Manualitats.- Segells Nadalencs (I) (història)

Tot va començar pels volts de Nadal passat. Com cada any, volia fer unes targes de felicitació a mà i em feia gràcia utilitzar uns segells: aquells estris de diferents materials que porten imatges gravades en relleu, ja siguin dibuixos, lletres, símbols... i que, un cop entintats, es poden estampar sobre paper, roba, etc.

El que jo buscava era algun segell amb l’estel dels Reis, campanetes, espelmes, arbres de Nadal (demanar un pessebre ja em semblava exigir massa) o frases de les més típiques com “Bon Nadal”, “Bones Festes” per poder posar damunt de cartolines pintades amb aquarel·les i altres decoracions.

La meva frustració va ser absoluta perquè, pel que a imatges fa, gairebé tot eren rens (els animalons aquests que porten el trineu del Pare Noel), aquests mamífers eren els reis del segell de Nadal -passant per davant del propi Pare Noel- també paquets embolicats de regal, galetes de gingebre, bastons de caramel...

El tema dels rens em preocupava especialment perquè, moltes vegades eren tan sols "caps de ren" amb la qual cosa a mi l'efecte que em feia era més aviat d'un trofeu de caça que d'una felicitació nadalenca.

Ja em disculpareu, i amb tots els meus respectes per a tots els gustos, però a mi això no m'agrada gens ni mica... Si ja em fa poca gràcia el Pare Noel arribant amb el trineu i els animalons amb en Rudolph (el cap dels rens, "the red nosed reindeer") al davant, que sigui tan sols el cap d'aquest el que simbolitzi el Nadal em produeix més aviat llàstima.

Però és que a nosaltres això de copiar tot el que ve de fora se'ns dóna meravellosament. Tant és així que aquest any ja he vist en una botiga de mobles i decoració de Reus els ditxosos rens per tot arreu. Un ren metàl·lic, pots decorats amb rens, tovallons nadalencs de rens, i fins i tot una mena de penjador de roba on un deixa l'abric i la bufanda en les banyes de la bestiola.

Jo volia unes targetes “a la catalana” i, a més, que s’adiguessin a la meva forma de pensar clàssica: campanetes, espelmes, arbres... què hi puc fer si sóc així de rara?

Així que vaig aprendre a carvar segells... sí, sí, si les empreses de manualitats no feien els segells que jo volia, ja me'ls faria jo.

Nota: No busqueu la paraula "carvar" al diccionari, que no existeix -de moment- és una adaptació del francès o de l'anglès "to carve": tallar, esculpir, gravar... De les tres potser "tallar" seria la més correcta, però tothom diu "carvar".

I què es necessita per fer això?

Un dibuix,
paper vegetal,
un llapis de grafit,
una base de goma (semblant a la goma de borrar però més forta)
i unes gúbies.

Triem el dibuix que volem convertir en segell, i el calquem damunt del paper vegetal amb el llapis de grafit.

Llavors agafem la base de goma en la que farem el segell (jo en faig servir unes de blaves que estan molt bé), donem la volta al paper vegetal i, ratllant amb un llapis, transferim el dibuix que hem calcat damunt la placa de goma (és súper fàcil de fer)

D'aquestes plaques en venen de moltes mides. Les més petites deuen fer (així, a ull) uns 12 x 7 cm. però en tenen de mida foli i fins i tot més gran. Vas tallant el tros que necessites amb un cutter. Com més gran la compres més bé de preu surt i pots fer diversos segells.

I arribem al tema gúbies. Quan jo em vaig apuntar al curset, el preu incloïa el material (una base de goma petita, un full vegetal i una capseta amb un mànec de gúbia amb quatre o cinc puntes diferents). Evidentment, aquell material era senzillet, clar. El curset no era car (era un matí, tan sol) i es tractava que tu veiessis de què anava la cosa... si t'agradava, ja et compraries més material i practicaries pel teu compte. El primer que vaig veure és que aquella gúbia no facilitaven gaire la feina i el mateix dia per la tarda, a l'Abacus me'n vaig comprar una de nova. Anava amb una bosseta de plàstic, amb les seves puntes i la vaig trobar baratíssima (no arribava als 5 Euros i les puntes eren molt més fines i esmolades).

Però la temptació és quelcom dolent i punyeter: Jo havia vist que la profe feia servir unes gúbies encara més fines. Ella ens va dir que eren molt bones... el mànec es descargolava per darrera, era buit per dins i servia per guardar les puntes a dins (una pijadeta afegida)... així que vaig esperar uns dies i, quan vaig veure una oferta en una botiga on line, patapam!! les gúbies que van venir a casa meva!

Amb el temps encara vaig comprar un mànec sol i unes puntes concretes fines d'aquesta casa. Si algú s'anima es diu Speedball i va molt bé. El que jo faig és que en tinc sempre unes de muntades i així no he de canviar de mànec i puntes constantment (per això em vaig comprar un mànec "solt", que és el de color verd). La casa Reig també té molt bon nom. Jo la tinc muntada amb una punta gruixuda.

I, a partir d'aquí, el que es tracta és d'anar "carvant", traient la part de goma que "sobra" per deixar la part que volem que sigui el nostre segell.

Amb la punta més primeta que tenim, anirem marcant tot el contorn, traient petites tiretes, molt finetes, de goma.

I, quan ja tenim el contorn del dibuix, amb unes puntes més gruixudes, podem fer saltar trossos més grans de goma.

I... hehehe per avui ho deixem aquí, que aquest post és la primera part...

Aquest segell l'estic fent especial per al Blog Calendari, però en tinc altres de fets de temàtica nadalenca que us ensenyo (de moment només tres i sense imprimir... si en voleu veure més i, sobre tot, saber com queden, haureu de veure el proper post de Manualitats nadalenques :-)

I, abans de marxar, aquí us deixo uns altres llaços de xocolata, per tenir sempre molta, molta energia!