Joan Roma

VIGILÀNCIA AL PARC DE L’AGULLA. Tota ciutat o poble que disposa d’un gran parc urbà, ha de preveure, els drets i deures dels ciutadans per a gaudir-ne, al llarg de tot l’any, amb senyalitzacions clares, dispositius adients , vigilància discreta, però efectiva, per si cal, imposar sancions quan fets concrets així ho reclamin. En tant que usuari habitual, en els darrers vint-i-cinc o trenta anys, puc assegurar que el Parc de l’Agulla podria “competir” amb molts dels parcs d’algunes ciutats suïsses, on vaig passar uns quants anys. Hi ha però un increment d’usuaris que poc a poc, van mostrant maneres i fets, que obliguen a pensar en accions de vigilància que fins ara no he vist ni comprovat. En els darrers quatre o cinc anys, només hi he trobat un dia un cotxe de la policia municipal, no estic segur si de Manresa o Sant Fruitós, i just fa quinze dies va entrar un cotxe dels Mossos que va recórrer el pas inferior i va tornar a sortir, sense baixar a terra cap dels dos ocupants. Perquè considero arribat el moment de disposar de vigilància ? Doncs per un increment de situacions que van esdevenint “habituals”. Hi ha un gran nombre d’usuaris amb gossos. En diversos cartells queda clar que han d’anar lligats, però entre un vint i un trenta per cent, no ho considera adient i volten pel parc, totalment lliures. Ja sabem com acaba la cosa, amb alguns, empaitant ànecs, altres barallant-se entre ells... Els cartells deixen clar, no donar de menjar als ànecs, per evitar distorsions en la seva alimentació, però sempre ha d’haver-hi algunes famílies que consideren bonic fer fotos dels nens donant-los-hi menjar. Sempre, també hi ha algun desaprensiu que considera graciós llençar algun envàs o bola de paper, per enganyar-los, com hi ha alguns nens que es diverteixen llençant gravilla al llac, sota l’atenta mirada d’uns pares que ni ho aturen ni ho recriminen. Tampoc queda clar per a alguns pares que a la part de dalt només poden anar en bicicleta els menors de set anys. Els adults han d’anar a peu. Doncs, son molts els que van en bici amb els fills, però ells al darrere damunt les bicis. Aquest costum es va imposant de manera que ja son molts els ciclistes adults que passen per dalt, en comptes de fer ús del pas de sota. La recerca de fotos originals en llocs prohibits, fa que tot sovint algun pare amb nen adjunt, passi per un lateral i s’assegui en el pantalà situat al davant de l’edifici de serveis. Ja està tancat amb una porta, però pel lateral s’hi pot entrar. També podrien saltar per dalt, posats a fer bogeries...En quan a jugar a pilota, és normal ho facin els infants, fins una certa edat, però ja no és de rebut alguns jocs amb joves o adults, perquè un cop de pilota d’ells pot comportar danys considerables a qui el rebi. I pel que fa el parc infantil, cal evitar que algun pare amb vuitanta o noranta quilos a l’esquena, vulgui fer la competència al fill, en el gronxador o en algun altre dels aparells. Podria seguir, però crec que toca pensar en algun tipus de vigilància, sinó policial, per part d’algun cos de voluntaris, que periòdicament donessin una volta, advertint sobre el què es pot fer o no, en un Parc esplèndid com el de l’Agulla.