dimecres, 30 de gener del 2013

Primera lectura a la Bonnemaison

Novament, la nostra sessió de Lectures al Jardí va ser un èxit. Vam estrenar local a la confortable sala d'actes de la Biblioteca Bonnemaison, que possiblement, si a la seva directora Raquel Muñosz li sembla bé, acabi convertint-se en la nova llar de la nostra iniciativa, almenys durant els mesos d'hivern.

Presentada i moderada per Rosa Mena, en aquesta nova sessió els tres autors convidats ens van portar de viatge. 


El viatge d'Albert Vilanova (Caçadors de senglars) fou temporal. Ens va portar a la perillosa foscor d'un bosc ubicat en un moment imprecís del futur. "Volia escriure simplement una novel·la d'aventures, sense més. Es tractava de desengreixar després d'una altra cosa més densa i difícil que havia escrit anteriorment. És divertit inventar-se el que passarà en aquest bosc. Inventar-se perill i posar-hi un llop quan em ve de gust, encara que jo mai m'he trobat cap".
De la mà de Franco Chiavaralloti (Si sientes el viento) vam viatjar al desert dels nòmades de Mongòlia. "Només porten a sobre el que necessiten i res més -ens va explicar Franco, qui els havia conegut de primera mà-; l'èxit de la seva existència depèn de reduir al mínim el que els hi cal per a sobreviure. Això em va impressionar".

Ezequiel Teodoro (El cuaderno negro), que es va desplaçar des de Madrid expressament per assistir a la nostra sessió, ens va portar també a un viatge en el temps a través d'un periodista que rep una informació insòlita sobre el dictador Francisco Franco. Va insistir en el que el més important és corregir una novel·la un cop acabada. "Es la meitat de la feina", ens va explicar. La primera novel·la de l'Ezequiel (El manuscrito de Avicena) va estar molt més intuïtiva, però a l'Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Barcelona va aprendre a valorar la importància de tenir una estructura ben treballada. "Ho fa tot mot més fàcil. Quan escrius a cegues tens que tornar cap enrera molts cops".

Com sempre, el debat posterior sobre la creació literària fou el principal focus d' interès. Incidint sobre la necessitat de tenir o no una escriptura prèvia, Franco Chiavaralloti va afirmar que per a ell l'escriptura era com saltar un pont amb una corda lligada als peus. "Et llances a l'aventura, però saps que no xocaràs contra el terra. La corda et salvarà. De fet, és important portar sempre les regnes del que escrius. A la gent li agrada la idea de que els escriptors som déus. Però no és cert: som com artesans creant desprès d'anys de disciplinat ofici. S'ha d'acabar amb la dictadura de les muses".

Un membre del públic li va preguntar a Franco si, atesa la musicalitat de la seva prosa, la modelava llegint el seu propi text en veu alta, com sembla que feia Flaubert. "Només al principi. Tanta poesia no podria mantindre's durant tota la novel·la. Per això la resta és més narratiu i no té el mateix to líric de l'inici. Però vaig voler començar-la amb una escena força atmosfèrica, fent servir el vent de l'estepa com a leitmotiv". A l'Ezequiel, més que llegir en veu alta, el que li agrada és fitxar-se en una imatge concreta. "Les meves novel·les són molt visuals, quasi amb tècniques cinematogràfiques. Encara que avui en dia la gent es cansa aviat i no es poden fer servir massa les descripcions, com es feia al segle XIX".
En aquest punt, l'Albert ens va avisar del perill de fer servir masses imatges estàtiques i de limitar-se a unir-les com si fossin fotos. "La narrativa viu del moviment". L' Ezquiel combat el perill de l'estatisme descrivint l'escena a mesura que avança el personatge, com si l'acompanyés en el seu caminar.

Algú del públic va preguntar per aspectes formals. "Com, quan i a on treballeu?" Els tres novel·listes van coincidir en la importaàcia de la disciplina quotidiana. "Si estàs més de dos o tres dies sense escriure es fa difícil recuper l'hàbit. El més important és fer-ho cada dia.Tan hi fa l'hora". L'Albert Vilanova ens va confessar que va escriure la seva primera novel·la els dimecres de 17:00 a 20:00h, mentre la seva filla petita feia classes de dibuix. En cadascuna d'aquestes ocasions es va proposar escriure almenys quatre pàgines.

Amb tota la raó del món, un membre del públic va comentar la impossibilitat de jutjar una novel·la complerta a partir d'un fragment. Per això el que més ens importa a les nostres sessions és el debat posterior. Es tracta de que el públic vegi de primera mà com s'escriu una novel·la, sense avaluar-la encara com un producte acabat. Tan sols com una petita mostra prometedora.


  

dijous, 10 de gener del 2013

Ja tenim autors pel proper 23 de gener


Hem triat ja els autors que llegiran un fragment de l'obra que estan escrivint per a la propera sessió de Lectures al jardí. Però, abans de res, volem donar les gràcies a tots els autors que han tingut la confiança de lliurar-nos la seva obra per tal de sotmetre-la al nostre comitè de lectura. No sempre és fàcil haver de triar entre un text o un altre. Agraïm a tots els que ens heu escrit el vostre interès per la iniciativa i us desitgem molt d'èxit en aquets projectes literaris.

Els autors que llegiran el proper 23 de gener a les 19h a la Biblioteca Bonnemaison (Sant Pere més Baix, 7) són: Albert Vilanova, Franco Chiaravalloti i Ezequiel Teodoro. Ens agradaria presentar-vos-els breument. 

L'Albert Vilanova és professor d'institut i ha estat vinculat al món editorial com a traductor de llibres infantils i juvenils. També ha redactat informes de lectura, ha preparat materials didàctics per a llibres de text, etc. Podeu seguir-lo a través del blog http://ensagradamoltllegir.blogspot.com.es, on alumnes i professors del seu institut es recomanen mútuament lectures. 

Actualment l'Albert està treballant en la novel·la Caçadors de senglars. Aquí teniu un breu resum del seu argument: un grup d'homes surten de caça a uns boscos inexplorats, fora dels murs de la fortalesa on viuen un miler d'éssers humans, amb la resta de la Terra pràcticament despoblada. Però el viatge no serà com ells esperaven i poc a poc els papers s'intercanviaran i els caçadors acabaran per convertir-se en caçats. Quines situacions viuran aquest grup d'homes perque la situació es capgiri d'aquesta manera? Ho descobrirem a la nostra sessió?

Albert Vilanova

Franco Chiaravalloti es va llicenciar en publicitat a l’Argentina i va estudiar un màster en literatura comparada a la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat amb diferents editorials com a lector i redactor. Ha publicat el llibre de contes Como un cuentagotas que se presiona suave, muy suavemente. Actualment imparteix classes com a professor de conte i novel·la a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona. 

Si sientes el viento, la novel·la de la qual ens llegirà un fragment, està inspirada en un dels seus viatges. Ubicada en el més profund d'Àsia, dins la novel·la s'entrecreuen un univers de fantasia amb la descripció realista del modus de vida de les tribus nòmades que l'autor va conèixer de primera mà. Una tarda, el vent bufa de l'Oest - senyal de mals presagis- i la mare del petit Altaan és assassinada per un genet desconegut. Desprès de passar la infantesa sota la cura de la jove Saijan, Altaan es segrestat i portat a un palau en el que aprendrà a descobrir els seus propis límits i esbrinarà que la grandesa es troba molts cops en el més elemental. Una novel·la de vent i sorra que ens ensenya que darrera la saviesa més exquisida es pot amagar l'horror.  

Franco Chiaravalloti

També ens acompanyarà el dia 23 l’Ezequiel Teodoro. L’Ezequiel, que viu a Madrid, ha treballat en nombrosos mitjans de comunicació com COPE, Europa Press i diversos diaris i revistes d’informació. En els darrers anys ha exercit com a cap de premsa adjunt del Ministerio de Fomento. Al 2011 va publicar El Manuscrito de Avicena (Ed. Entrelíneas), novel·la de la que ha venut fins el moment 6.000 exemplars. Podeu seguir a l’Ezequiel Teodoro a través dels seus comptes de Twitter o Facebook: @EzequielTeodoro,  http://www.facebook.com/ezequieljteodoro. També podeu trobar-lo al seu blog www.ezequielteodoro.es.

Actualment Ezequiel Teodoro treballa en El cuaderno negro, novel·la de la qual ens llegirà un fragment. Com veureu és una novel·la plena de de sorpreses: per fi s’ha obert un judici a l’Audiencia Nacional contra el franquisme. El periodista de El Pais, Toni Escobar, rep una estranya informació segons la qual existeixen documents que podrien demostrar que des de l’any 1946 una sèrie de caps de la Falange van mantenir segrestada la voluntat de Franco per a dominar el país, el que representaria un sorprenent canvi a la història d’Espanya al demostrar-se la innocència del dictador. Una investigació que es succeeix amb un ritme trepidant permetrà descobrir la veritat sobre el que va passar.

Ezequiel Teodoro

Què us sembla la proposta?  Engrescadora, veritat? Desprès de la lectura començarem un debat entre els autors i els assistents que segur que serà tant interessant com en les darreres sessions.

Recordeu! Us esperem el dia 23 de gener a les 19h a la Biblioteca Bonnemaison! 

diumenge, 25 de novembre del 2012

Explicant-nos en imatges


Ens hem adonat que de vegades és difícil d'explicar què és Lectures al Jardí i què ens ha motivat a promoure aquesta iniciativa. I com que una imatge és millor que mil paraules, encara més si estan en moviment, hem preparat un breu vídeo explicatiu:


Esperem que us agradi i us vingui de gust compartir-lo amb totes aquelles persones interessades en l'escriptura i la lectura que conegueu a Barcelona i els voltants.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Nova convocatòria, nou lloc, nou any


@Jordi Casañanas

A Lectures al jardí tenim forces novetats a explicar-vos. Tenim una nova convocatòria de sessió, algunes variacions pel que fa al format i un nou lloc on fer-la. Però anem a pams:

  • Ja tenim data per la propera sessió de Lectures al jardí: Serà el proper 23 de gener de 2013 a les 19h. Podeu enviar a lecturesaljardi@yahoo.com els vostres fragments de la novel·la en la que esteu treballant fins el 23 de desembre.


  • A les sessions anteriors hem vist que el més interessant és la interacció entre autors i espectadors, així que hem decidit potenciar-la donant-li més temps al debat. Per això a partir d'ara els fragments que ens feu arribar no hauran de superar les 2.200 paraules, de manera que podem allargar una mica la xerrada posterior.
  • Òbviament, i desprès de la nostra darrera experiència de “llegint sota la pluja” , per a les sessions hivernals havíem de buscar un lloc a cobert. Per maco que sigui el nostre jardí, ningú voldrà participar als nostres debats si s’està morint de fred! Per això estem molt contentes de comunicar-vos que la propera sessió de Lectures al jardí tindrà lloc a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, una de les biblioteques amb més història de Barcelona, que ha tingut l’amabilitat d'acollir-nos. Situada al carrer Sant Pere més Baix, 7 (molt a prop del Palau de la Música), la Biblioteca Bonnemaison va néixer a principis de segle i va ser la primera biblioteca per a dones creada a tota Europa. Estem molt satisfetes de poder-vos rebre el proper 23 de gener a un espai tant emblemàtic.



 @Jordi Casañanas
@Jordi Casañanas

Recordeu, esperem els vostres fragments fins el 23 de desembre i us esperem a vosaltres el 23 de gener a les 19h a la BonnemaisonFarem d'aquest lloc emblemàtic el nostre jardí.

@Jordi Casañanas

dijous, 4 d’octubre del 2012

Llegint sota la pluja....


La nostra segona sessió de Lectures al jardí  no es va celebrar justament en un jardí... Una pluja impertinent ens va obligar  a improvisar un lloc a cobert, i vam tenir la sort de poder comptar amb l'ajut desinteressat de l' Espai Jove La Fontana. El nostre més sincer agraïment a l'Erika, així com a Olokuti i Jiwar, que van fer mans i mànigues per tal que la sessió es pogués celebrar.  

Fos com fos, al final vam aconseguir tenir a cobert els nostres tres lectors, a la nostra moderadora  Rosa Mena  i a un nombrós públic. Vam comptar més de trenta persones! 


Jan Farina va començar la lectura de la seva trepidant novel·la detectivesca, Un despacho sin clientes, ambientada a l'Espanya dels quaranta. Al seu fragment van aparèixer detectius reals de nom fals, policies franquistes de bufetada fàcil i perillosos guerrillers històrics com el fascinant Quico Sabaté. Ens vam quedar amb les ganes de saber què va passar amb el misteriós encàrrec que el detectiu Pérez Moya va rebre del comissari, però haurem d'esperar a que acabi la seva novel·la. Potser al seu perfil de Facebook ens vulgui avançar algun detall a mesura que avanci a l'escriptura. 


Iñaki Marín va llegir amb gran expressivitat el seu fragment de la novel·la  La sombra del buitre, a la que a la llum del foc --però també a la llum de la física quàntica-- es va anant desenvolupant gairebé davant dels nostres ulls un flirteig il·lícit entre la pragmàtica farmacèutica Pilar Laborda i un idealista professor de física que no augura res de bo... excepte pels seus lectors, és clar.....



En darrer lloc, Jordi Fenosa va aportar un divertit canvi de registre al presentar-nos la seva extravagant senyora Von Sprüngli i el seu camaleó domèstic aficionat a la xocolata desfeta. Amb les ungles morades i el seu cabell taronja, la sorprenent dona posseeix la capacitat de desplegar les ales i revoltar pel sostre de les tavernes de pirates. Un extraordinari fragment de novel·la juvenil que ens va fer desitjar a tots tornar a la infància per tal que algú ens llegeixi aquesta novel·la abans de dormir. 

Tanmateix, i encara que com veureu per les fotografies, les circumstàncies improvisades de la bicació ens van obligar a un canvi de sala, vam poder confirmar el descobriment fet a la primera sessió: que el més interessant de Lectures al Jardí és, sense cap mena de dubte, el debat posterior. Tant és així que, per a properes lectures ens hem proposat reduir a 2.200 paraules la longitud dels fragments llegits a fi de potenciar-lo. 


En la discussió vam esbrinar que la novel·la de Jan farina va sorgir de l’atrevida ocurrència  de presentar-se un dia, sense cita prèvia, en un despatx de detectius demanant matèria per escriure. El van posar en contacte amb un detectiu retirat que li va proporcionar històries i ambients que en Jan reflexa amb extraordinari realisme a la novel·la. Però aquestes no van ser les úniques fonts de l’obra: “M’agrada molt escoltar el que em diuen les persones grans”, ens va dir. Suposem que d’aquí sorgeix la seva habilitat per captar l’ambient de la deprimida Espanya dels quaranta. 

Un dels orígens de la novel·la d'Iñaki Marín, en canvi, va ser el desig de donar a conèixer alguns dels abusos de la indústria farmacèutica, representada en la figura de la protagonista Pilar Laborda. Tanmateix, a mesura que avançava la novel·la alguns aspectes se li van anar de les mans i, com acostuma a succeir, els protagonistes van decidir prendre el seu propi camí. Així ni l’autor ni nosaltres sabem encara com acabarà la relació entre Pilar i Pablo, ni el que succeirà quan ho sàpiga Matias...

La novel·la de Jordi Fenosa és --com vam poder comprovar-- de gran riquesa visual. Així que, com cal esperar d’un il· ilustrador de llarga experiència, l’origen de les seves narracions també són les imatges. Una de les causes que van animar-lo a escriure és la qualitat força millorable que va detectar en alguns dels textos que li tocava il·lustrar. Ens vam quedar amb les ganes de veure la seva versió gràfica de Magdalena Van Sprüngli! Potser, quan la tingui, estigui disposat a compartir-la en aquest blog, ja que ens agradaria molt anar documentant aquí els progressos en les obres dels nostres lectors, que ja són també amics. 

Però el debat no es va quedar aquí. Es va parlar, entre d’altres coses, de les dificultats per combinar l’escriptura amb altres tipus de treball alimentaris o amb la família, els problemes de la disciplina o de les emocions que produeix crear un univers literari. “Pura felicitat!”, ens deia Iñaki, per a qui el plaer de l’escriptura suposa una autèntica amenaça quan va imaginant mons sobre la seva moto. 



Massa aspectes interessants per a resumir-los aquí, així que qui vulgui viure una discussió semblant sobre els secrets de la creació literària haurà d’assistir a una propera sessió de Lectures al Jardí, la data de la qual anunciarem al seu moment. Recordeu els escriptors interessats en llegir que ja podeu fer-nos arribar fragments de la novel·la en curs! (ara només de 2.200 paraules)

dissabte, 22 de setembre del 2012

I els nostres propers lectors seran...


Estem molt contentes. Hem rebut una quantitat inesperada de candidatures per a la nostra segona sessió. Tantes i tan bones que el nostre comitè de lectura ho ha tingut força difícil a la hora de seleccionar només a tres lectors. Senyal de que la nostre jove iniciativa comença a tenir el ressò que esperàvem.

El proper dimecres, dia 26, a les 19:00 h de la tarda als jardins d’ Olokuti (C/Astúries 36, Barcelona) tindreu l’ocasió de conèixer l’obra dels següents novel·listes:

Jan Farina ha escrit pel cinema, el teatre i la televisió. Va participar, representant a l’estat espanyol, al Script Workshop Session del Festival Filmhochschulen de Munic  amb el guió del curtmetratge Unsubstancial Rape. Actualment està treballant a la novel·la Despacho sin clientes, de la sèrie Pérez Moya, en la que dóna a llum a un detectiu real, les aventures del qual ens presentarà el dimecres que ve. El Jan us convida a unir-vos com amic al seu perfil de Facebook, on podreu seguir l’evolució de la seva feina. 

Us agradaria conèixer l'argument de la novel·la? Què faries si haguessis de sobreviure sota un règim com el de Franco? Amb aquesta pregunta va començar el detectiu Pérez Moya (pseudònim utilitzat per tal d'evitar possibles querelles d'hereus i clients, encara vius) a desgranar les seves memòries sobre l'origen de fortunes i pròcers de l'actual Olimp català i espanyol.

Jan Farina

Iñaki Marín és professor, guionista i escriptor a Barcelona. En el terreny de l’escriptura professional ha col·laborat en gran quantitat de projectes culturals com a guionista de produccions audiovisuals. Al 2010 va publicar Y que cumplas muchos más i Historia cerrada dins l’antologia literària Cuento Atrás (Editorial Hijos del Hule). Al 2011 va participar amb tres relats a l’antologia literària  Verbigracia: Principios de la termodinámica, Los 4 fantásticos i Para decir adiós (Hijos del Hule). Actualment està acabant la novel·la de les que ens llegirà un fragment,  La sombra del buitre

Aquí teniu un petit resum de l’argument: Pilar Laborda ha perseguit tota la seva vida l’èxit professional. Quan el trobi, pagarà un preu molt alt. L’amistat, l’amor, la integritat moral i un passat fosc turmentaran a l’executiva, que es veurà embolicada en una trama farmacèutica de la  no li resultarà fàcil escapolir-se... 

Iñaki Marín

Jordi Fenosa Tatay és il·lustrador de llibres infantils des de fa més de vint anys, a més a més de dibuixar una tira d’humor gràfic en un diari digital (al seu blog podeu veure una mostra dels seu dibuixos). Fa un parell d’anys que es dedica també a escriure, sempre per a nens i joves. És autor de dues novel·les, Columna de fum i  La trumfa marinera, encara inèdites, si be esperem que per poc temps. El dimecres ens llegirà un divertit fragment de la segona part de La trumfa marinera, encara sense títol.

Como veureu per l’argument, us ho passareu força bé escoltant a en Jordi: La trumfa marinera és una història d’humor i exploracions científiques ambientada a un segle XVIII imaginari, amb aristòcrates ambiciosos i ridículs, pirates golafres i una tribu amazònica que viu d’una super-fruita que els hi dona tot el que els cal per viure. Els mateixos personatges apareixeran en aquesta segona part encara inacabada.

Jordi Fenosa Tatay
Estem  impacients per assistir a les seves lectures i participar al debat posterior. No hi falteu! 

dissabte, 18 d’agost del 2012

Escalfant motors per a la propera temporada


El proper 26 de setembre farem la segona sessió de Lectures al Jardí. Aquest cop, a més de la valuosa col·laboració de la residència internacional d'artistes Jiwar, comptarem amb el recolzament de la botiga Olokuti i, excel·lent notícia, de la Escola d'Escriptura de l'Ateneu, una de les més grans del món! Animeu-vos i feu-nos arribar fragments de les novel·les que estigueu escrivint en català, castellà o anglès (d'unes 3.000 paraules) si voleu participar a la propera sessió. Però abans d'això, i per tal de que veieu la dinàmica de les nostres sessions, us volem fer un petit resum de la primera de totes, que va tenir lloc a finals de juny. 

Estem molt satisfets dels resultats d'aquesta sessió inaugural. El nivell dels textos presentats va ser molt alt i el posterior debat amb el públic molt enriquidor, tant que al final se'ns va fer tardíssim xerrant al jardí. Hi va haver intercanvi de telèfons i la promesa de futures trobades.



En primer lloc va llegir la Rosa Sala Rose un fragment de Ngomo, una novel·la històrica amb diferents escenaris i que s'inicia a la Viena del segle XVIII. El fragment de la Rosa estava molt ben triat, era una escena tancada amb un inici i final concrets. El públic posteriorment va preguntar a l'autora, més coneguda pels seus assajos, sobre la veracitat del fragment, cóm havia descobert els episodis reals que li han inspirat la història de la novel·la i els seus mètodes d'investigació per arribar a les fonts originals. Això ens va portar, entre d'altres coses, als viatges de la Rosa pels arxius de París o al museu on va arribar a tenir literalment a les seves mans el crani original del protagonista de la novel·la. També es va parlar de les dificultats de passar d'un gènere com l'assaig a la llibertat de la ficció novel·lística.

La segona lectora va ser la Miranda Train, que va llegir en anglés un fragment de la seva novel·la Wind. Ja a la lectura vam intuir el que desprès confimariem xerrant amb l'autora: els paral·lelismes entre la vida de la protagonista i la de la Miranda. El que a primera vista seria una cosa habitual a l'escriptura d'una novel·la (el paral·lelisme entre vida i obra) té en aquest cas un caire especial perquè per algun proces "màgic" que sorprèn fins i tot a la pròpia autora, però que sembla ser un fet frequent als processos de creació,  és la seva vida la que de casualitat en casualitat acaba per assemblar-se a la vida de la protagonista. Vam descobrir cóm la Miranda també té una mica d'aventurera, al igual que la protagonista de Wind, i cóm la seva estada en diferents residències d'artistes s'ha convertit també en un viatge existencial.

En darrer lloc va llegir l'Helena Cuesta un fragment de la seva novel·la Emma. Si el text de la Rosa el podríem resumir com a altament literari i el de la Miranda atrapava amb les seves paraules (la seva prosa és tant envol-vent com la vegetació que descrivia) potser el que més caracteritzaria el fragment de l'Helena és el seu agut sentit de la ironia. El públic va riure moltíssim amb la seva descripció d'una sessió de meditació i la activitat paral·lela de l'Helena com a contacontes profesional es va fer palesa ben ràpidament, tant per la estructura de petit conte del fragment escollit com per la seva lectura teatralitzada. Això va portar al públic a plantejar-li si es tractava d'un conte dins de la novel·la, si tota la novel·la tenia aquest tipus d'escriptura o si era un cas excepcional, etc. També es van formular algunes preguntes sobre què tenia de biogràfica aquesta sessió de meditació que descrivia amb tanta perícia literària i amb tant sentit de l'humor.



L'objectiu de la primera sessió es va assolir amb escreix: els autors van tenir la oportunitat de veure quina rebuda tenia la seva obra en un moment en el que encara es troben inmersos en el seu procés de creació i els espectadors van poder formular totes les preguntes que moltes vegades voldríem fer-li a l'autor quan estem llegint un llibre.

Esperem els vostres fragments per la propera lectura! Segur que serà tan enriquidora com la primera. Ah, i no oblideu seguir-nos al Facebook i al Twitter...