Fires de Nadal.

Cada any durant el desembre es celebren un munt de fires i festes relacionades amb Nadal. D'aquestes n'hi ha de moltes menes, les que només duren dies, les que duren una setmana, les que ho fan pràcticament un mes... En podeu trobar de totes mides i colors; de grans, petites, multisectorals, del cagatió, de l'avet, del torró, de medievals... Per anar-hi calen alguns requisits i el principal és la paciència. No sé que ens passa a tots plegats per aquestes dates que ens entra la dèria compradora i són capaços d'estar tot un matí a una fira en un petit poble de muntanya on venen formatges artesans al costat de molsa i figuretes passant un fred de mil dimonis i la mateixa tarda acabar dins d'un centre comercial dubtant entre la Play 3 amb sensor de moviment o la Wi amb el Wi-fit per posar-nos en forma. Fem el que fem , sempre ho trobem tot de gom a gom i tot i saber que estarà com un ou, que a qui se l'hi ocorre anar a comprar per aquestes dates caiem tots de quatre potes i any rere any, no hi ha maneres...

Aquest any no podia ser menys i alguna o altra fira calia visitar – els centres comercials els deixarem per més endavant- i la fira afortunada ha estat:

Fira de l'Avet d'Espinelves

Com que som previsors ens hem aixecat d'hora i a les 10 en punt ja havíem arribat al poble. Com cada any, als carrers estrets s'apilen les paradetes de productes tradicionals, i només d'arribar ja trobes les paradetes d'avets. La fira és de l'avet, tot i que no representen ni el 10% de les parades encara manté el nom. Aquesta fira no té res a veure en la que recordo quan era petita, quan encara no hi havia l'eix transversal i calia fer tota una carretera de corbes per arribar el poble. Llavors, per la dificultat de l'ascensió no hi havia tanta gent, ni tantes parades. Això sí, no podies passar per la fira sense parar-te a comprar coca. Aquella coca rodona, ensucrada i calenta que et permetia escalfar-te les mans mentre menjaves. Ara és bastant més complicat, i aconseguir una coca pot representar una estoneta de cua davant del forn. D'aquelles excursions no en recordo masses coses, no recordo si hi compràvem o no l'avet, ni si hi havia parades de productes artesans... recordo la coca i el fred a les mans. Suposo que l'edat també hi fa i que els 25 anys de diferència entre aquests record i els actuals ajuden. Tot i així, sempre ve de gust un passeig per una fira, firar-te (quina paraula més maca!) en qualsevol de les paradetes i tornar a casa amb una sensació que és més Nadal.

Ja us he fira't aquest any o encara no. Pels que no hi hagueu fet o vulgueu repetir a aquesta pàgina hi trobareu totes les fires i festes del mes de desembre.

Si heu estat bons i heu arribat fins aquí preneu la xocolata , si sou més bons i ens expliqueu algun record en podeu prendre dos.