Ángel Garachana

Ens havien parlat d’ell amb afecte el Joserra, el Víctor i el Manolo. “N’estem molt contents, que no ens el treguin!”, ens van explicar des del primer dia. Per sort, el dia que érem a San Pedro Sula a la tornada del viatge per la ruta maia, ens el vam trobar al pati del bisbat. Tot i que tenia una reunió del Consell Presbiteral, se’ns va acostar afable i de seguida es va establir un diàleg profund. Primer ens va reconèixer: "Ustedes son los catalanes, ya sabía que estaban aquí". Immediatament, vam repassar els punts i les persones en comú: presons –ell és el responsable d’Hondures de la pastoral penitenciària-, l’Ignasi Garcia Clavel –el va conèixer a Madrid en una assemblea de la pastoral penitenciària-, José Sesma –el mercedari responsable d’aquest àmbit a Espanya, capellà de la presó de Wad-Ras durant molts anys- i Màxim Muñoz, el provincial dels claretians que ens havia donat records per a ell abans de venir cap aquí. I tot seguit ens va fer cinc cèntims dels problemes greus d’Hondures i de la manca de sentit d’alguns projectes turístics previstos que no serviran per pal·liar la situació de pobresa del país. Una visió oberta, moderna i progressista.

Ángel Garachana és religiós claretià, té 62 anys, nascut a la província de Burgos i des de fa dotze anys és el bisbe de la segona diòcesi d’Hondures, San Pedro Sula. De tracte proper, era el provincial de Castella fins que el van cridar per tornar a Hondures com a bisbe, on havia exercit de missioner feia vint anys. La seva línia s’identifica plenament amb els postulats del Vaticà II, ben allunyat, per tant, de les posicions integristes a les que estem acostumats en l’Església espanyola. S’ha negat, per exemple, que els neo-catecumenals assumeixin cap parròquia i els grups més reaccionaris de l’Església catòlica, ben presents a Amèrica Llatina, no són acceptats en la seva diòcesi.

Quan et trobes amb un bisbe així, tan semblant en el seu tarannà i la seva línia amb el nostre estimat bisbe Joan Carrera, t’adones de la importància que tenen els nomenaments de bisbes. Sembla, com a mínim a Espanya, que només es tria un determinat perfil: gris, funcionari, submís, de dretes o d’extrema dreta i amb uns esquemes teològics i eclesiològics anteriors al Vaticà II. De tant, en tant, hi ha alguna escletxa i et trobes amb un bisbe com cal, un pastor compromès amb el seu poble. (MJ)