Blogs encadenats

Sóc el número 57 i dono la mà al número 58: Perquè vull un blog

Sóc català

Generalitzant, no tinc res en contra d'Espanya i molt menys contra els espanyols. Han estat molts anys intentant anar pel mateix camí, intentant construir un pont de cooperació que s'ha trencat, potser perque els fonaments mai han estat assegurats. No. No hi tinc res en contra. Al contrari. Els aprecio i els respecto... Fins i tot respecto a tots aquells que enganyats, es creuen la seva pròpia mentida i s'inflen com un globus ple d'odi, per una històrica i sistemàtica influència que l'ha esdevingut. Però ja se sap que d'energúmens n'hi ha a tot arreu i al final el globus acaba explotant deixant milers de trossets d'ignorants intolerants escampats per tot arreu preguntant-se per què?

Per què no s'entén que ser Català es un sentiment? Avui podríem ser de qualsevol altre país del món i seguiríem sentint-nos catalans. Igual que els que se senten espanyols i ningú es molesta per que se'n sentin...

Des de quan s'imposa un sentiment a qui no en te cap altre que el sentiment propi? Què puc fer si no sento els colors de la bandera ni l'himne d'Espanya?  Tampoc sento els colors de la bandera d'Andorra, o la d'Itàlia, la d'Alemanya, o la de Bèlgica... Em diu la constitució que haig de sentir quelcom que no sento?

Soc d'una terra, com qualsevol altre ciutadà del món, que s'estima, creu, i lluita per seguir sentint-la en pau,  sense perdre la identitat, la cultura, la llengua, i moltes altres coses que ens diferencien  i a la vegada ens apropen de la resta.

No vulgueu mai fer-nos ser el que no som, ( per bé o per mal), creien que aixi, amb la força de la política, fins i tot amb el "joc brut" que actualment hi ha sobre el tauler, aconseguireu calmar a tot un poble que no son el que voleu que siguin. Som Catalans! ...ara espanyols i europeus. Però en temps de guerres i conquestes, qui sap si ara podríem haver estat catalans, italians i europeus, o catalans, francesos i europeus. Fos com fos, sigui com sigui  l'únic que no canvia ens aquests supòsits es la nostra identitat europea, per ubicació, ni la nostra identitat catalana, per sentiment!

Malgrat tots els esforços de molts odi-englobats, ser català no vol dir ser anti-espanyol. I a més, es pot ser anti-espanyol sense ser català i  es pot ser pro-català sent espanyol.

Seguim lluitant, seguirem lluitant. Per que el sentiment català, esdevingui pròpiament una realitat lliure, per seguir construint amb la força de l'amor, el seny i la rauxa d'un poble identitari dins la pluralitat que el magnifica que creix i es justifica dins un Estat Propi.

I el futur? La història  s'entén (s'explica)  diferent depenent dels ulls que la miren. Però estic convençut que no molt tard, els catalans escriurem una pàgina més d'aquesta història de diverses realitats , amb la intenció de reescriure-la les vegades que calguin per alliberar-nos (d'un sentiment que no és el nostre).

Sinonímia - Somni - Cat!

-------Espasa de fusta
-----------Baralla de cartes
-------------Muntanya refugi
-------------Platges encantades------De torres---de sal-- ----------i castells de sorra
-------------Sol a l’arenal I dins l’aigua l’ombra Espina forjada D’escuma mullada
-------------Ferida invisible Paisatge inefable Fals de plastilina Per lluites sensibles
-------------Mai més reis Ni classes socials La memòria ens recorda que som animals
------------Felins que esgarrapen d’una revolada la seva carn tendra qui gosi tastar-la
-------------Rèptils com saures que per aconseguir  guanys no tenim escrúpols
------------Esclafant germans, fustigant vells amics, trepitjant companys. Veig
----------Nines i nins Per tots els infants. Anar a tot arreu només caminant
-----------Prou benes inútils pels ulls de la historia. Del pobre innocent
------No vessa més sang. No vull ja més guerra per un tros de terra
--Tot això és un somni i en sóc prou conscient Ferida invisible
--Recorda memòria. Baralla de cartes i espases de fusta
-------Petites històries que explicava l’avi, la nostra
----Cultura, el cor mil.lenari. Tambors de victòria
---Per una derrota. Farcells a l’esquena, exilis
-----Forçats. Cartes d’enyor per la
----Terra estimada, desades al
--Calaix de la vergonya, es
Barregen amb l’orgull,
-La rauxa i el seny
--Aquest somni
--Que m’acull
D’un poble irreverent
I Catalunya inde
------pendent.