"Córrer, memories d'un atleta popular": el proleg

 Era un vell projecte de fa temps... escriure un llibre sobre el córrer, sobre les meves vivencies després de més de 30 anys practicant aquest esport. La qüestió era, com enfocar-ho? i sobretot posar-m'hi, tots sabem que molts de cops el que costa és donar el primer pas, en moltes coses de la vida. Doncs bé, ja he fet aquest pas, i he començat. Com vaig dir al facebook, aquesta setmana penjo el proleg, és l'unic que veureu fins que estigui finalitzat tot el llibre, espero que aquest petit aperitiu us faci entrar ganes de llegir.

PROLEG

El principal problema a l’hora de decidir-me a escriure aquest llibre, era la forma de enfocar-lo. Per un costat, no sabia si escriure només sobre les maratons que he corregut, la distància més mítica del atletisme, els 42,195kms que abans o després fascinen i atrauen a la majoria dels atletes populars o fer-ho sobre totes les experiències viscudes en les diferents distàncies i disciplines en les que he participat al llarg dels anys.

Parlar únicament de la distància reina, ja donaria per un llibre, n’han sigut moltes de corregudes fins ara, en diferents indrets i països, he tingut la sort de viure moltes experiències, molts moments, casi sempre bons, anècdotes , moltes amistats fetes per tot arreu, però en el fons, tot i ser la meva prova predilecte, el que m’agrada, com a casi la totalitat dels que practiquem aquest esport, és córrer, senzillament córrer per el plaer de fer-ho, compartir una estona amb els companys en un entrenament, sigui quin sigui el recorregut, més llarg o més curt, una senzilla marxa en un petit poble i amb pocs participants, feta amb tota la il•lusió del mon, o una gran cursa en una ciutat, més multitudinària, i també amb el seu encant. Al final, tot es basa en el fet de córrer, en la activitat física més natural del ser humà. Ja els nostres avantpassats, en el seu origen , corrien, caminaven, fos per caçar, per desplaçar-se en la època dels nòmades per buscar zones on trobar menjar, per fugir d’algun animal, i així ha seguit fins ara.

El córrer també m’ha portat a participar en altres disciplines com el triatló, un esport també fascinant, on es reuneixen tres activitats físiques que de petits o grans la majoria hem practicat: la natació, el ciclisme i com no, la cursa a peu. Una gran part de nosaltres ha nedat algun cop, a la piscina, al mar, al riu...quan érem petits, o de grans, i sobre la bicicleta, qui no en algun moment de la seva vida ha fet alguna pedalada a la ciutat, al poble, per anar a donar un vol amb els amics, per desplaçar-se... I la cursa a peu, ja sigui de petits per jugar al carrer o al col•legi , per anar a comprar, per no arribar tard a un lloc, tots hem corregut en algun moment de les nostres vides, podríem dir que dintre de tots nosaltres, hi ha un triatleta en potencia.

Un altre punt a tenir en compte a l’hora de escriure, era si l’enfocava com una successió de dates, de marques, diríem que d’una forma una mica freda, o com un conjunt de records, de vivències durant aquests anys. Tot això va quedar decidit durant una nit, d’aquestes en que pensant en moltes coses et despertes, et tornes a dormir, penses en diferents temes, i de cop, sense saber com, vaig veure clar com enfocar el llibre. Potser si que es poden introduir dades, marques, però bàsicament, ha de ser un relat de tot allò viscut, si més no, de tot el que segueix vigent en la memòria, en el record, abans que es perdi per sempre. Es tracta de compartir tot això, i de intentar que ho visqueu una mica dins vostre.

A nivell personal, crec que dec molt al esport, que no deixa de ser una escola de la vida. M’ha ensenyat que la nostre existència, com el fet de córrer, és un llarg camí, on sense capacitat de sacrifici, esforç, tenacitat, perseverança, constància, i molts altres adjectius, no pots arribar a bon port. I en aquest camí, has de saber gaudir de les coses bones que vas trobant, que son moltes, però també has de saber aprendre dels mals moments, de les experiències que no surten com voldríem, i superar les adversitats que se’ns plantejant al davant, per arribar a bon port. Crec que hi ha una interrelació entre l’esport i la vida, és complementen perfectament en el aprenentatge que tenim dia a dia. Portar una vida amb bons valors et pot portar fins a l’esport, però també la practica esportiva et porta a un bon camí en la vida.

Finalment, lo més valuos de tot lo que he guanyat durant molts anys practicant la cursa a peu, el triatló, i altres disciplines que estan relacionades, és el factor humà. He tingut la gran sort de conèixer a molta, millor dit, moltíssima gent, de fer grans amics, de trovar gent molt especial que per un motiu o un altre m’han marcat, en aquest llarg recorregut, companys que per mi més que atletes o sencillament amics, puc dir que son com la familia. També la vida s’ha emportat uns quants d’aquests amics per diferents motius, als que per sort no oblido i recordo sovint, i que van deixar part d’ells dins meu quan van marxar, un record que perdura al llarg del temps. També per tots ells va aquest llibre.

PALOL DE REVARDIT

I com això no para, i esperem que duri per molt de temps, aquest matí ha tocat anar a fer la marxa de Palol de Revardit. Després del repte de la setmana pasada, el que faltava era una mica de ritme, però tot i així, i donat que és un circuit trancacames, ha sortit força bé. Com sempre, ens hem trovat una bona colla de companys del club, hem gaudit corrent, i en finalitzar, un bon esmorçar... i de postres, les coques de platan que els hi vaig preparar ahir, ho han quedat ni les engrunes.

Ara, a pensar en els propers objectius abans de finalitzar l'any, que tot i haber variat una mica respecte als inicials, segueixen sent uns quants: 50kms pista de Terrassa (23-10), Marató Costa Daurada (14-11), 6 hores de Calella (5-12) i la Marató per la Marató de TV3 a Girona (19-12).

Amb uns quants companys abans de la sortida

No ha quedat ni rastre de les coques...