Thursday, September 04, 2014
EL QUE CREMA A LA GENT -art. Nació Digital Solsona
EL QUE CREMA A LA GENT.
Es evident que la crisis, juntament amb tot el llarg i intens reguitzell
d’escàndols financers i polítics, ha comportat un canvi notable en la paciència
de la gent. Ja no és de rebut presentar excuses o buscar altres exemples per justificar
els errors propis. S’ha acabat una manera de fer i actuar per part de tots els
representants públics, però també per bona part dels privats.
Durant els anys d’abundància, semblava que tot tenia justificació i la gent
no parava atenció a determinades maneres de fer perquè les havia vist de tota
la vida. O durant molt de temps i al final les havia cregut normals. Ara no. Cada
dia veiem reaccions airades contra decisions discutibles, i això obligarà a
emprendre canvis profunds. Ja era hora.
Faig aquesta introducció per posar el cas de TRADEMA, de nou sobre la
taula. L’empresa més important de Solsona va tancar portes fa prop d’un any i
mig, i dintre de pocs mesos els ex treballadors hauran esgotat la prestació
d’atur. Es lògic repassar els compromisos del govern de la Generalitat , sobretot
perquè va assegurar tenir una alternativa clara i de futur. El Conseller Felip
Puig, va dir i repetir que tenia més d’una oferta, però en concret una,
provenia del món forestal i comportaria la compensació dels llocs de treball
perduts.
Els mesos han anat passant, i des de l’ajuntament, com des del PSC se li ha
demanat al Conseller que concretés l’empresa i sobretot donés un calendari
concret. Res de res, el silenci és clamorós i dona la sensació d’haver
desaparegut l’empresa interessada, si és que realment estava compromesa en instal·lar-se.
Davant aquest silenci, l’ajuntament demana a la propietat estudiar la possible
venda de tota la finca, per parts. No seria cap mala idea si tinguéssim
interessats. No ho sabem, però és lògic explorar aquesta possible solució.
Ara bé, reiterant el títol de l’article. El que crema a la gent, i
lògicament als ex treballadors és haver escoltat compromisos del govern i veure
com no es compleixen. Tots sabem de les dificultats de trobar noves empreses, i
un Conseller més que ningú altre, per tant, costa d’entendre com es va anunciar
una nova empresa sense tenir-ho ben lligat. I el dubte plana sobre el grau de
compromís que existia, a la vista de que res s’ha sabut ni mogut en tot aquest temps.
Solsona i comarca miraria el futur amb uns altres ulls si tingués la
garantia d’una nova empresa que podes crear un centenar de llocs de treball. Ja
ningú somia amb empreses de centenars de llocs de treball, simplement amb un
centenar tot canvia. S’inverteix la sensació d’anar cap avall, per remuntar el
vol. Ara i aquí, totes les comarques de l’interior perden població. Si
Catalunya era desequilibrada, ara ho és una mica més, i la tendència no sembla
parar. Una gran conurbació al voltant de Barcelona i una concentració de
població a la costa, amb un interior molt buit, no és una bona perspectiva, ni
pels que hi vivim ni per la resta del país. Fomentar la instal·lació de noves
activitats en el món rural, és essencial per evitar aquest desequilibri. Aquesta
ha de ser una de les prioritats de tots els governs, i els ajuntaments, per si
sols no poden aconseguir-ho, per molt esforç que hi posin.