Tuesday, February 18, 2025
LA COMPLEXA COMPOSICIÓ DE JUNTS - art. Blogesfera
LA COMPLEXA COMPOSICIÓ DE JUNTS.
Els qui escrivim, per a publicar en diversos mitjans de comunicació, ens toca fer pedagogia respecte la situació a Catalunya, i molt especialment de tot el que afecta els partits independentistes, molt donats a explicar coses “nostres”, des del seu punt de vista, que sovint no té res a veure amb la realitat.
Un dels grans mals del procés, va ser enviar cap enfora, imatges de Catalunya que van fer molt de mal pel que tenien d’agressivitat, mala educació i elevats graus de prepotència i menyspreu vers la resta de territoris d’Espanya. Semblava que aquí tot eren excel·lències i allà tot, mediocritats.
Doncs bé, fa molts anys que exposo les meves opinions, mitjançant articles, alguns dels quals salten les fronteres catalanes i van a parar arreu d’Espanya. També, he de dir que publico tots els articles en el meu blog personal, i m’emporto sorpreses tot sovint, de veure centenars i fins i tot milers de lectures, fetes per persones ubicades en els quatre racons del món. M’imagino son fetes per milers de catalans que viuen i treballen a països tant llunyans com Canadà , Austràlia, EUA, Indonèsia , Llatinoamèrica, Xina, Japó, etc.
Dit això, em permeto exposar algunes conclusions a les complexes, contradictòries i enrevessades posicions i decisions de Junts x Catalunya. No es poden entendre sinó coneixem la composició interna de Junts, que poc té a veure amb l’antiga Convergència, encara que en el seu interior hi tingui un component important. Però, precisament perquè es volen desmarcar d’aquesta marca, actuen més improvisadament en moltes ocasions.
S’ha de comprendre que tenir de president, algú que va fugir del país, sent president i que abandonà els seus companys de consell executiu, no deixa de ser paradoxal perquè en un país normalitzat aquest sol fet, li hauria d’haver impedit exercir la política, per sempre més. Per això, han de vendre relats inventats, per amagar la història real. A tot plegat, s’uneix que porta més de set anys a fora, i ha perdut el fil ,amb la realitat del dia a dia.
Amb ell, hi ha dos altres fugitius: Toni Comin i Lluís Puig, amb historials també complexos, com per complicar la presa de decisions, pel fet d’haver-los de tenir dintre de les estructures, en funcions que no son clares ni afinades. Ara, son més una nosa que un servei. Sobretot Comin que fins i tot ha estat acusat d’un presumpte cas d’assetjament sexual, a banda de conflictes amb els comptes del Consell de la República, del qual era vicepresident.
Hi ha també la personalitat de Laura Borràs, presidenta de la Fundació que tampoc pot exercir per una sentència per corrupció que ella vol vendre com “política” i que va insistint en que la Llei d’Amnistia li hauria de ser aplicada. Ningú del partit s’atreveix a dir-li que seria una vergonya fer-ho i que el més adequat hagués estat, deixar la política.
Al costat d’aquests personatges n’hi ha d’altres que exigeixen protagonisme, pels serveis prestats. Aquest és el cas de Josep Rius que havia estat cap de gabinet de Carles Puigdemont, en els seus temps de president, i que havia tingut contactes amb una part de l’estat major del procés, i amb altres personatges, més o menys obscurs.
I, també en el món dels serveis prestats, està la Míriam Nogueras que exigeix mantenir-se com a portaveu en el Congrés. Tothom és conscient de la seva mediocritat, amb una imatge que poc s’adiu amb la d’un partit centrat. Causa crispació interna i externa, de manera que Junts no té amics, i es va fent enemics, dintre i fora de l’hemicicle. I semblant funció exerceix en el Parlament de Catalunya, Albert Batet que intenta copiar les formes de la Nogueras, amb similar fortuna. Son imatges, molt pobres a nivell institucional que deixen en mal lloc un partit que hauria d’aspirar, un dia, a governar el país. De moment, amb aquests personatges els resultats electorals seran més aviat pobres.
I, a nivell de partit, s’ha volgut mantenir a Jordi Turull, que és la mostra clara de la més pura mediocritat. A més, forma part de tota la colla que va portar el procés cap el fracàs, i del que no en van treure cap lliçó profitosa. Son cares que la gent ja dona per amortitzades i no poden aparèixer en els mitjans de comunicació com els representants d’un partit que pretén ser de govern.
Per acabar, tenim de segona autoritat del país, a Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, un dels components del consell executiu que va portar el procés cap a la derrota total. Ni Puigdemont ni ell poden mai aspirar a presidir cap llista electoral perquè el resultat pot ser espectacularment desastrós. Qui va portar el país pel pedregar no pot aspirar a tornar-lo a presidir i encara menys a repetir experiències totalment negatives.
Si a tot plegat hi afegim uns centenars d’alcaldes i regidors desorientats, desconcertats i mal coordinats, que veuen com el seu partit s’ocupa de tot, menys d’ells i no tenen explicacions als posicionaments i encara menys a les votacions, es pot comprendre que tot l’entramat del partit, es mou amb una gran inestabilitat. En qualsevol moment, pot caure i quedar desmuntat en diferents peces. No tenen gaire temps per ordenar el pati, perquè s’ha iniciat el compte enrere, en la preparació de les eleccions municipals 2027. Qui digui que Junts té clar on està i cap on vol anar, desconeix de dalt a baix, la seva realitat.
I és que per reblar el clau, ningú s’esperava un fenomen com el de Silvia Orriols, Alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament, per Aliança Catalana. Ara, està pendent de si li presenten una moció de censura o no, però continuï o no d’Alcaldessa, té camp per córrer com demostren els seus seguidors amb carpes i meses de campanya, de cara les municipals 2027. Farà forat en un bon nombre de municipis, de la Catalunya rural, però amb ramificacions cap a ciutats, on ha trobat ja simpatitzants que li garanteixen candidatura. Els postulats que defensa, i la feina que hi posa, marcarà molt el futur de Junts. I Junts comet el greu error de batallar en el mateix camp que ella, però sense la seva extrema radicalitat. Fer per fer, els més radicals, preferiran l’original que una còpia. Ben aviat veurem resultats d’aquesta competició.