Els darrers esdeveniments succeïts a la Tai-Chi de Plecs,
inevitablement em fan recordar d'altres episodis amb final feliç que d'alguna
manera han anat omplint la llegendària de l’escalada a Montserrat.
No redundarem amb el
vol del Plàtan ni l'impresionant salt base damunt d'una alzina d'en Prunera des de la tercera
reunió de la Pirenaic
a la Mòmia ,
sinó d'un parell de caigudes de 40 metres a la Paret de l'Aeri de les que en varen sortir
il·lesos els seus protagonistes.
L'agost del 84 un
escalador de Mataró (crec recordar) queia a la meitat de la 5ª tirada de la Easy Rider un cop
sobrepassat la branca d’un matoll que sempre es llaçava però que ell no va fer.
Crec que llavors era la única assegurança del llarg. El vol de 40 metres i factor 2, va
aturar-se on comença la part vertical de la 4ª tirada, quedant inconscient cap
per avall. Un cop revifat van baixar i ens varem trobar amb ells a peu de via, ja que no hi havia ningú més a la paret. Miraculosament no tenia ni una
rascada i només un peu una mica coix ja que la corda se li va enredar i al
tensar-se li va arrencar el peu de gat , uns super-gratton. Aquest és el record que tinc d'aquell fet.
Ara us vull presentar
el protagonista d’un altra dels grans vols mítics de la Paret de l'Aeri, en Ricardo
Pelegrina "Richi". Allà per l'any 80 en Richi estava fent
la popular tirada de la bavaresa de la Valentin-Casanovas
quan davant de l’esglai dels viatgers de la lenta cabina de l’aeri, un tac
cedia i s’iniciava un descens que s’emportaria d’altres assegurances abans d’aturar-se vora quaranta metres més avall.
Un trau al genoll va ser la única secuel·la de l’esdeveniment! No recordo si d'ell o del seu company en Oriol Pie.
Diu la llegenda
que des d’aquell dia li van començar a sortir cabells blancs!