El Somnni

De la cartellera dels cines, cada vegada més, són un valor segur els documentals, que de moment no han sucumbit a aquesta mena de bogeria col.lectiva que es diu mercat.
El somni és l'últim documental que he vist. El seu director és el Christophe Farnarier, que entre altres coses va dedicar el seu temps lliure a fer de director de fotografia de la peli Honor de Cavalleria.
El somni és la reliquia d'un temps que ja no existeix. El protagonista, Joan "Pipa", un pastor que fa l'últim viatge amb els seus xais per terres catalanes, és un miratge del passat. El paisatge, que el director fotografia amb molta cura, sembla que també està a punt de desaparèixer.
Imagino que la gent que no ha tingut mai contacte amb el món rural li deu haver trobat un punt surrealista, com aquells somnis en què es barregen fets cotidians amb situacions anacròniques.
A mi m'ha recordat al tiet de la meva mare. Pagès de professió, fins a molt gran es passejava per Manresa amb el seu carro, saludant aquí i allà a veïns i coneguts. Ara ell ja és mort, i la seva casa (amb estable a baix) ha estat endorrocada per construïr-hi pisos confortables amb ascensor i calefacció a gas, i la via del tren de davant de casa ha estat tapada per construïr-hi un passeig perquè les families puguin passejar-hi amunt i avall sense un destí final.