La moneda boscatera a Montserrat

El terme de "moneda boscatera" s'utilitza per denominar la moneda falsa que s'encunyava fraudulentament en llocs allunyats de les poblacions. El motiu prou evident: evitar que els cop de mall sobre els encunys els delatessin. Les penes per falsificació de moneda eren severes i sovint es castigaven amb l'amputació de les mans. Les activitats de falsificació de moneda anaven relacionats sempre amb el fet del bandolerisme.

De la mateixa manera que a Sant Llorenç del Munt hi havia un taller de falsari als Obits, Montserrat també tenia al menys un indret on s'hi falsificava moneda.

Malgrat que no hi ha de moment constància documental, una troballa casual en superficie permet afirmar que  molt aprop d'on ara passem sovint, un o diversos individus, hi sojornaven mentre la muntanya s'empassava els cop de mall que els podien haver delatat. Ara però la llegenda del timbaler trontolla! Per què al popular personatge de Sant Pedor la muntanya amplificava el seu timbal i als nostres falsificadors no se'ls sentia des de el Bruc? Bé suposo que les llegendes ja les tenen aquestes coses.

La "cova Tapiada" amb la seva peculiar forma

En una petita balma molt aprop de la "cova Tapiada" i coneguda com a "balma dels mistos", una troballa casual en superficie d'un grapat de petites monedes i cospells de coure (tros de metall sense encunyar), permeten coneixer l'existència d'aquest taller de falsari.

Reversos d'un dineret d'Aragó i d'un dineret de la creueta

Les monedes falsificades eren "dinerets de la creueta" i "dinerets d'aragó".  Molt petites i sovint de tosca factura, foren apliament falsificades durant el segle XVII. Les dates límit de la seva fabricació, anirien de l'última dècada del segle XVI fins el 1711.
La troballa està publicada a "Acta numismàtica" 30. Societat Catalana d'estudis numismàtics 1999

Entre bolets per Montserrat

Malgrat que tradicionalment no es cullen bolets a Montserrat, hi podem trobar en petites quantitats una gran varietat del mateixos.

Ja que no tinc un coneixement prou ampli per identificar-los tots correctament amb el gènere i l'espècie, els casos dubtosos només el assenyalarem amb el gènere.

Apagallums "Macrolepiota procera"

L'apagallums és un inconfusible bolet tant per la seva talla com per la seva forma. Abundant en ocasions és fàcil trobar-lo a l'interior dels alzinars. És bon comestible.

Apagallums

Apagallums

El "pixacà" és un membre del conegut gènere de les "Amanites", però malgrat la seva toxicitat no és letal com la farinera borda "Amanita phalloides"

Pixacà "Amanita pantherina"

Pixacà "Amanita pantherina"

La "gírgola d'alzina" la trobem formant espectaculars grups. Abundant i tot i que és comestible hi ha persones que presenten reaccions a aquesta espècie. 

Girgola d'alzina "armillaria mellea"

Girgola d'alzina "armillaria mellea"

Una de l'espècies més abundant a la muntanya i sempre en l'alzinar, és el "carlet": "Higrophorus russula".

Quasi bé sempre formant grups. Es parassita molt ràpidament i no és fàcil trobar-lo sense cucs.

Carlet "Higrophorus russula"

De peu groc i inflat i capell marró, l'alzinall ens recorda el "sureny", tot i que no té la seva qualitat. Bolet de carn forta i cutícula del capell que no podem pelar com la dels pinatells o grogets.

Alzinall "Leccynium lepidum"

A Montserrat trobem diferents espècies del gèrere "cortinarius", fàcilment identificables pel tel format per filaments durant els seus primers estadis.

"Cortinarius inochlorus"

cortinarius sp

Els fredolics (gènere tricholoma) són presents a totes les alçades tant sota pins com sota planifolis. Totes les espècies d'aquest gènere que són molt semblants són comestibles, llevat del fredolic gros(Tricholoma tigrinum) que no es troba a Montserrat.

Fredolic "tricoloma sp"

El tricholoma aurantium segrega unes típiques gotes vermelloses que vessan per la vora del capell.

Tricholoma aurantium

La guita de bruixa "clathrus ruber" és un curiós bolet d'aspecte molt desagrable i olor fètid en estat adult.
Aixó atrau a insectes i mosques que són utilitzats per a dispersar les espores.

Guita de bruixa "clathrus ruber" jove (ou)

Guita de bruixa "clathrus ruber" en estat avançat

El popular "mataparents" esta representat per diverses espècies del gènere "boletus" . Molt característic pel seu color, la carn groga blaveja al tall. Trobat sota planifolis

Mataparent "Boletus rhodoxanthus"

Els boets del gènere "lactarius" comprén els coneguts "rovellons" i els seus parents bords "les lleteroles". De rovellons hi trobem a Montserrat representades les tres espècies "lactarius deliciosus" , "lactarius sanguifluus" i "lactarius vinosus"

Lleteroles "lactarius sp"

Rovelló "Lactarius deliciosus"

Enganyapastors "lactarius zonarius"

Els fongs hipogeus estan representats per un gran nombre d'espècies. Com el seu nom indica es troben sota terra i són localitzats per la seva olor per senglars, insectes, ratolins etc. Part d'aquest grups està format per les "tofones". Tot i que amb una presència testimonial s'ha trobat "melanogaster variegatus" "rhizopogon sp" (fetjons), ", "tuber uncinatum"tuber aestivium" i "tuber melanosporum".

Tofona blanca o d'estiu"tuber aestivium"

Kia i Ska amb "tuber melanosporum"

tofona negra "tuber melanosporum"

                                                                         

Kia amb "tuber aestivium"

tofona grabada "tuber uncinatum"

Les estrelletes "astraegus higrometricus"amb la seva peculiar forma no es troba fixat a terra. És abundant a Montserrat.

estrelletes "astraegus higrometricus"

Una petita joia engabiada

Víctima del progrés i de la xarxa viària catalana i molt aprop de Montserrat, resta entre filats metàl·lics i en silenci, una petita joia anomenada "Crim i càstig". Amb un sol encadenament al 1986, posteriorment quedà atrapada i fent de tanca de l'autopista Terrassa-Manresa, molt aprop de l'estació de RENFE d'Olesa de Montserrat. Coordenades UTM X;410347, Y:4602803. Aquesta mateixa autopista i pocs quilòmetres més endavant, va destruir qüasi tota la petita zona de Can Padró, molt freqüentada els hiverns de la segona meitat dels 80's.

Un cop més la poca visió de futur, el poc seny i l'ànsia fanàtica d'aquells anys dominada pel model francés, ens van fer abillar amb una línia d'expansions una protegible i desplomada fisura.

El lloc és una antiga cantera de roca calcària d'uns quaranta metres d'alçada i amb un marcat desplom.
Només es van equipar els vint primers metres (8a), i ben segur que la fisura sencera deu ser d'una duresa brutal.
Malhauradament i com hem dit, l'espai va quedar fent de limit de l'autopista, i malgrat que s'hi pot accedir, alguns intents furtius que es van fer amb posterioritat, van ser abortats pel personal de manteniment de la via sota amenaça d'avisar a les forces de l'ordre.

La fisura és de fractura neta i les bandes sense canto, però amb una pols una mica emprenyadora sobretot als laterals. L'amplada que anava de dits a puny, posava a prova al poc acostumat escalador de conglomerat a aquest tipus d'escalada.