Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EXPERIÈNCIES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EXPERIÈNCIES. Mostrar tots els missatges

UN MES DE BAJON ....

Este mes ha sido una cuesta abajo ... 
Des de el día de mi cumple, el día 7, que estuve pachucha no levanto cabeza ... además los proyectos y compromisos se acumulan ....
(Suerte que tenía post programados ... porque sino no hubieras sabido nada mí)


Suerte de tener unas amigas como vosotras ... fuisteis las únicas que estuvisteis a la altura !!!!


El grupo de INTERCANVIO SANT JORDI, que derivó a felicitarnos mutuamente en nuestros cumpleaños.

MONTSE TORRES

MARIBEL

RAQUEL MARTÍN

MENTXU BERROZPE

MARI CARMEN (vida secreta del papel)

ROSA ANA LOPEZ

BARBARA LUQUE

TODOS LOS REGALITOS CON QUE ME OBSEQUIARON


P.D. 
Para los aludidos ... ya veis con pequeñas cosas se crean GRANDES REGALOS.

TROSSETS EN BUENAFUENTE....

Qui m'ho havia de dir a mi ... per casulitat i bastant "espantada" em vaig trobar dins del plató de EL TERRAT !!


Vaig tenir la possibilitat d'assistir com a públic al programa del Buenafuente, amb el companys de feina cap allà que ens vam anar... com si d'una excursió de l'escola es tractés, jejjejjeeee






A títol molt especial de l'Ivan que va insistir molt en que se li fes un detall .....  i inspirada per un repte de KDS vaig fer aquests punts de llibre...




He tenido la oportunidad de assistir de público al programa de Buenafuente,  aunque no me hacía mucha grácia però ante la insisténcia de mi companyero Ivan .. hice un detalle para entregar en el programa .
Debo dar gracias a KDS por inspirarme en este "delicado" regalito, jejejejee








ARA I SEMPRE

ARA I SEMPRE tindré a la mare al cor, en tot moment ha estat al meu costat, ens ha recolzat a la meva familia incondicionalment, m'ajudat a educar al meus fills... tantes i tantes coses li he d'agrair ...



AHORA Y SIEMPRE tendré a mi madre en el corazón, en todo momento ha estado a mi lado, nos ha apoyado incondicionalmente a mi y a mi familia, me ha ayudado a educar a mis hijos, tantas y tantas cosas debo agradecerle...

Maxi Album de GRADUACIO

Un altre mes que ens passa tot fugisser .... quasi sense adonar-nos em deixar enrera el temps de gaudir de les festes i l'esbarjo, l'estiu s'acabat i retornem tots a la "normalitat" !!! 

Aquest mes de vacances casolanes l'he aprofitat per a passar més estones scrapejant (amb els nens pel mig, però que hi farem !!), i és que la inspiració ha anat sorgint per sí sola... sense presses ni engoixes... hi havia temps per tot !!!


Aquest es un projecte que tenia pendent des fa un parell de mesos.

Es un Maxi Album amb les fotografies de la Gradució de la meva nebota, llicenciada en Psicopedagologia i orgull de tots nosaltres.

Em vaig pensar,  que el format maxi em seria molt més fàcil d'acabar i de combinar element, innocent de mí !!!!

Ha estat una feinada important i prou engoixant com per a no tornar-ho a provar en una temporadeta !!!

Ara bé, veure la seva cara quan ho va veure... val pagar la pena tot plegat !!


El maxi album segueix el mateix fil en totes les pàgines i el únic que trenca una mica és la combinació de diferents papers i transparències, que alhora ens serveix per a separar els apartats en què dividit aquest album.


Desde un principio plantee este trabajo como un maxi album, pensé que este formato seria mucho más fácil de acabar i de combinar ... muy lejos de lo que realmente me encontré !!
El maxi album sigue un mismo hilo en las páginas y lo único que rompe un poco es la combinación de diferentes papeles y transparencias, que a su vez sirve para separar los apartados en que se divide este album.







La transparència amb marc ens serveix com a portada de l'album, i com que ja és prou decorada m'he limitat a incloure-hi el títol de l'apartat .

La pàgina del darrera és també prou decorada, per això només he afegit unes papallones estampades i uns rub-ons en la fotografia.


La transparencia tiene un precioso marco que sirve de portada del album, y como es sufucientemente decorada me he limitado a ponerle el título de este apartado.

La pàgina posterior es también suficientemente decorada, por esos sólo he puesto unas mariposas de stamps y un rub-ons en la fotografia. 
















Aquest paper és preciosissim.. i ideal per a aquesta fotografia !!!

Vaig retallar l'estampat per a encabir-hi la fotografia i només vaig posar-hi uns embelliments en color neutre.





Este papel era tan precioso... ideal para esta fotografia, por eso solo recorté el estampado y puse unos detalles en neutro.




També podreu comprovar que hi han molts espais en buit per a que l'Ada pugui anar escrivint els seus pensaments i records del moment de la Graduació.




También podeis comprobar que hay muchos espacios vacios para que Ada pueda ir escriviendo sus pensamientos y recuerdos de su Graduación.



PEQUE-RECICLING

Cada vez que se acaban los cereales , el bote del cacao del desayuno, la caja de las galletas o de la pizza del domingo, se pelean por ella.

No hace mucho lleguó a casa  por arte de màgia una caja grandota (no sé quien la trajo, ni que contenia) en cuanto la vieron se pusieron los dos con ella, recortando, pegando, grapando... hasta el punto que les tube de pedir que se fueran a la mesa del jardín . Muy pronto se convirtió en una caja contenedora con mil ventanas y escondrijos, con  ayuda de vasos de papel y otras cajitas habian fabricado una especie de armario (que no aguantó mucho las idas y venidas de los dos).

Cuando los felicité Txell me dijo que habia hecho como yo... me extrañé y me explicó que yo también hago "cositas" con trozo de cartón y cosas que recupero como telas y botones.

Como son las cosas !!!
RECICLAR es SCRAP


Con este mismo concepto hicimos unas libretas destinadas a la lista de la compra, totalmente realizada con elementos reciclados. 
Las páginas interiores son recicladas de fotocopias, la contraportada retales de cartulina, la portada carton de una caja d'envio, y por descontado los adornos son retos de papel de scrap.

Ya veis reciclage en un totalidad !!!!




REUTILIZANDO PAPELES Y TRADICIONES


Amb El Gran Temps acumulat que Llegiu la versió de retalls ... o deixalles, jejejee

Una Gran Solució paràgraf desfer de Tots trossets de paper, adhesius soltes, retalls de tela Reptes i de cinta o cordill , és realitzar targetes .

És veritat que en aquest país no s'estila res anar regalant targetes esdeveniments quotidians paràgraf, Però en la meva estada a l'era d'Estudis Holanda Molt targeta normal Una Acompanyar a les Nacions Unides regalet o paràgraf Simplement agrair o amistat Celebrar una, sempre em va semblar Gran ONU i Detall Em va sorprendre que tots ho veuran .


després bé, em vaig proposar fer el mateix ... This targeta FUE L' Acompanyament de les Nacions Unides pastís de xocolata Que portem una Un sopar a casa d'amics UNS .

Va ser una grata sorpresa veure com els agrada Aquest detall. Assegurança Que repetim L'Experiència ...

ESTIUS PASSATS...

Hi ha moments en que em miro el Marçal i la Txell, i penso si per culpa del dia a dia m'estic oblidant de com els gaudia quan eren petits. Sembla que llavors tot era molt més fàcil, semblava que tenia més energia i més paciència per a dedicar-me a ells. 

També us he de dir que ara tenim moments en que els nostres caràcters s'enfroten i d'alguna manera intenten marcar el seu territori, cosa que a mi em treu de pullaguera ... i que per altre banda comprenc perquè recordo com les hi feia passar a la meva mare. I d'altres moments en que les seves ocurrències em fan esclatar un gran somriure, o quan tenen un bon dia i som capaços de compartir estones sense cridar o haber d'advertir-los.

Un moment d'aquests va ser tot demanant-nos que aquest any anèssim a passar un parell de dies al Delta de l'Ebre, els vaig proposar que ens ho pensariem sempre i quan ells cumplissin "les regles".

Ells ho tenien tant clar que anirien... que van començar a recordar com ho havien passat d'any anterior, i l'altre, i l'altre... fins que la Txell fins i tot recordava lo ve que s'ho va passar l'any estava en la panxa de la mare !!!!!!!
Aquesta ocurrència em va encantar !!!!




Hi em va recordar que no feia massa havia realitzat aquesta pàgina per al Repte 13 de la Marató 2º Aniversari de KDS, on Cristina ens proposava inspirar-nos en la paraula SUMMER.
Tenia tantes fotografies que faig introduir un mini album dins la mateixa pàgina.



{Scrapejant amb...}
PAPERS: Bazzill Basic, October Afternoon, Pink Paisley Kit Esencial Abril de KDS
DIE CUTS: K&Company

{Observa com...}
He realitzat les flors amb paper "reciclat" tinta amb glimmer mist Smooch SPRITZ purple, arruglem quan encara esta humit. En comptes d'un botó o un brad li he posat una flor de l'estampat del paper retallada.
Malgrat que s'observa bé en les flors hi han gotes de Glossy, tot simulant esquitxades de l'aigua.

Targetitas para el Candy Blog de POTXOLA

El temps passa volant.... i ens va abocant al caos !!!!!!!

Després d'un mes intens d'scrap, i no menys de feina, espero tornar a la normalitat i a la rutina del dia a dia.

Per començar m'he fet una lista de tasques pendents:
  1. Recuperar post pendents del blog
  2. Posar-me al dia de les tasques de casa
  3. Endreçar el racó d'scrap
  4. Penjar els quadres de l'habitació de la Txell
  5. Començar els reptes mensuals de KDS
  6. Programar la festa del Marçal
 Crec que per aquesta setmana ja en tindré ben bé prou !!!!!! 
El cap de setmana també es presenta ben mogut i no crec que tingui massa temps per a invertir en la llista (tinc objectius molt ambiciosos)

Fa un mes aproxidament (o més) que Àurea o Potxola ens va convidar a participar en el seu Candy Blog i alhora ens demanava targetes per a enviarles a Bolivia en favor d'una escola on va cooperar temps enrera. 
Aquesta proposta em va encantar, vaig proposar als nens que fessim conjuntament unes targetes per a que Àurea les enviés a aquells nens feien diariament un esforç per anar a l'escola . De seguida es van animar, i aquest va ser el resultat:






















Después de un mes intenso d'scrap, y no menos de trabajo, espero volver a la normalitat y a la rutina del dia a dia.
Para empezar me he hecho una lista de los trabajos  pendientes:
  1. Recuperar post pendientes del blog
  2. Ponerme al dia de la casa
  3. Ordenar el rincón de scrap
  4. Colgar los cuadros en la habitación de Txell
  5. Empezar los retos mensuals de KDS
  6. Organizar la fiesta de Marçal
 Creo que para esta semana tendré para un ratito !!!!!! 
El finde también se presenta bien movidito y no creo que tenga mucho tiempo para invertir en la lista per..... tengo objetivos muy ambiciosos!!!!!
Hace un mes aproxidamente (o más) que Àurea o Potxola nos invitó a participar en su Candy Blog, a su vez nos pedia targetas para enviarlas a Bolivia a una escola donde coopera.
Esta propuesta me encantó, por eso se lo comentó a mis peques de hacer conjuntamente unas targetas para que Àurea las enviara a los niños que diariamente hacian un esfuerzo para ir a la escuela . En seguida se animaron, este fué el resultado.

Siguiendo los pasos de mamá

 Pasar un ratito con mis peques siempre es gratificante, y más cuando la semana ha sido movidita ....

La verdad es que no se nunca en que momento del fin de semana encontrar ese ratito. Entre las actividades escolares, el futbol y las fiesta de cumpleaños, las obligaciones familiares, las amistades y sobretodo LA CASA.... nunca es fácil encontrar un momento de tranquilidad para que juntos podamos pasar un ratito tranquilito.

Yo no lo sé encontrar, pero os aseguro que ellos sí. Saben muy bien como captar mi atención, una buena disputa siempre es eficaz para que yo dejo todo lo que estoy haciendo.

Entonces empieza el ritual: Regañia a ambos, unos minutos de controversia por quien ha empezado primero, unos minutos de lloros de Marçal y de morros de Txell, y luego los dos sentados en la cocina ha pensar (mientras yo busco alguna cosa con la que jugar juntos), hasta que me llaman diciendo que ya se han perdonado y no lo haran más, un abrazo y todo solucionado porque ya estoy con ellos un ratito.

Lo curioso de esta ocasión es que ellos elegieron jugar "A fer cosetes" ( A hacer cositas) - uffff ...que mal suena ahora - Quisieron scrapear y hacer algunos regalitos para sus mejores amigos.


Nos lo pasamos en grande, aunque Txell como siempre pecó de impaciéncia, el resultado fué extraordinario.

Fabricaron unos "diarios secretos" con retales de papel, un par de troqueladores, unas flores sueltas, pegatinas, cuentas y restos de cintas. Ya veis el resultado...



P.D. Al final se los quedaron para ellos, y sus amiguitos deberan esperar a la próxima sessión d'scrap.

DESCOBRINT .......... LLANES

Passar uns dies amb la familia sense les preocupacions del dia a dia em fa retrovar l'autènticitat dels meus petits.
Les presses i tencions fan que oblidem i gaudim de les petites ocurrències i "trapelleries" dels nostres fills, i en el fons no veiem que són personetes amb el seu caràcter i les seves manies (com nosaltres).
Per això així que podem fugim a on més els agrada a la muntanya !!!! 
Una experiència viscuda a tope van ser les passades vacances d'estiu, vam passar uns dies a Asturies. Van descobir tantes i tantes coses que no paraven de preguntar fins a l'esgotament.
En aquesta fotografia en Marçal no entenia perquè en les cases hi havia una teuladeta en la porta d'entrada, per molt que li explicavem no hi havia manera.... fins que un ruixat de sobte ens va sorprendre... que millor explicació que un exemple !!!!!!!
Passat el ruixat no parava de posar-se sota de cada teuladeta, sweet!!!!!!!!!!

De fet és un scraplift de Jennifer McGuire, em van encantar la manera d'insertar els medallons entre les pàgines !!!!!

{ Scrappenjant amb ...}
Paper de K&Company
Flors de Prima
ABC de Bo Bunny
Cintes .... de l'avia

{Observa...}
Les papallones han estat retallades del paper K&Company i més tard alterades amb Glitter .
Les flors han estat alterades amb Distress vintange photo

RECORDA'M QUE ....

dia a dia es fa més feixuc veure com passa el temps ...


Al veure fotografies de la meva infantesa m'invaieix un sentiment de tristesa... erem extremadament feliços, erem nens i com a tals gaudiem del moment i no ens preocupaven gens ni mica el que feien els grans... el que ens deien ben just... ni el que passava al nostre voltant.

Al veure els meus fills el sentiment és ben diferent. Sempre he cregut que les normes són necessàries, a l'igual que els límits en la conducta, però alhora crec que han de tenir el seu espai per a jugar i que han de ser "nens" en el terme amplissim de la paraula, s'han d'embrutar, caure i esgarrabar-se els genolls ...

 Pero malgrat que estic convençuda de que aquest punt és el millor per a ells, ho estic vivint amb dificultats... ho admeteixo! En tot moment em sembla ara a contracorrent... no suporto veure com els grans demanem als nens que prenguin responsabilitats cada vegada més petits, tantmateix sembla que busquem amb qui recolzar-nos o compartir aquestes responsabilitats. De petita sempre havia sentit que si era "malparlada" o feia alguna entremaliadura era culpa dels meus pares que no m'havien sabut educar; ara els meus fills si són "malparlats" o l'armen ben grossa, la culpa és meva, dels mestres i sobretot del nen que no sap valorar que hi han coses que no s'han de fer .....

No estem deixant que els nens, siguin això nens.
Recordo com amb 10-11 anys sortiem a jugar o amb bicicleta després de l'escola sense més preocupacions que estar abans de que es fosc a casa, com les juguesques i trepalleries eren només això, no ens jutjaven continuament per ser nens i fer coses de nens.
Ara es ben al contrari, forcem el seu creixament. Fins al punt que jo mateixa em sento en tot moment qüestionada, tant per la societat com per a l'escola. Hi han responsabilitats que són necessaries que els nens (i sobretot els meus fills) les assumeixin, el mateix que hi han límits que MAI han de sobrepassar-se; ara bé, cal criminalitzar? Cal donar peu a  les etiquetes?

Sí és veritat que sempre han existit les etiquetes. Però eren coses de pati, no sobrepassava a les aules. El mestre es mantenia al marge, total són coses de nens !!!!
Però ara amb la intervenció d'alguns pares que fan responsables als mestres de tot, ens trobem que els mestres fan més tasca de mediadors socials que d'educadors. Fent que tot plegat agafi un caire desmesorat... si no vull jugar amb aquell nen, tinc problemes; si em molesta un nen i el faig fora, tinc problemes; si s'enriuen de mi i em descaro, tinc problemes. 

Potser per això tenia la necessitat de recordar les coses bones que tenen els meus petits.  Vaig començar a remanar en la caixa de les fotografies i quan vaig veure aquesta foto.... totes les engoixes es van esbair. Ho tenia clar... la mirada d'en Marçal no menteix: és un nen noble i alegre. 
Amb això en tinc prou....











SEMANA CARNAVALERA

Semana de Carnaval, y muchisimo trabajo.... pero ahún así ha sido muy scraproductivo.


El Sàbado tube el immenso placer de poder asistir a mi primer taller de scrap, y con una de las DIVAS DEL SCRAP.... Mireia Carbonell de Kits de Somnis (no le gusta nada este tèrmino, y con razón. Es un encanto y no os podeis imaginar lo fàcil que es hacer las cosas a su lado). Fué UNA MARAVILLA.

Por fin las scraperas tenemos nuestro rincón en SCRAP-PAPER I TISORA. Una preciosa tienda de manualidades donde se imparten talleres. La dirige Sara Agustí, que ha sido un gran placer haber compartido las 5 horas que duró el taller (estàbamos tan enfrescadas con las cosas que tanto Mireia como Sara nos enseñaban y explicaban que el taller de 3 horas se convirtió en 5...)


 El  Domingo se celebrava el Carnaval en St. Martí, y por si fuera poco por la noche nevó y hacía un frío espantoso. Pero ahún así los peques quisieron salir a dar un paseo por la montaña. Por la noche las decímas de fiebre y los mocos nos vieron a visitar.

Lunes de Carnaval en Vilafranca, los niños sin cole y encima todos resfriados.... Guay !!!!!
Como mis peques son como dos lagartijas que no paran quietas y no podían salir, me hicieron chantage.... y tube que dejarlo todo a medias para montar un improvisado taller de targeta en la mesa de cocina y tenerlos un rato laaaaaaaaaaargo distraidos. Realmente una vez todo recogido puedo decir que fué muy productivo, jajajjajajaja.


El Martes llegó la "normalidad" y con ello el reto  Lunes de inspiración de Kit de Somnis . Nos propusieron una plantilla de diferente medida de la estandar de 30*30cms. Fué un poco caòtico hacer esta pàgina, puesto que tenía poco tiempo para crearla y aunque quería hacerla con fotos más pequeñas no me inspiraban. Pero al final (aunque no sea exacta a su plantilla) el resultado me gustó mucho. 



Para realizarla utilizé como base un papel fabricado artesanalmente con celusosa y pequeñas hojas de helecho, papel Pebbles, abecedario y festón de Bo Bunny , flores de Prima.

OBSERVA............
La unión de los papeles, no estan cosidos ... dibujamos diferentes "puntos" con la ayuda de un retulador punta fina y muchíssssimo pulso.
Los corazones de la flores y decoración del título, no són brillantitos... aplicamos puntos de Glitter Glue (pegamento+purpurina) , aunque yo he utilizado un producto similar que se utiliza para decorar cerámica.

UN RECORD... UNA ESPERANÇA

El dilluns ens vam despertar amb un sobresalt i una gran tristesa. El nostre gran amic Toni Aguirizabal ens va deixar de sobte, sense avisar, sense poder acomiadar-nos d'ell.

No tinc paraules suficients per expressar el que sento, només us puc dir que el pes i la sentiment de derrota és molt gran. Que al pensar amb els seus fills als que adorava i amb la seva esposa amb la que formaven una sola persona, l'engoixa s'apodera de mi.

Descansi en pau.

NADAL

Un any més ha passat i amb ell un Nadal en el que, per molt entusiasme que hem volgut posar-hi, la il·lusió dels petits no ha pogut ofegar el problemes dels grans.

De petits a casa sempre hem celebrat el Nadal, però el que se'n diu CELEBRAR !!!
A casa no ens mancava res que fora impresindible, i el Nadal no era època d'accessos. Aquelles cosetes que durant tot l'any havies desitjat, el Tió i els Reis te les portaven si havies estat bon minyó !! (si el pressupost dels pares arribava per tot)

Potser perquè cada vegada som més grans i els menuts de la casa van creixent, i ja no és el mateix quan els nebots eren encara petits i els meus fills eren tant petits que amb prou feines es tenien dempeus davant del Tió.
Potser perquè aquest any els avis són massa grans, i ja no toleren la gresca dels petits i la xerrera dels grans.
Potser perquè la situació econòmica d'aquest país és tant precària , i el recel s'ha apoderat de nosaltres.

Tots som conscients de que els nostres fills tenen tot allò que necessiten i fins i tot , de tot allò que desitgen. Però anys enrere havíem tingut la capacitat d'il·lusionar-los per aquell regal que el dia de Reis tindrien; moltes vegades no era el que havien demanat però ho compensava amb escreix. Doncs bé, aquest any no ha estat així.

La "deixadesa" dels grans s'ha anat apoderant dels menuts (menys la més petitona de tots per inconsciència del que passa al seu voltant), i el Nadal m'ha deixat un regust de tristesa i malestar per a deixar que això succeís.

Certament el sentiment que en aquests moments tinc és de buidor, i amb un sol desig pel 2010: Saber aprendre dels temps que ens ha tocat viure i saber reconduir-los amb il·lusió.
Feliç Any Nou!!!!

Mini Vacances


Quin cap de setmana més llarg !!!!

Teniem en projecte marxar aquests dies a gaudir de la muntanya amb els nens, però en l'últim moment tot es va torcer y ja no ens va venir de gust. Vàrem pensar que pudríem aprofitar per a anar fent cosetes de la llista ... d'aquella llista que sempre té cosetes per reparar, netejar i solventar!!

Total que les intencions eren molt bones, però només eren intencions. No vàrem treure res del llistat!!!

Però a la fi vàrem fer una micro vancances, jajjajajajajaa.. Diu
menge al matí vam anar a la Fira de l'Avet d'Espinelves, els nens s'ho van passar d'alló més bé amb les paradetes de figures pel pessebre. Sobretot en Marçal que s'implica molt quan fem el pessebre a casa i li fa tanta il·lusió que cada any es guarda els diners de la setmanada per a comprar alguna figureta nova. M'oplia de goig veure amb quina il·lusió buscava cosetes per al proper any, em feia sentir orgullosa de que puguessim compartir en aquestes dates una cosa tant simbòlica pel Nadal com és el pessebre.

Després de dinar vam passar-nos per la Fira Medieval de Vic. Malgrat que era de nit, la vam gaudir moltíssim. Aquest cop la Txell va ser qui més es va impressionar amb les "atraccions" medievals.

Això sí vam quedar ben baldats... Tant que només arribar al cotxe es van adormir i ni tant sols es van despertar a l'arribar a casa!!!!

JA HA ARRIBAT EL FRED !!!!!

Després d'un estiuet de Sant Martí inacabable, amb migdies de xafogor i temperatures insòlites, aquest matí ens ha despertat l'hivern.

El vent ha fet acte de presència, i els arbres que es resistien a la tardor han sucumbit a la seva voluntat i han quedat ben nus. Les xemeneies fumejaven omplint el cel d'una boira fina que el vent s'encarregava d' esvair ben de pressa. Amb les primeres clarors del dia, tot prenia un caire sinistre.

Dins de casa , el fred ens ha llevat amb una plantofada esglaiadora, però no més lluny del seu propòsit... ens hem escolat dins les falçades encara calentones. Mentrestant passaven els minuts ens fèiem l'ànim i dissenyàvem la tàctica per no pedrer l'escalfor i el confort que ens donava el nostre llitet.

Finalment, amb cert mal humor ho hem aconseguit, a tota pressa ens hem preparat per anar cap a la feina i el col·legi.

El primer comentari un cop instal·lats en el cotxe, ha estat ben clar:
"JA ARRIBA EL NADAL, MARE !!!! "

LA TARDOR, temps d'espera

La tardor es fa sentir.
El vent ha eixugat la verdor de les viñes, la rosada del matí ha avivat la verdor del bosc, el cel és de blau seré i el sol ens escalfa suament.
Tot és roig, taronja i verd.
La terra sembla reviure en un últim suspir abans del descans de l'hivern.
Gaudim de matins fresquets, migdies serens i tardes al resguard d'un bon foc.
És sense cap dubte, temps d'espera.

Gaudeixo de la tardor com aquell que espera un temps millor.
L'estiu és temps de disbauxa, temps de festes i de gaudir al màxim dia i nit, desorde i molta, moltíssima calor... amb la tardor sembla que ens arribi l'ordre, "el seny català", el temps es serena -ni fred, ni calor-, tornem a l'ordre de la feina i les escoles, tot sembla tenir un ordre i un perquè. Alhora la tardor ens va obrint dia a dia les portes del Nadal, induptablement uns dies d'il·lusió i bons desitjos.
Write here, about you and your blog.
 
Copyright 2009 TROSSETS d'scrapbooking All rights reserved.
Blogger Templates created by Deluxe Templates
Wordpress Theme by EZwpthemes