canvi de blog.. ACTUALITZACIO

Ara estic a  https://joansamfainablog.wordpress.com/

Blogs encadenats

Sóc el número 57 i dono la mà al número 58: Perquè vull un blog

Sóc català

Generalitzant, no tinc res en contra d'Espanya i molt menys contra els espanyols. Han estat molts anys intentant anar pel mateix camí, intentant construir un pont de cooperació que s'ha trencat, potser perque els fonaments mai han estat assegurats. No. No hi tinc res en contra. Al contrari. Els aprecio i els respecto... Fins i tot respecto a tots aquells que enganyats, es creuen la seva pròpia mentida i s'inflen com un globus ple d'odi, per una històrica i sistemàtica influència que l'ha esdevingut. Però ja se sap que d'energúmens n'hi ha a tot arreu i al final el globus acaba explotant deixant milers de trossets d'ignorants intolerants escampats per tot arreu preguntant-se per què?

Per què no s'entén que ser Català es un sentiment? Avui podríem ser de qualsevol altre país del món i seguiríem sentint-nos catalans. Igual que els que se senten espanyols i ningú es molesta per que se'n sentin...

Des de quan s'imposa un sentiment a qui no en te cap altre que el sentiment propi? Què puc fer si no sento els colors de la bandera ni l'himne d'Espanya?  Tampoc sento els colors de la bandera d'Andorra, o la d'Itàlia, la d'Alemanya, o la de Bèlgica... Em diu la constitució que haig de sentir quelcom que no sento?

Soc d'una terra, com qualsevol altre ciutadà del món, que s'estima, creu, i lluita per seguir sentint-la en pau,  sense perdre la identitat, la cultura, la llengua, i moltes altres coses que ens diferencien  i a la vegada ens apropen de la resta.

No vulgueu mai fer-nos ser el que no som, ( per bé o per mal), creien que aixi, amb la força de la política, fins i tot amb el "joc brut" que actualment hi ha sobre el tauler, aconseguireu calmar a tot un poble que no son el que voleu que siguin. Som Catalans! ...ara espanyols i europeus. Però en temps de guerres i conquestes, qui sap si ara podríem haver estat catalans, italians i europeus, o catalans, francesos i europeus. Fos com fos, sigui com sigui  l'únic que no canvia ens aquests supòsits es la nostra identitat europea, per ubicació, ni la nostra identitat catalana, per sentiment!

Malgrat tots els esforços de molts odi-englobats, ser català no vol dir ser anti-espanyol. I a més, es pot ser anti-espanyol sense ser català i  es pot ser pro-català sent espanyol.

Seguim lluitant, seguirem lluitant. Per que el sentiment català, esdevingui pròpiament una realitat lliure, per seguir construint amb la força de l'amor, el seny i la rauxa d'un poble identitari dins la pluralitat que el magnifica que creix i es justifica dins un Estat Propi.

I el futur? La història  s'entén (s'explica)  diferent depenent dels ulls que la miren. Però estic convençut que no molt tard, els catalans escriurem una pàgina més d'aquesta història de diverses realitats , amb la intenció de reescriure-la les vegades que calguin per alliberar-nos (d'un sentiment que no és el nostre).

Albufera

Dibuix de M.Bonet

Davant de l´Albufera
Papalloneja una barca
Engronxada per les ones
del mar que em fa feliç
sense l´encis delmar
em moriria
sense l´encis del mar
sota el cel llis.

Davant de l´Albufera
Les aigües tenen per tu
Totes les hores del dia
Amb llum de plenitud.

A la costa valenciana
Si es pon el sol, una parca
La gavina dins la mar
I els somnis dins la barca. 

Girona

Dibuix de M.Bonet

S'emmiralla el teu encís
Dins els rius d´on ets ofrena
La pedra de Sant Narcis
Al voltant de La Devesa
Dansaire en una sardana
La muralla t'engalana,
Capital empordanesa.

Entre les aigües del Ter,
Onyar, Güell i Galligants,
Bressol de Santa Maria
I jardí dels catalans.

A prop teu

I com si res passés al món
Et gronxes sota l'arbre

Que l'avia va plantar.

I com l'ocell quan enlaire el seu vol

Comences a lluitar un quatre de juliol.

Fulles seques trepitges a esquenes

Del professor que t'ensenyava a parlar

I el soroll que fan les petjades

T'empenten i sol comences a caminar.

Són setanta Nadals amb tu

Són setanta Sant Jordis amb tu

I després de tantes batalles

Les ferides se't noten als ulls.

Són setanta revetlles amb tu

Són setanta veremes amb tu

Setanta anys que fa que treballes

Com m'agrada veure't com jo vull

Setanta...

T'omples d'energia

després d'un mal moment,

agafes embranzida i segueixes corrent

i si et couen les ferides, potser faràs de mal pacient

però si en tens tres a la butxaca,

tu me'n dones quatre o més.

Són setanta Nadals amb tu

Són setanta Sant Jordis amb tu

I després de tantes batalles

Les ferides se't noten als ulls.

Són setanta revetlles amb tu

Són setanta veremes amb tu

Setanta anys que fa que treballes

Com m'agrada veure't com jo vull

T'has posat l'americana de l'ultim casament

I les sabates noves i aquell posat tant teu.

I mentre em parles del que fas i desfàs (ja ho saps)

Fas que m'escoltes mentre arrufes el nas.

I mentre pintes, repintes, pintes i despintes

les cadires de diferent color, mil piquets s'escampen

per tot arreu, per tot arreu.

Són setanta Nadals amb tu

Són setanta Sant Jordis amb tu

I després de tantes batalles

Les ferides se't noten als ulls.

Són setanta revetlles amb tu

Són setanta veremes amb tu

Setanta anys que fa que treballes

Com m'agrada veure't com jo vull

Setanta...

Des de que encengueres la nostra flama

Al mil nou-cents quaranta-tres.

Només volem que sentís la nostra veu

Com crida que sempre serem a prop teu.


Lletra de la cançó d' aniversari dedicada al meu pare (70 anys)

Que tinguem sort

Si em dius adéu,

vull que el dia sigui net i clar,

que cap ocell

trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort

i que trobis el que t'ha mancat amb mi.

Si em dius "et vull",

que el sol faci el dia molt més llarg,

i així, robar

temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,

que trobem tot el que ens va mancar ahir.

I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar

el camí que, poc a poc, escrius per a demà.

Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;

per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,

no demanis un camí planer,

ni estels d'argent,

ni un demà ple de promeses, sols

un poc de sort,

i que la vida ens doni un camí ben llarg.

I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar

el camí que, poc a poc, escrius per a demà.

Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;

per això, malgrat la boira, cal caminar.