viernes, 17 de febrero de 2012

Em sento Gemma Mengual


No podría està més d'acord amb la retirada de la Gemma Mengual, no perque no cregui que és una esportista "como la copa de un pino" y que ha fet tot per un esport que no coneixia ni quisqui, sino per totes les raons que ha donat per retirar-se. Després de tenir el seu primer fill, va tornar a la sincronitzada, segurament, ella, com totes, ens pensàvem que podríem amb tot, la feina a tope, les amigues, la parella, la familía, aquella coseta nova que teníem ara a casa esperant-nos, tot era poc per nosaltres, ens han preparat per ser dones d'avui, superwoman, això és el què mola, no?
Fins que un dia dius, "tot allò que m'omplia fins ara, em feia gran i feliç, em realitza com a dona, professional, ciutadana del món, i moltes més coses, passa a no motivar-te lo suficient". El teu cos, la teva ànima, la teva ment, passa a prioritzar altres coses.... Ens costi de reconèixer però és així.
La Gemma Mengual ha publicat avui: "he dejado la natación para ser ama de casa, madre y empresaria". Justa, l'ha clavat!!! AMA DE CASA, MADRE, EMPRESARIA.... I què passa amb la Gemma Mengual nadadora, triunfadora, olímpica, model, líder???? Segurament deu haver passat per tot allò que vam passar algunes també: "tanta preparació: la carrera, els idiomes, 15 anys d'esforç, fotent-he pinyos per arribar on volies, i ara que ho tenies tot.... ho has de deixar".
Amigues, evidentment "el sacrifici" compensa, tu ja no sents el mateix per la teva feina, hi ha alguna cosa més que passa per davant de tot i a mitjes no sabem fer-ho... però el pensament, la pressa de decisió, les nits sense dormir, les "xapes" a la teva parella (que en cap moment s'ha plantejat res de tot això...) els plors, les pors, el "no me encuentro, qué será de mí ahora" HI SON. I aquest "trago" és molt dur, molt solitari i moltes vegades molt trist... però és la vida, oi?
El més important Gemma Mengual, és que siguem felices, i punt.

No hay comentarios: