Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Termes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Termes. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de gener del 2015

Catalanisme, obrerisme, civisme: un homenatge a l'historiador Josep Termes editat per Afers




Els historiadors Teresa Abelló i Agustí Colomines, tots dos deixebles intel·lectuals de Josep Termes (Barcelona, 1936-2011), signen aquesta miscel·lània d'homenatge (Josep Termes. Catalanisme, obrerisme, civisme, Afers, Catarroja-Barcelona, 2014, 268 pp.) en què s'apleguen deu estudis sobre el pensament de Termes al voltant dels tres temes que més el van ocupar: el catalanisme, en particular la seva arrel popular republicana; l'obrerisme, en particular l'anarquisme; i el civisme en la trajectòria personal i el compromís polític de Termes. El 1974 va presentar una ponència al Col·loqui d'Historiadors sobre «El nacionalisme català. Problemes d'interpretació», que va suposar l'inici d'una trajectòria destinada a revisar algunes de les interpretacions sobre la història contemporània de Catalunya, i en particular sobre el caràcter burgès del catalanisme. La seva obra sobre el moviment obrer és extensa i erudita, des d'Anarquismo y sindicalismo en España: la Primera Internacional, 1864-1865 (Ariel, 1972) fins a Història del moviment anarquista a Espanya (L'Avenç, 2011).
El volum compta amb un pròleg del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que cita la llarga entrevista que Josep M. Muñoz va fer a Termes pocs mesos abans de morir, publicada al número 369 de L'Avenç.

L'Avenç, 408 (2015), p. 73

Seguiu llegint l'article al blog de l'editorial Afers

dilluns, 27 de febrer del 2012

En record de Josep Termes i Ardèvol





El dilluns 27 tindrà lloc l'homenatge al mestre Josep Termes i Ardèvol (1936-2011). Hi intervindran: Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya; Teresa Abelló, professora de la Universitat de Barcelona; Jordi Casassas, catedràtic d’Història Contemporània de la UB, i Enric Olivé, director de la Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural. Presenta: Agustí Colomines, historiador i director de la Fundació Catalanista i Demòcrata. L’acte, obert a tothom, serà a les 19.30 h a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

Josep Termes i Ardèvol (Barcelona, 27 de juliol de 1936 - Barcelona, 9 de setembre de 2011). Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona (1963), la seva oposició al règim va valdre-li l’expulsió de la Universitat el 1958 i el 1966.

Termes es va especialitzar en història del moviment obrer dels segles XIX i XX http://www.blogger.com/img/blank.gifi la seva relació amb el catalanisme polític. El seu últim volum publicat fou la 'Història del moviment anarquista a Espanya (1870 1980)'. També va escriure: 'Anarquismo y sindicalismo en España: la primera Internacional (1864-1881)' (1972), 'El nacionalisme català. Problemes d'interpretació' (1974), 'Les arrels populars del catalanisme' (1999), 'Històries de la Catalunya treballadora' (2000) i, el 2009, 'Resum de la història del catalanisme'…

Del 1976 al 1980 fou codirector de l’equip que classificà els fons d’arxiu de l'Ateneu Barcelonès. Mestre d’historiadors, va ser guardonat, entre d’altres distincions, amb la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Font: Ateneu Barcelonès

dilluns, 12 de setembre del 2011

Recordant Josep Termes


Un Referent de la nostra història nacional

Josep Termes és un vertader referent de la nostra història nacional. En desaparèixer ens deixa un buit irreparable però, més enllà, tinc la sensació de que amb ell és tota una època la que s’acaba una mica més. Termes és, abans que res, un dels més grans historiadors de la Catalunya recent; però és historiador com a reflex d’una actitud vital i, així, és historiador com a ciutadà, com a patriota, com a intel·lectual d’un agut sentit crític i d’un humanisme que a ell li agradava posar en relació estreta amb els seus orígens populars. Quantes de les seves argumentacions partien d’una anècdota, d’un record, d’una lliçó apresa al seu barri per acabar convertint-se en un consell, una orientació fins i tot metodològica, en un toc d’atenció per a que el seu interlocutor baixés del “catecisme” que fos i toqués al peu a terra on s’havia de situar la història!
Josep Termes, en Pep, ha estat un vertader mestre. Jo no sé de cap altre destacat de l’Acadèmia i reconegut en tots els àmbits que hagi esmerçat més hores i més paciència per a “fer un cafè” i parlar i orientar durant hores uns estudis, una recerca, el llibre incipient d’un company. En el terreny personal, ell predicà amb l’exemple i es dedicà a la història de Catalunya amb passió i amb una voluntat incansable de contrarestar els apriorismes ideològics i els determinismes heretats d’una època de militàncies fortes com havia estat la de l’antifranquisme. Profund coneixedor del seu segle XX, Termes patia per les malvestats dels autoritarismes de tota mena i s’indignava davant les injustícies, especialment les que havia hagut de suportar Catalunya.
La seva producció personal reflexa aquest lligam entre la persona, l’obra i l’època que ha donat al seu mestratge una força tan gran.


Els seus dos grans temes han estat l’estudi dels moviments populars catalans i l’estudi del nacionalisme català, ambdós inclosos en el marc dels moviments socials i nacionals de l’Europa contemporània. Cal recordar el seu treball pioner sobre l’anarquisme espanyol i la Primera Internacional (1964-1972), renovador perquè no parlava només de la ideologia i l’organització, sinó de la cultura anarquista i el seu profund i històric lligam amb la realitat catalana (amb estretes relacions amb el federalisme). El seu darrer llibre (2011) tanca tot un cicle i esdevé una història del moviment anarquista a Espanya amb aportacions que sovint fan pensar en una mena de testament historiogràfic.
El segon gran tema és la història del nacionalisme català i aquí l’hem de situar com un dels grans referents en una cadena iniciada per un dels seus historiadors preferits, Antoni Rovira i Virgili. Termes ha animat aquest camp d’estudi, n’ha estat un dels grans renovadors (El nacionalisme català. Problemes d’interpretació, 1974), ha aportat gran quantitat de material i ha creat escola.

Quan el 2006 se li concedí el premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el guardó li anava com l’anell al dit quan: se li retia honor per la seva trajectòria vital i professional en defensa de la cultura dels Països Catalans i per la seva exemplaritat intel·lectual.

Et trobarem molt a faltar, Pep.

Escrit per: Jordi Casassas Ymbert, catedràtic d’història contemporània i Director del postgrau “Estudis Superiors de Coneixement de Catalunya”

.

.