Difícil de triar.

Amb tanta bellesa de formes, colors i mides no resulta fàcil fer una tria.
Així com aquests darrers mesos han estat d'allò més eixut, la primavera i principis d'estiu van ser força plujosos i van propiciar una excel·lent floració, especialment en orquídies.

Ophrys catalaunica

L'Ophrys catalaunica sempre molt escassa com apunta Nuet, aquest any era abundantíssima sobretot per Sta Cecília. De la mateixa família i molt tímida és l'Epipactis helleborine que habita en peus isolats sota  la nord d'Agulles. Aquesta era prop de la Cadireta.

Epipactis helleborine

Encara que conegut per tots, el marcolic Lilium martagon mereix un lloc destacat d'entre totes les flors que podem trobar a Montserrat per la seva evident singular bellesa.

                                       Lilium martagon




Com altres tants disbarats que van de la mà de l'home, la introducció d'espècies al·lòctones també té mostra a Montserrat. Al torrent de l'Illa al Bruc trobem una planta provinent de l'Himalaia! És la "Impatiens balfourii" de flors inconfusibles. Aquesta espècie tampoc la consigna Nuet.

    Impatiens balfourii

    Impatiens balfouri

                                                                                                                                                        Espècies ben menudes però d'exquisides formes i colors, l'esperó del sembrat "Delphinium peregrinum" i "Polygala rupestris" amagada sovint sota el romaní

 Delphinium peregrinum 

       Polygala rupestris

                                                                                                                 

Dues més que no apareixen a l'obra de la flora de Montserrat d'en Nuet, la "Lippia nodiflora" i "Oenothera rosea". La primera es trobava ben a prop de la porta del refugi de Sta Cecília i oenothera rosea al torrent de l'Illa al Bruc

Lippia nodiflora

Oenothera rosea

I per acabar tres espècies molt escasses a la muntanya i difícils de veure. "Erinus alpinus" es concentra a les canal ombrívoles del voltant de Sant Jeroni. La foto està presa a la canal del Moro. Les petites i gràcils flors de "euphrasia stricta" estaven al costat de la carretera a l'inici del camí que mena als Degotalls. El "Teucrium pyrenaicum" tapissa un punt del camí que porta del revol de la Paella al coll de la Muleia.

Erinus alpinus

Euphrasia stricta

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                         

Teucrium pyrenaicum

                                                                                                                                                                                   

Unes escasses i d'altres "úniques"

El gènere "Oxalis" el trobem representat a Montserrat per tres espècies diferents.
En tots els casos tot i que la podem trobar puntualment de forma abundant, no és un gènere molt extès en la zona. L'aspecte de les seves fulles és molt similar a les del conegut "trebol" del gènere "Trifolium", tot i pertànyer a famílies diferents.

L'espècie més vistosa és la "Oxalis articulata" de boniques flors morades amb un llarg peduncle. Abundant a la font de la Mare de Déu al Bruc de la parròquia.

Oxalis articulata

Amb peduncles molt més curts, flors de color blanc i per trobar-la a llocs més assoleiats, es caracteritza la "Oxalis debilis" , coneguda amb el nom popular de "Violins". Aquests peus eren a l'inici del Torrent de Sta Maria ,als replans d'un antic hort prop de la característica gran balma.

Oxalis debilis

El "pa de cucut" (Oxalis corniculata) és el més abundant segons el mapa de distribució d'en Nuet a la seva flora. Amb unes gràcils flors grogues comparteix hàbitat amb la primera espècie que hem vist.

Oxalis corniculata

Ara veurem un parell d'espècies "úniques" en la seva espècie, valgui la redundància. Les podem veure a plena llum del dia i no són gens tímides. Aquest esplèndid exemplar era al bell mig de les escales al camí dels 3/4, per poder-ne gaudir de tota la seva bellesa. De vegades la trobem tancada dins de la seva closca protectora.

La següent espècie és molt comuna a la muntanya, i la trobem a distintes formes i colors i quasi mai n'hi han dos d'iguals. Algunes fins i tot s'enfilen per les verticals parets en forma de punts equidistant i  s'especula si serveix perquè alguna espècie poc espavilada i enfiladissa no es perdi per les dretes parets. Diuen els entesos però que alguna altra espècie les col·loca al seu indret definitiu amb no se sap bé el perquè, ni amb quina finalitat. La que us mostrem té però quelcom d'inquietant i resta inmovil a l'Hort del Malany al peu d'Ecos.

Les quatre dames de violeta

Vestides totes quatre amb la gama que va del morat al violeta, les delicades violes gens fredoliques, calmen l'espera de l'arribada de explosió de colors de la primavera. Quasi bé sempre a l'ombra, només reben la tebior del sol ixent i els darrers espernecs lluminosos del dia.

Viola alba ssp dehnhardtii

De nou m'aprofito de l'obra d'en Nuet que limita a quatre les espècies d'aquest gènere que trobem a Montserrat. La més abundant és la "Viola alba" , la única amb els sèpals ovals.

Viola rupestris

 De mida petita, fulles d'un verd més fosc i amb les estípules sovint en el punt d'inflexió de la tija envers la flor  tenim la "viola rupestris", que és la menys abundosa del gènere a Montserrat. Aquesta era entre la Cadireta i el Portell estret.

Viola rupestris

Abundant en torrents i fonts la "viola Sylvestris" es caracteritza pel seu petal en forma d'esperó inclinat cap avall i els sèpals més petits en proporció a la flor respecte a les altres espècies amb els sèpals lanceolats v. Willkommii i v. rupestris.

Viola sylvestris torrent Sta Caterina

Viola sylvestris Guilleumes

                     

Peu de v.  sylvestris prop de la Cadireta

La "viola willkommii", endèmica dels paisos catalans, va ser descoberta per primer cop pel botànic Heinrich Moritk Willkomm el 1850 a Montserrat. És molt abundosa a tot el vessant oriental i septentrional. De fulles d'un verd clar i flors d'un morat vinós destaca la punta blanquinosa del seu pètal amb esperó.

Peus de Viola Willkommii 

Flor de Viola Willkommi

Amb les reserves d'algú que no té coneixements suficients de la terminologia botànica per usar correctament les claus dicotòmiques i acceptant qualsevol rectificació d'identificació, us deixo amb les dames vestides de violeta de Montserrat.
Salut i colors

Altra vegada colors de primavera

Silencioses però impactants les flors han eixit de nou. Latents tot l'hivern, les herbàcies anuals com l'almesquí donen llum als prats de les pendents montserratines en rebre els primer raigos tebis de febrer. Després de florir, granaran i romandran desapercebudes fins la primavera vinent sense que ningú s'adoni de la seva presència. Quina diferència amb nosaltres que deixem petjades "in eternum" per allà on passem!

Almesquí "narcissus assoanus"

La natura però, poc rancuniosa, oblida les ferides que li fem i ens regala petites joies any rere any.

Les plujes presagiaven una gran orgia floral, i així ha estat.

Amb l'inestimable ajuda de l'obra d'en Nuet i en Panareda i amb el suport de la xarxa, algú tan sapastre com jo amb les claus dicotòmiques, treu molt profit de cada petita passejada per la muntanya.

O.Fusca

O. Sphegodes

Les abelleres primerenques (O. fusca i O. Sphegodes) floreixen en gran nombre, però el camí de les aigues em mostra un curiós exemplar híbrid d' "O. Sphegodes" amb una altra espècie que no puc determinar.

Ophrys Sphegodes x  ???

No tan sols capricioses de formes, sinó que també a l'hora de triar on hauran de florir. Així doncs els mateixos indrets ens poden sorprendre cada any en trobar espècies d'orquídies que no hi eren temporades passades. D'aquesta manera prop de Sta Cecília al camí de l'arrel trobo un únic petit peu d' "Orchis Mascula".

Orchis Mascula

Cada espècie nova és com un rotpunkt d'aquella cobejada via, font d'un especial i addictiu plaer.

I que me'n dieu dels noms populars? No és a cas  fantàstic tenir una humil planta anomenada "pebrots de ruc" ?

Pebrots de ruc "Reseda Phyteuma"

La familia de les geraniàcies omplen de ben d'hora les vores dels camins soleiats prop les viles. L'erodium malacoides amb les típiques llavors d'aquesta família és un dels primers a florir.

Flor i fruit d'Erodium malacoides

L'estrella però de moment ha estat la "Fritillaria pyrenaica ssp boissieri", petita liliàcia d'una bellesa simplement extraordinaria que sovint passa desapercebuda a les clarianes dels prats sobretot al sector oriental a partir dels 300 o 400 metres. Aquesta ja veieu on era.

Fritillaria pyrenaica ssp boissieri

Encara amb el fred ben viu sota la cara nord em van sorprendre dues diminutes plantes que curiosament sempre es troben juntes cobrint sovint clars pedregosos "Horungia petraea" i "Erophila verna". Aquestes eren al GR sota la cara nord d'Ecos.

Erophila verna

Horungia petraea

Bé us deixo amb una petita flor escampada arreu de la muntanya però que cal una mirada propera per veure la delicadesa de les seves formes, la "Linaria supina", tot esperant la florida entre moltes altres d'una de les estrelles de l'alzinar: el marcolic.

Linaria supina

Salut i colors.

En clau de "blau". L'abellera de mirall

Inversemblantment la natura vesteix de color blau alguns dels seus animalons i plantes, tot i que això no els fa passar inadvertits. Merla blava, mallarenga blava, blauet etc.
El color blau és molt més freqüent en el món vegetal, però en aquest cas s'uneix, la singular bellesa morfològica de les orquídies amb l'espectacularitat del seu color blau.

 "Ophrys speculum"

Es tracta de l'abellera de mirall "Ophrys speculum" , la més escassa d'aquest gènere a Catalunya.
La caracteritza la màcula gran i lluent de color blau metàlic en el làbel, que li dona la seva singularitat.
Autors com Arnold relacionan la presència d'aquesta planta amb l'himenòpter "Campsoscolia cilliata".
El mascle d'aquesta espècie poc habitual a la meitat nord de Catalunya, és l'encarregat de polinitzar aquesta espècie d'orquídia, és per aixó que Arnold relaciona la presencia d'ambdues espècies.

 "Ophrys speculum"

Aquesta orquídia no la trobem a Montserrat, però no he pogut estar-me'n de mostrar una cosa tan perfecta i bella. Aquests peus van ser fotografiats al terme municipal d'Agramunt (Arnold ja cita el lloc) dintre de la ZEPA Serra Bellmunt-Almenara. Com bé sabem la zona és un pur secarral i curiosament el peus es concentren sota d'algunes alzines però a la banda on l'arbre projecta la seva ombra, tot cercant una mica de "frescor" en tan àrid terreny durant les hores més tòrrides.

 "Ophrys speculum"

Suposo que no cal dir gaire més, només mirar i gaudir d'una creació tan perfecte com efímera.

En el següent enllaç trobeu un dels molts documents que hi han a la xarxa.

l'abellera de mirall pdf

Curiosament tot i l'escassetat de moltes espècies d'orquídies, poques estan protegides. Aquesta no està contemplada en el decret de flora, ni en el PEIN dintre de cap espai natural de protecció especial.

decret flora protegida Catalunya

Colors efímers de Montserrat

Un modest intent de copsar els efímers colors i formes d'algunes de les flors de la muntanya.

Cargola "Erodium foetidum"

La cargola és una planta rupícola de la família de les genariàcies, i és troba protegida dins del parc natural.

Les característiques agulles identifiquen aquest gènere.

"Campanula persicifolia"

Bonica campaneta, abundant als vessants nord i est. Baixa fins prop Can Massana

Didalera groga "Digitalis lutea"

La didalera és una planta tóxica com la seva congénere, la didalera "digitalis purpurea" que no la trobem a Montserrat. El seus principis actius actuan sobre el cor.

Frare "orobanche gracilis"

Els frares són molt abundants, i es tracta d'una planta paràsita que viu sobre lleguminoses. En els seus primers estadis ens recorden als esparrecs.

"Aquilegia vulgaris"

Dues imatges d'aquesta peculiar flor, molt extesa per les vessants nord i est.

"Campanula speciosa ssp affinis"

Malgrat la seva abundància, la campaneta grossa "Campanula speciossa ssp affinis" es troba protegida dins l'ambit del parc.

Enganxamosques "ononis natrix"

Planta coberta d'una substàcia molt enganxosa, d'aquí el seu nom popular. Es una lleguminosa escampada arreu

Herba fetgera "Anemone hepatica"

Planta utilitzada com a remeiera, era utilitzada en malalties del fetge per la forma lobulada de les seves fulles, en similitud a aquest òrgan.

Conillets "Antirrhinum majus ssp majus"

Els conillets, és una planta que trobarem per tota lamuntanya i a qualsevol alçada.

Aritjol "Smilax aspera"

Qui no ha maleït aquesta planta enfiladissa? Planta forta i amb punxes que trobem dintre l'alzinar.

Amargot "Urospermum dalechampii" amb llogater

Amargot "Urospermum dalechampii"

 Humil però estètica planta de la família de les compostes. L'amargot el trobarem arreu per prats i vores de camins. Quasi sempre té coleópters al seu interior.

Orella d'ós "Ramonda Myconi"

Coneguda planta que trobarem cobrint les parets dretes de les canals ombrívoles de les cares nord i est.

Creix sobre prims estrats de terra i le flor és d'un bonic color lilós.

Flor de belladona "atropa belladona"

Com quasi bé totes les plantes de la família de les solanàcies, la belladona és una planta molt tóxica.

Prunella grandiflora

Planta de la família de les labiades, que podem trobar per tota la muntanya en llocs ombrívols i humits.

Llengua de ca "cynoglossum creticum"

Planta de la família de les boraginàcies amb petites flor que van del color carmí al blau passant pels violetes.

Sarcocapnos enneaphylla

Planta amb menudes flors blanques que només trobarem en balmats. Aquesta estava prop S. Geroni.

Herba de Sant Robert "Geranium Robertanium"

L'herba de S, Robert la solem trobar formant catifes, i sovint les fulles són d'un característic color vermell.

En tocar les fulles fa un olor fort i poc agradable.

Fumària "fumaria capreolata"

Trobarem la fumària fins a mitja muntanya en ambients ruderals, vores de camins i conreus etc.

Almesquí "Narcissus assoanus"

L'almesquí és una de les primeres flor de l'any a florir. A finals de gener ja podem trobar-ne en llocs assoleiats terres baixes. Apareix des de cotes ben baixes fins als plans de cotes més altes. Aquest narcís te flors d'un intens groc que desprenen un agradable aroma.

Viola "viola sp"

Hi ha quatre espècies diferents de violes a Montserrat. No és fàcil però diferenciar-les.

Cerverina "Catananche caerulea"

Planta de la familia de les compostes d'unes atractives tonalitats blau-liloses. Abundant al vessant nord i est sobre sòls argilosos.

Estepa blanca "Cistus albidus"

L'estepa blanca és l'espècie més abundant del gènere de les cistàcies, escassa però al vessant nord.

Corner "Ameliancher ovalis"

Blanques flors del corner o mallenquera. Arbust molt abundant a Montserrat.

Maduixera "Fragaria vesca"

Escampada a les cares est i nord de la muntanya la maduixera ens regala amb el fruit silvestre més saborós que podem recollir a Montserrat.

Jonça "Aphyllantes monspeliensis"

Molt abundant. Forma mates farcides de flors blaves durant l'època de floració.

Lli "linum narbonense"

Marcet "Dipcadi serotinum"