Tu, desconegut,
instruït
per un miratge. Tu,
entregat al naixement
que és divisió de l’ ésser.
Tu, desafinant a la frontera,
rodolant pels camps com una pilota de vida,
anat, per venir, direcció a tot arreu,
il·luminat per la follia
ardent de les lleis heretades, tu,
com un milió d’ espases verinoses
burxant-la. Tu, fa dècades de tu,
mandril dissecat de crani pelat,
dins el rellotge, arrugat,
clavat a la carn,
pulmons rossegats,
fet d’ ossets.
Tu, desapareixent dins la boira,
història d’ històries. Tu, poca veu,
al vapor, deambulant, menjant
petites molles de pedra astral;
desert i mort i guerres i oceans, explorador
escuat. Tu més enllà de tu, d’ aquí, d’
enlloc,
sense principi ni fi, d’ arreu. Tu, amor de
fum,
un núvol i tots.
Josep Grifoll
No hay comentarios:
Publicar un comentario