

Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.

Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat

La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.

Xorissos i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.

Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.

Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.

Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.

Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.

I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.

Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.

Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.

***

            Res més, ara me'n vaig a l'acampada de València. Si hi ha cap novetat ja l'afegiré a aquest "post"...


diumenge, 31 d’octubre del 2010

Poseu-me les ulleres



Totes les fotos les vaig fer anit al Tívoli.
Anit vaig anar al Teatre Tívoli de Burjassot, on la Companyia "Teatre Micalet" representava l'obra "Poseu-me les ulleres", basada en la vida i l'obra de Vicent Andrés Estellés. Ja sé que havia estat estrenada a València al mes de març d’enguany, però la veritat és que m’esperava molta més gent. No sabria dir una quantitat que s’aprope a la que hi havia, però no cal ni dir que es podria haver quintuplicat i encara haguessen restat seients buits.

Hi ha quatre personatges que es troben a una taverna de Burjassot (el poeta, el músic, el periodista i la tavernera). També s’albira al fons la taula amb la màquina d’escriure i el flexo, un espai on la néta del poeta (Isabel Anyó) ens sorprèn amb tot un reguitzell de passes de ballet clàssic i modern que encisa l’espectador.
A la taverna sempre s’escolten les anècdotes del Vicent, que ens conta ell mateix, amb les seues dèries pel sexe i per la mort... També sobre la vida. Les cançons del Miquel, que són com un miratge de les d l’Ovidi, van trencant i lligant el fil de la història, i puc dir-vos a vosaltres (no ho digueu a ningú) que el millor de la funció és la síntesi entre les imatges, la música i la poesia... Heus ací un exemple:
El Miquel Gil cantava la cançó de l’Ovidi sobre el poema “M’aclame a tu”, mentre que els actors recitaven “Assumiràs la veu d’un poble”, un dels poemes més emblemàtics de l’Estellés:

"M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.

Invoque un nom o secreta consigna,

mare de pols, segrestada esperança..."
"ASSUMIRÀS la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols..."


Mentre, a la pantalla es veuen imatges d’aquest país nostre, i també surten personatges que parlen de la seua relació amb el poeta de Burjassot.
En acabar vaig saludar els fills de l’Estellés, i els vaig lliurar el meu llibre “L’espill de l’orb”. També vaig estar raonant amb els actors i amb el Miquel Gil, un cantant inimitable al que admire. Encara se’n recordava del meu germà Pep, de quan venia amb Al Tall a assajar a la portalada de la casa dels meus pares.
© Francesc Arnau i Chinchilla
Si voleu una crònica més extensa de l'espectacle, pròximament serà publicada a la secció "Al Sud del Gran Riu..." de la revista digital "Lo Càntich".
Capçalera de la secció, obra de l'artista Ramon Navarro Bonet.